Dimarts passat, 5 de juliol, va traspassar la periodista i historiadora M. Dolors Genovès Morales (67 anys). Possiblement, este nom no li sonarà gens a la majoria de persones que llegeixin este article. Si els he de ser sincers, la notícia de la mort de Genovès li hauria passat totalment inadvertida a l'autor d'estes línies si no fos perquè ara fa uns anys, abans de la pandèmia, vaig haver de recórrer als treballs d'esta reportera quan escrivia la biografia del periodista tivissà Josep Bru i Jardí.Dolors Genovès és un dels principals referents del periodisme d'investigació a Catalunya de les últimes dècades. Era una dona professionalment valenta, que no defugia la responsabilitat d'entomar cap tema per espinós i polèmic que fos. Va fer tota la seua carrera professional a la Televisió de Catalunya, on va firmar alguns dels reportatges més interessants -i controvertits- emesos per TV3 al llarg de la seua història, entre els quals 'Operació Nikolai' (1992), sobre l'assassinat a mans d'agents estalinistes del líder del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) l'any 1937, Andreu Nin, o 'Sumaríssim 477' (1994), sobre l'afusellament del líder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Manuel Carrasco i Formiguera, l'any 1938 a Burgos.
La meua -diguem-ne- vinculació amb Dolors Genovès ve per la banda d'este darrer reportatge, 'Sumaríssim 477', un treball que quan el va emetre per primera vegada TV3 va aixecar una enorme polseguera. Era la primera vegada que una televisió espanyola passava en horari de màxima audiència un treball periodístic que utilitzava com a principal font els documents d'un consell de guerra franquista. Genovès no es va arronsar a l'hora d'explicar amb tot detall les circumstàncies que van envoltar el judici i el posterior afusellament del polític catalanista i catòlic a mans d'un piquet d'execució dels militars que es van sollevar contra la república l'any 1936.
 |
| Bru i Jardí, en una imatge de 'Sumaríssim 477'. TV3 |
L'emissió del documental va acabar als jutjats. Els fills de l'advocat Carlos Trías Beltran, un dels vuit catalans que van testificar davant del jutge instructor del consell de guerra contra Carrasco, van denunciar Dolors Genovès i Morales, Televisió de Catalunya, SA i l'antiga Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) per la difusió del documental per TV3. En un primer moment, el titular del Jutjat de Primera Instància número 13 de Barcelona va condemnar el desembre de 1996 la periodista, TV3 i la CCRTV "al considerar que hubo una intromisión ilegítima en el honor de don Carlos Trias Bertrán". Esta decisió judicial va provocar un recurs a l'Audiència de Barcelona per part dels condemnats, instància que va ratificar la decisió inicial. Però, afortunadament, el Tribunal Suprem va tombar la sentència en dictaminar que "no hubo intromisión ilegítima en el honor del padre de los actores civiles, Sr. Trias Bertrán, puesto que en el reportaje en cuestión, expresión de un legítimo ejercicio de la libertad de información, se narraban hechos históricos que debían tenerse por ciertos". Finalment, el Tribunal Constitucional, l'any 2004 va refermar la decisió del Suprem en una cèlebre sentència dictada el 23 de març de 2004, avalant la veracitat i el rigor històric del reportatge i, per tant, rebutjant els arguments de la família Trías Beltrán.
El periple de l'equip de 'Sumaríssim 744' pels jutjats catalans i espanyols va ser una experiència dura i dolorosa. Només cal resseguir l'hemeroteca d'aquells anys per a comprovar que exercir el periodisme tal com l'entenia Dolors Genovès no ha sigut mai una tasca fàcil en este país. Gràcies al seu treball i al de molts altres professionals, la lluita per la llibertat d'informació continua viva. Gràcies, Dolors, que la terra et sigui lleu.
Text: Jordi Duran i Suàrez