Avui ha tingut lloc a l'Espai Vergés del Parc Teodor González de Tortosa, l'octava edició de l'acte commemoratiu del traspàs de l'escriptor Gerard Vergés i Príncep (Tortosa, 1931-2014). Els amics de Gerard ens hem reunit en esta ocasió per a recordar l'obra vergesiana vinculada a l'art gastronòmic, sota el lema de "Vergés entre fogons".
El nom de l'acte estava inspirat en el llibre 'Barques i fogons, de Calafell a Vinaròs', publicat l'any 1990 a la col·lecció "L'Agulla", de la recordada editorial tarragonina El Mèdol. En este volum, el farmacèutic de Tortosa va escriure unes pàgines per a donar a conèixer al gran públic els secrets de la rica cuina ebrenca, marinera i deltaica: marisc, peixos, ànecs, hortalisses, verdura...
Una quinzena llarga d'escriptors i amics de Gerard Vergés, acompanyats per una bona representació de la família, hem llegit textos de l'autor vinculats a la cuina i la gastronomia, des dels canelons Rossini de l'enyorat Hotel Siboni fins al 'dry Martini", descrits amb la ploma sibarita de l'apotecari del carrer de la Rosa. A un servidor li ha tocat llegir un fragment d'un article publicat per Vergés el 30 de juny de 1995 a les pàgines de l''Avui', titulat "Els pastissets de Tortosa". Se tracta d'un article una mica oblidat, que no forma part del recull de peces periodístiques de Vergés que va editar l'any 2009 l'escriptor Xulio Ricardo Trigo, 'Alfabet per a adults', una obra que, vulguem o no, ha marcat des d'aleshores el cànon del Vergés articulista.
Al llarg d'un migdia agradable, envoltat d'amics i de natura, l'endemà del Sant Jordi de la represa, amb una dolça remor de piano i de guitarra a càrrec de David Espinós, hem anat fent gana per a dinar enmig de rostits, suquets, gambes i llagostins. I de postres, no podien faltar els pastissets de cabell d'àngel, descrits d'esta manera pel Príncep de les Lletres Catalanes:
[...] Vet aquí, doncs, i si vostès m'ho permeten, aquesta petita meravella gastronòmica, aquesta gloriosa mitja lluna de pasta de farina de blat i oli i sucre, i farcida de cabell d'àngel, que és el pastisset.
Als ingredients de la massa, per tal de fer-la més saborosa, cal afegir-hi una barreja de mistela i anís i un poc de cilandre i llimona ratllada. Fet el cercle de pasta, s'omple de confitura de cabell d'àngel, es plega per la meitat i es contornegen els plecs amb els dits. Es duu la peça al forn fins a daurar-la i després s'empolsima de sucre.
Pastissets com els de Tortosa, però més petits i amb altres farciments, els he menjat a Marràqueix i a Istanbul. Amb això vull significar, i no caldria ni dir-ho, que el pastisset pertany a la més genuïna tradició de la rebosteria àrab.
En aquestes contrades nostres avui es fan farcits de mil coses distintes: de moniato, com a Santa Bàrbara, o de brossat, com a Morella. Però el pastisset més emblemàtic és el de cabell d'àngel, de la carabassa de cabell d'àngel, de la 'Cucumis citrullus', aquelles carabasses verdes i amb esgrafiats blancs que -fa temps i per la seva altíssima qualitat- a Benicarló gaudien de justa fama. Mai de carabassa d'Egipte (com he llegit darrerament), carabassa porquera, que -segons el seu nom indica- tan sols mengen els bacons [...]
Jordi Duran i Suàrez
Gerard Vergés: "Els pastissets de Tortosa" ('Avui', 30 de juny de 1995)