Móra la Nova celebra enguany el norantè aniversari de la finalització de les obres de l’edifici escolar, construït al mateix indret on s’ubica l’actual Institut Escola Tres d’Abril. Els treballs d’edificació van concloure el mes de juliol de 1936, coincidint amb l’inici de la Guerra Civil i l’esclat de la revolució social.
 |
| Imatge de l'edifici escolar construït els anys 1935 i 1936. Foto: Els Masos d'Antes. |
El projecte de crear unes escoles públiques a Móra la Nova havia arrancat el 14 d’agost de 1929, en el tram final de la dictadura de Primo de Rivera, quan el ple municipal va acordar encomanar a l’enginyer César Molina de Opisso “la redacción y proyecto para la construcción de Escuelas, abastecimiento de aguas, red de alcantarillado y Matadero”. Un any després, el 28 d’agost de 1930, el diari La Vanguardia informava que l’Ajuntament “ha adquirido local para la construcción de las escuelas públicas nacionales, teniendo ya los proyectos, presupuestos y demás para la construcción”.
Amb l’adveniment de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, i el nomenament del mestre tortosí Marcel·lí Domingo i Sanjuan com a ministre d’Instrucció Pública, s’impulsà un ambiciós pla per crear milers d’escoles arreu de l’Estat, amb l’objectiu de combatre l’analfabetisme i la manca d’infraestructures educatives. Fruit d’esta política, l’agost de 1931 el ministeri anunciava la creació provisional d’un bon grapat d’escoles a la província de Tarragona, entre elles “una unitaria de niños y otra de niñas” a Móra la Nova.
El 12 de desembre de 1932, el consistori va adquirir a la propietària Concepció Castellà Pedret els terrenys on s’havia d’aixecar el futur edifici escolar, escripturats pel notari de Falset Nicolau Verdaguer Cortés. El solar, situat en una zona lleugerament elevada a la vora del barranc de Nolla, quedava proper a l’eixample del nucli urbà. Gairebé tres anys més tard, l’agost de 1935, l’Ajuntament va traure a subhasta les obres per construir “un grupo escolar, cuyo presupuesto asciende a la cantidad de 144.890,72 pesetas”, amb un termini d’adjudicació d’un mes.
Les obres s’iniciaren immediatament, l’últim trimestre de 1935, i avançaren fins al juliol de 1936, quan es van donar per finalitzades. L’edifici del grup escolar comptava amb 2.100 m² de superfície edificada i 2.200 m² de superfície descoberta, és a dir, 4.300 m² en total. Al desembre d’aquell mateix any, una orde ministerial nomenava “dues [places] de mestre i dues de mestressa a Mora la Nova”.
L’esclat de la Guerra Civil va condicionar de manera inexorable l’activitat escolar al municipi, regit aleshores per un actiu Comitè Antifeixista que impulsava els valors de la revolució social i del comunisme llibertari. El 17 de setembre de 1937, un cop superats els Fets de Maig, el govern de la República nomenà el mestre Licinio Sanz Montserrat, militant comunista, com a director provisional de l’escola graduada “de nueva organización de Mora la Nueva”.
Amb l’arribada de la primera línia del front de guerra a Móra la Nova, a primers d’abril de 1938, els veïns van ser evacuats i la població quedà sota control de les forces de l’Exèrcit Popular. L’edifici escolar es posà llavors a disposició de les necessitats bèl·liques. Durant la batalla de l’Ebre (juliol–novembre de 1938), les escoles moranovenques van fer funcions d'hospital militar, fet que provocà desperfectes a l’edifici i a les instal·lacions, fins al punt de quedar inservible per a la tasca docent després de la guerra.
El 1943, l’Ajuntament hi va emprendre obres de reconstrucció gràcies a un crèdit de 100.000 pessetes atorgat pel Banc de Crèdit Local. La represa de l’activitat escolar, però, es va retardar, ja que el contractista que havia construït l’edifici el 1936 no havia cobrat l’obra i reclamà al consistori franquista la liquidació del deute abans de reparar els desperfectes causats per la guerra.
Al llarg d’estos noranta anys, les escoles de Móra la Nova han sigut objecte de diverses reformes i ampliacions que han transformat la fesomia de l’edifici original de 1936. Tot i això, les escoles —ara institut escola— han romàs sempre al mateix indret i han sigut testimoni del creixement urbanístic de la vila, amb la construcció al seu voltant de la nova església parroquial (1954), el passeig de Mossèn Joan, el poliesportiu municipal i la urbanització residencial de la Diputació.