Notes sobre el franquisme a Móra la Nova

En primer pla, autoritats franquistes a la commemoració dels XXV Años de Paz a Móra la Nova.
Foto: Publicada per E. Ros al grup de Facebook 'Els Masos d'Antes'.

El 20 de novembre de 2025 se commemora el cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco Bahamonde. Amb la desaparició del general Franco a les acaballes de 1975, la dictadura militar i el règim que liderà durant gairebé quatre dècades va entrar en un procés de ràpida descomposició, que culminà amb l'aprovació de la Llei de reforma política (1976), la celebració de les primeres eleccions democràtiques (1977) des del febrer de 1936 i l'aprovació de la vigent constitució de 1978.

L'efemèride del mig segle de la desaparició física de l'autoanomenat Caudillo ha sigut aprofitada per a recordar què va suposar la llarga dictadura franquista, tant a escala estatal, com nacional i local.

Este 2025 han aparegut diverses publicacions al voltant de la figura del dictador desaparegut, entre les quals destaca Franco (Editorial Crítica, 2025), una biografia firmada per l'historiador Valldalgorfa (Baix Aragó) Julian Casanova. També cal destacar el còmic El franquismo. Una historia gráfica (Pasado & Presente, 2023), de l'historiador i editor barceloní Gonzalo Pontón amb il·lustracions del pintor de Marçà Amat Pallejà. 

En l'àmbit local i comarcal han aparegut en els últims anys arreu d'Espanya multitud de monografies sobre el franquisme, centrades bàsicament en la primera postguerra i l'acció repressiva del règim contra els perdedors de la contesa civil de 1936-1939. A les comarques ebrenques, entre les obres més recents, cal fer principal esment a l'aportació de l'historiador David Tormo Benavent, autor de Víctimes i botxins. La repressió a Vilalba dels Arcs durant la Guerra Civil i el franquisme (1936-1945) (Onada, 2023), o als dos volums escrits pel periodista jesusenc Daniel Arasa Favà sobre les víctimes dels consells de guerra a Tortosa i el delta de l'Ebre (Gregal, 2019 i Flah Editors, 2020).

Més escasses són les publicacions que aborden el franquisme en la seua globalitat o en períodes més recents en una població o en una comarca en concret, si bé enguany s'han portat a terme algunes activitats per a recordar el mig segle de la mort de Franco, com ara l'exposició i el cicle de conferències promogut durant el passat mes d'octubre per l'associació La Cana, de Flix.

El franquisme a Móra la Nova

Per tal de contribuir al coneixement del franquisme en l'àmbit local, publiquem unes breus notes sobre este període polític a Móra la Nova (Ribera d'Ebre), un municipi de menys de 200 anys d'existència que ha viscut més d'un 20% de la seua història com a població independent sota el règim dictatorial del general Franco.

Segell de goma de la Delegació de
Falange de Móra la Nova.

L'11 de gener de 1939, la vila fou ocupada per les tropes franquistes i immediatament se va bastir l'entramat institucional i polític del Movimiento. El dia 24 d'aquell mes s'organitzà la primera Comissió Gestora municipal, encapçalada per l'exmilitar oriünd de Vilalba dels Arcs Josep Llop Borràs, casat amb la moranovenca Concepció Mas Nogués. Llop, que havia sigut perseguit en els temps de la revolució social de 1936,  fou l'encarregat de tirar endavant el gruix de la repressió contra els veïns dels antics Masos que van tindre protagonisme en els fets violents contra l'Església i els veïns considerats feixistes que es van produir a la vila i en altres pobles de la rodalia durant la revolució social de 1936.

Durant els deu mesos que durà el mandat de Josep Llop se van denunciar i detindre 15 dels 16 moranovencs que van ser condemnats a mort en consells de guerra sumaríssims i afusellats al turó de l'Oliva, a Tarragona. Al desembre de 1939, el militar retirat fou apartat del càrrec i va assumir l'alcaldia Lluís Nogués Alcoverro, un ex cautivo, membre d'una coneguda nissaga de propietaris de la localitat. Nogués, com Llop, tenia experiència política prèvia i, fins i tot, havia sigut alcalde de la vila en dos ocasions anteriors: durant la dictadura de Primo de Rivera i durant el Bienni Negre republicà, després dels Fets d'Octubre de 1934.

Durant el mandat de Lluís Nogués se va instruir la Causa General, una magna investigació judicial que perseguia detallar els fets i assenyalar els culpables dels crims i delictes comesos durant la guerra i la revolució de 1936 a la zona republicana. La participació de Nogués en la redacció d’informes per a la Causa General és evident i durant el seu mandat es va completar la tasca repressiva que es va dur a terme a la localitat durant la immediata postguerra. 

En total, van ser fins a 94 moranovencs els que foren jutjats per consells de guerra o sotmesos a investigacions de la justícia militar entre 1939 i 1944. A banda d'això, se va portar a terme una forta acció en matèria de depuracions de funcionaris i empleats públics, principalment entre 1939 i 1943. Cal destacar l'acció depuradora efectuada entre el personal ferroviari de l'estació i el dipòsit de locomotores de Móra la Nova, que afectà gairebé 300 carrilaires.

