Juan Moles, 'Don Juan' |
L'any 1977 se van celebrar per primer cop a Móra la Nova els Jocs Esportius Escolars de la Ribera d'Ebre. Eren els temps de la nuclear, quan milers de persones arribades d'arreu de l'estat espanyol residien escampades per tots els pobles de la comarca en ocasió de les obres de la central nuclear d'Ascó. Temps de molta activitat econòmica i social, de carrers plens, d'anades i vingudes. Temps de canvis sociopolítics, també. Temps d'eufòria.
Els carrers i les places dels pobles, pletòrics, vessaven de joventut, i, en conseqüència, les aules estaven repletes d'escolars i de mestres jóvens que començaven la seua carrera docent carregats de projectes i d'il·lusió. Entre estos ensenyants, a Móra la Nova destacava un mestre de gimnàstica arribat feia poc de Nules, a la província de Castelló, anomenat Juan Moles. Tothom l'anomenava Don Juan, amb aquell tractament de respecte que fa 45 anys s'atorgava als mestres, ni que es tractés d'un home jove, atlètic, alt com un santpau, de cabellera generosa i bigoti poblat, com era el cas.
Andreu Regué
Moles va ser la persona a la qual un enginyer de les obres de construcció de la central nuclear, anomenat Andreu Regué [o Reguer], va anar a trobar per a plantejar-li un projecte que li ballava pel cap: organitzar uns jocs esportius que impliquessin totes les escoles i alumnes de la comarca de la Ribera d'Ebre. Don Juan, que aleshores encara tenia registrats al seu nom rècords d'atletisme aconseguits en el seu Castelló natal, va acollir amb entusiasme la proposta, més encara quan Regué li proposà que liderés tot allò que tingués a veure amb l'atletisme en els futurs jocs escolars.
El de Nules se'n va anar a casa a passar les vacances de Pasqua amb l'encàrrec de dissenyar uns jocs "a lo grande, la cosa més gran que se'm pogués ocórrer", segons li havia suggerit l'enginyer, el qual se comprometia a obtindre el finançament necessari de les empreses implicades amb les obres de la nuclear i d'altres patrocinadors, entre els quals l'antiga Caixa de Pensions. El projecte que Moles va presentar, passada la Setmana Santa, a l'enginyer va entusiasmar Regué i, a partir d'aleshores, la cosa ja no va tindre aturador.
Equip de relleus moranovenc als Jocs Escolars |
Tusquellas, Macaya, José Claudino
La primera edició dels Jocs Esportius de la Ribera d'Ebre es va tancar amb un èxit rotund, amb multitud d'atletes competint i de públic a les grades, fins a emplenar "de gom a fom, com dieu els catalans" les instal·lacions esportives moranovenques. "Va ser increïble, l'estusiasme era total", recorda el mestre de Nules, que encara s'emociona recordant aquella fornada de xiquets i jóvens, entre els quals Alberto Tusquellas, Sabine Macaya -els dos millors atletes catalans de 1979, masculí i femení- o José Claudino Ibarz Sousa, entre altres, als quals entrenava en hores lectives i en moltes estones després d'acabar-se les classes.
Don Juan, en la seua etapa a Móra d'Ebre |
En acabar la segona edició del Jocs, el president de l'Associació de Pares de Flix se va oferir per a organitzar al municipi del nord de la comarca l'edició de 1979 i a partir d'aleshores se va establir el triangle altern de seus entre Móra la Nova, Móra d'Ebre i Flix. Posteriorment, els Jocs se van celebrar a la pista d'atletisme de terra de Tivissa fins que es va construir l'estadi d'Ascó, instal·lacions que acullen des de ja fa molts anys les competicions atlètiques escolars riberenques.
Estos dies se pot visitar a l'Ateneu Cultural de Móra la Nova una completa exposició de fotografies i materials vinculats als 45 anys d'història dels Jocs Esportius Escolars de la Ribera d'Ebre: cartells, uniformes, botes de competició, medalles, trofeus, material esportiu i molts records. Un material cedit per pares i mestres, que ha sigut recollit pels professors de l'institut escola Tres d'Abril, liderats per Pilar Ubieto, i que han sigut digitalitzats per a preservar-los per a les futures generacions d'esportistes del poble i la comarca.
Una història d'èxit, que encara continua viva, i que sigui per molts anys.
Jordi Duran i Suàrez