Cunetes incòmodes

Lloc on va morir tirotejat Lorenzo Clares.

El 27 d'agost de 1936 moria Lorenzo Olegario Clares Vera, un empleat de l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, SA, més coneguda com La Canadenca. Aquell dia d'agost membres de la patrulla antifeixista de Móra la Nova van anar a cercar Clares a Tarragona i el van detindre al carrer de la Unió, on treballava d'electricista. Li van dir que se l'havien d'emportar a declarar davant del jutge de Falset, però el seu destí va ser finalment una cuneta situada a un quilòmetre més enllà del poble de la Serra d'Almos.

La història de Clares la vaig explicar amb cert detall a L'altra guerra. La patrulla antifeixista de Móra la Nova en la revolució social de 1936 (CERE, 2022), ja que vaig tindre accés a molta informació sobre el seu cas i perquè es dona la circumstància que era company de treball del meu avi matern, Ramon Suárez Martínez, i del meu oncle Miquel Suárez Guillén, tots dos també empleats de la llum. En els anys previs a la Guerra Civil, Lorenzo Clares treballava a Móra la Nova, on havia la base de les empreses encarregades d'electrificar les poblacions de la rodalia. Era un home d'idees tradicionalistes, catòlic practicant, inequívocament de dretes. Durant els Fets d'Octubre de 1934 va tindre certs problemes amb les autoritats locals d'Esquerra Republicana de Catalunya, a les quals va denunciar a la Guàrdia Civil. El 1935 va traslladar-se  amb la família a viure a la ciutat de Tarragona i va ser una de les víctimes de la tragèdia revolucionària de 1936. 

Avui, 28 de juny de 2023, gairebé 87 anys després d'aquella tarda sagnant d'agost, al pal del senyal de trànsit situat un quilòmetre abans d'arribar a la Serra d'Almos venint de Móra, he vist unes flors anusades amb una cinta amb els colors de la bandera espanyola. De seguida he tingut clar que es tractava d'un homenatge en memòria a l'electricista nascut a Alhama de Múrcia el 1893. A la franja groga de la insígnia algú ha deixat escrit este missatge: "Aquí fue fusilado Lorenzo Clares Vera, el 27-08-1936, a manos de las milicias de la CNT-FAI y ERC, con el permiso del Presidente Lluís Companys, como otras 8.350 pax del 18-07 al 01-05-37. Trabajador de Flix Hidroeléctrica, inscrito a la Lliga Catalana, vecino de Mora de Ebro, dejó viuda y 2 hijas de 12 y 14 años. DEP. No olvidamos."

Han passat 87 anys i les cunetes, d'un i altre bàndol, encara parlen i no obliden el nostre passat més incòmode. 

Jordi Duran i Suàrez