Segon volum de 'Gent de pa i trago', un llibre dedicat a la paraules de la Fatarella

La plaça de la Vila de la Fatarella ha estat aquest matí l’escenari d’un acte cultural carregat de significat per al municipi i per al conjunt de la Terra Alta. S’hi ha presentat el segon volum de Gent de pa i trago, l’obra de Felip Fucho i Pascual dedicada a preservar el parlar, la memòria i la cultura popular fatarellenca. L’acte ha estat presidit per l’alcalde, Jordi Rius, i ha comptat amb la presentació del filòleg Jordi Duran, així com amb la presència de l’autor, molt conegut i estimat pels veïns.

Felip Fucho firma un exemplar
del seu nou llibre. Foto: J.D.

Felip Fucho, nascut a la Fatarella, és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Des de la dècada dels anys vuitanta ha desenvolupat una intensa activitat investigadora en els àmbits històric i etnogràfic, centrant-se sobretot en les viles de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. És articulista habitual en diverses revistes del territori i un conferenciant actiu, amb una trajectòria que es pot consultar a la solapa del llibre, on s’hi recullen les seues nombroses publicacions.

La seua obra es caracteritza per una mirada pacient i minuciosa, sempre atenta a la memòria oral, als costums i a les formes de vida que han configurat la identitat de les nostres viles. Gent de pa i trago n’és un exemple paradigmàtic.

Fa dos anys, Fucho presentava el primer volum de Gent de pa i trago, resultat de més de 20 anys de treball de camp. Com una formiga, anava espigolant refranys, dites i “dichos” del poble, escoltant converses, parant l’orella i recollint testimonis de persones doctores en saviesa popular. Aquell primer tom ja anunciava que el projecte es convertiria en una trilogia, i que un dels volums estaria dedicat exclusivament a les paraules. Aquest segon volum compleix aquella promesa i s’endinsa en el lèxic viu de la Fatarella, en les paraules que han definit la manera de parlar i de ser del poble al llarg de generacions.

El títol de la trilogia no és casual. L’expressió Gent de pa i trago descriu una forma de ser molt arrelada a la Fatarella: gent tranquil·la, de carrer, sense pretensions, senzilla i sense malícia; gent de poble amb voluntat de fer poble. Aquest esperit impregna tota l’obra de Fucho, que entén la llengua com un reflex directe de la manera de viure.

Diccionari del parlar fatarellenc

Portada del segon volum de
'Gent de pa i trago'.

El llibre s’estructura en forma de diccionari, perquè és la manera més pràctica de trobar cada mot.
Fucho presenta les paraules tal com es pronuncien al poble, defugint l’ortografia normativa. Cada entrada inclou: el significat, una frase d’exemple que mostra l’ús real i, sovint, una nota etimològica que n’explica l’origen.

Això permet que el llibre siga útil tant per als fatarellencs com per a qualsevol lector extern que vulga comprendre el parlar local. Per exemple, el verb ablaí(r) s’explica com “mustigar, pegar, colpejar, sortir mal parat d’una acció”, i s’acompanya de la frase: Hai nat a crestà(r), i les abelles m’han ablait. L’etimologia, en aquest cas, és incerta, però podria derivar de termes francesos relacionats amb colors pàl·lids o amoratats.

També s’hi recullen casos en què la forma local difereix molt de la normativa. Per exemple, per trobar “cabussar-se” cal buscar acabussà, que a la Fatarella té dos significats: la tendència a caure cap endavant i l’acció de cabussar-se a l’aigua.

Durant la presentació, s’ha remarcat que el llibre té una finalitat clara i múltiple: Preservar la riquesa cultural i lluitar contra l’oblit d’un món rural que ha canviat profundament; reivindicar les formes dialectals amenaçades per un català cada vegada més estandarditzat; descriure els costums i les tradicions locals des d’una perspectiva etnogràfica, i posar en valor l’aiguabarreig lingüístic que ha configurat el parlar fatarellenc, amb influències llatines, sarraïnes, gregues, celtes i castellanismes.

Fucho recorda que la llengua evoluciona constantment i que molts mots desapareixen perquè les realitats que els van generar —feines del camp, estris, oficis, costums— ja no formen part del dia a dia. El llibre, per tant, és també un testimoni d’un món que s’esvaeix.

La paraula com a memòria i com a identitat

Les paraules que recull Fucho són filles de la pedagogia popular: es transmetien oralment, en converses al carrer, al mas, al safareig, a la fresca, a la font, a les vetlles o a la matança del gorrino. Abans, la llengua oral era el principal vehicle de relació i d’intercanvi. Avui, les xarxes socials, els correctors automàtics i les abreviatures han alterat aquest ecosistema lingüístic, fent encara més urgent la tasca de documentació.

Amb aquest segon volum, Gent de pa i trago es consolida com una obra de referència per als veïns que volen reconèixer-se en la seua parla, per als joves que poden descobrir mots en desús i par als investigadors que estudien la diversitat dialectal del català.

El llibre és, en definitiva, una eina de preservació del patrimoni immaterial de la Fatarella i un homenatge a la paraula viva, forjada amb paciència al llarg dels segles en un territori concret.

Jordi Duran i Suàrez