Els vuitanta de Vergés

El 7 de març, l'escrip­tor Gerard Vergés va cele­brar el vui­tantè ani­ver­sari a la seua ciu­tat natal de Tor­tosa. Vergés és, de ben segur, el màxim repre­sen­tant de la lite­ra­tura ebrenca actual. Dis­posa d'una obra, en vers i prosa, rela­ti­va­ment curta però d'una soli­desa extra­or­dinària, for­mada per qua­tre poe­ma­ris, tres assa­jos, un recull d'arti­cles periodístics i la tra­ducció dels sonets de Shakes­pe­are al català. Fa pocs anys va veure traduïda la seua obra poètica com­pleta a l'espa­nyol, aple­gada a l'anto­lo­gia bilingüe La raíz de la mandrágora. El far­macèutic tor­tosí ha arri­bat a la vui­tan­tena en plena forma, escri­vint un nou lli­bre de poe­mes, que serà el quint de la seua car­rera.

Gerard Vergés és un escrip­tor en majúscu­les; una ploma fina, irònica i sub­til com poques; un veri­ta­ble home­not del sud, al cos­tat d'Arbó, Bladé i Mon­cada. Viu com els estels, humil i savi, posseïdor d'una extra­or­dinària luci­desa, Gerard Vergés és tan obli­dat per les lle­tres cata­la­nes com admi­rat per tots aquells que d'una o altra manera s'han acos­tat a la seua obra. Afirma que aspira asso­lir una cosa tan ina­bas­ta­ble com és la per­fecció; que, en gene­ral, els humans estem man­cats d'autocrítica, i que la poe­sia cata­lana té poc futur. Als 55 anys es va ado­nar que dins del cos tenia més records que vísce­res i va com­pren­dre que l'home és la memòria.

JORDI DURAN/ Publicat a 'El Punt-Avui' el 16 març 2011