 |
| Joan Garcia Oliver, a 'Mi Revista' |
Este any 2022 ha arribat amb dos novetats editorials que difícilment trobarem en les ressenyes de recomanacions del Dia del Llibre que publicaran els diaris, però que al meu criteri són dos volums imprescindibles per a conèixer el nostre passat recent i, qui sap, si per a comprendre millor algunes claus del nostre present social i polític. Me referixo a la reedició de les memòries del líder anarcosindicalista Joan Garcia Oliver (Reus, 1901 - Guadalajara -Mèxic-, 1980), El eco de los pasos, amb pròleg de l'hispanista britànic Chris Ealham, i a la primera traducció al català d'un resum d'esta mateixa obra, titulada Nosaltres, els sense nom. L'anarquista oblidat: de pistoler a ministre (La Campana, gener de 2022), a cura de Xavier Diez.
El eco de los pasos, publicat el 1978 per la mítica editorial parisenca Ruedo Ibérico, és una obra de culte dins del món de l'anarquisme ibèric. Incomprensiblement, estes monumentals memòries estaven exhaurides des de fa anys, tot i que a Internet se poden trobar dos pdf de descàrrega gratuïta amb el contingut original del volum tal com va publicar-se a la darreria dels setanta. Els que coneixen l'obra i la personalitat del seu autor saben que estem davant d'un document extraordinari, que explica des del punt de vista personalíssim de Garcia Oliver l'evolució del moviment obrer durant les dècades dels anys deu, vint i trenta del segle XX i el protagonisme que l'anarcosindicalisme va tindre en la revolució social de 1936 a Catalunya.
L'edició actual (Virus Editorial, octubre de 2021) ha sigut revisada i prologada per Chris Ealham, deixeble de Paul Preston, un historiador que ha entrat a fons en les més de 900 pàgines de lletra petita i atapeïda que conformen el volum i ha endreçat el text, situant com a annexos al final dels capítols primer i tercer les llargues reproduccions d'articles, discursos i documents que Garcia Oliver va intercalar enmig del cos de l'obra. Des del punt de vista formal, també cal destacar el treball de revisió i els comentaris lingüístics de Paula Monteiro, que modernitzen el text original incorporant la denominació catalana dels noms de lloc que surten esmentats i llimant les errades que incloïa l'original.
En les deu pàgines del pròleg, Ealham qualifica l'obra de "texto imprescindible para entender la historia político-social de la primera parte del siglo pasado en lo que Enzo Traverso bautizó como "la Europa de sangre y fuego", específicamente la guerra social española desde la Primera Guerra Mundial hasta finales de la Guerra Civil". Tot i això, no amaga que es tracta d'un text controvertit, que ha aixecat moltes crítiques a causa de l'egocentrisme i la petulància de l'autor; pels comentaris misògins i racistes que inclou referits a figures rellevants del moviment llibertari, com "la nena" Frederica Montseny o el gitano Mariano Rodríguez Vázquez, 'Marianet', i també per les omissions o els menysteniments amb què Garcia Oliver obsequia a alguns dels seus companys de lluita social amb els quals discrepava.
Però malgrat tot els passos de Joan Garcia Oliver encara ressonen i no deixen indiferents a ningú més de quaranta anys després de veure la llum la primera edició de l'obra. Un volum dividit en quatre capítols en què l'autor narra en primera persona, amb un estil directe, l'acció sindicalista pels carrers de Reus i Barcelona en el període que va entre els anys deu del segle XX i el 19 de juliol de 1936; el paper de la CNT en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes els primers mesos de la Guerra Civil; l'actuació de l'anarquisme espanyol en el govern de Francisco Largo Caballero, i els anys de l'exili, amb una narració trepidant del periple que va portar l'autor a viure a Suècia i a exiliar-se definitivament a Mèxic, creuant la Unió Soviètica de punta a punta i passant pels Estats Units.
En definitiva, una obra que ens situa i ens ajuda a comprendre el país en què vivim, escrita "con talento por un obrero autodidacta, que pone en evidencia la extraordinaria cultura del anarcosindicalismo", segons Ealham. Un llibre que, per Sant Jordi o per quan sigui, la ciutat de Reus faria bé de presentar i de divulgar, ja que també és un testimoni del passat obrer -i burgès- de la capital del Baix Camp i una obra emblemàtica escrita per un dels seus fills més rellevants -va arribar a ser ministre de Justícia de la II República- i, tanmateix, més oblidats.
Jordi Duran i Suàrez