Estraperlo i reconstrucció

La dècada dels quaranta del segle XX va estar marcada per l'extrema precarietat econòmica arreu d'Espanya. L'autarquia va portar implícita l'escassesa d'aliments i de matèries de primera necessitat, cosa que propicià l'aparició de corrupteles a gran escala i de l'anomenat estraperlo o mercat negre, una pràctica a la qual es va veure abocada a acudir bona part de la població espanyola per a poder aconseguir aliments que suplementessin les minses quantitats de queviures assignades per les cartilles de racionament.

El fet que Móra la Nova fos una plaça ferroviària important va afavorir la presència d'estraperlistes a la població i el trànsit de mercaderies provinents del mercat negre. Parelles de la Guàrdia Civil i escopeters (vigilants jurats) de la Renfe intentaven mantindre a ratlla els contrabandistes d'aliments en trànsit des dels pobles del Baix Aragó fins a la Ciutat Comtal.

Falangistes i autoritats del règim participaven de les pràctiques corruptes del moment. Alguns alcaldes de la comarca de la Ribera d'Ebre i caps locals de Falange van ser cessats i, fins i tot, investigats judicialment per irregularitats en el trànsit i en el subministraments d'aliments. 

Al llarg dels anys quaranta es van practicares primeres obres de reconstrucció de les infraestructures malmeses durant la Guerra Civil. Móra la Nova no fou una població adoptada pel Caudillo, per la qual cosa no es va veure beneficiada pels plans d'obres de la Direcció General de Regions Devastades. L'any 1943 se va inaugurar el pont d'arcades que encara avui unix el nucli urbà de la vila amb la població veïna de Móra d'Ebre.

Altrament, el consistori de Móra la Nova prioritzà la reconstrucció de l'edifici escolar, que durant la batalla de l'Ebre va acollir un hospital de guerra i va ser malmès. També es van fer obres de reparació a l'escorxador, a l'enllumenat públic, a la casa consistorial, al mercat municipal i als camins. La Comunitat de Regants va actuar per a refer les sèquies i la nova companyia estatal Renfe va recuperar les instal·lacions de servei ferroviari afectades pel conflicte bèl·lic.

Tot plegat se va tirar endavant amb una precarietat màxima i amb una gran manca de recursos econòmics per part de les comissions gestores municipals que van encapçalar els esmentats Llop i Nogués, i el metge saragossà Manuel Zoppetti Júdez i el veí de Tivissa casat a Móra la Nova amb Maria Margalef Pedret, de cal Mònic, Rossend Loran Gispert. 

El mandat de Montaña

Foto: Diario Español, 18/7/1953.

La segona dècada del franquisme (anys cinquanta del segle XX) va ser liderada als antics Masos per Antoni Montaña Mestre, un altre veí de dretes que va havia patit repressió per part dels revolucionaris de 1936. Montaña accedí a l'alcaldia l'any 1949 i als pocs dies de ser nomenat va haver de fer front a una crisi de primera magnitud: el descarrilament de l'exprés nocturn de Barcelona a Madrid, ocorregut el 12 de febrer d'aquell any en un revol pronunciat de la via a l'alçada de l'Ull de l'Asmà, al terme de Garcia (Ribera d'Ebre). El sinistre va provocar desenes de morts i el règim el va atribuir a un sabotatge dels maquis, els guerrillers de la resistència antifranquista.

Montaña -catòlic d'acció- va ser l'alcalde de la reconstrucció de l'església parroquial, un projecte que impulsà mossèn Joan Fuster Cuyàs, un sacerdot que havia sigut condemnat a mort a Girona per un consell de guerra franquista i, posteriorment, indultat pel Caudillo. Després de múltiples gestions, captes i subvencions, l'any 1954 s'inaugurà el nou temple, que substituïa l'església que va ser enderrocada l'estiu de 1936 per orde del Comitè Antifeixista de Móra la Nova.

Al llarg dels tretze anys en què Montaña ocupà l'alcaldia, l'Ajuntament va impulsar la creació d'una xarxa de megafonia pionera a Espanya per a emetre els bans i pregons municipals, un sistema de veu pública que encara perdura. Adquirí a la Delegació Nacional de Sindicats (DNS) l'edifici requisat de l'antiga societat republicana La Bombilla -on al 1965 s'ubicaria la nova casa consistorial- i va finalitzar la construcció de xarxa del clavegueram. Però Montaña no va poder culminar amb èxit el projecte d'abastiment i distribució d'aigua potable i la posada en servici del nou barri de l'Agrupació de Nostra Senyora del Remei (Cases Barates), construït per la institució falangista Patronat Cardenal Arce Ochotorena.

Montaña, que mantenia discrepàncies polítiques amb el governador civil de Tarragona i cap provincial del Movimiento, José González-Sama García, fou cessat a primers de 1962 pel nou governador, Rafael Fernández Martínez, després que l'Audiència Provincial de Tarragona ordenés el seu processament per un delicte de "falsedad" documental.

Mateu, l'alcalde del ressorgir 

A partir de 1962 va assumir l'alcaldia el benissanetà Antoni Mateu Bladé, casat a Móra la Nova amb Concepció Sabaté Busquets. Mateu ocupà el càrrec durant gairebé disset anys i va esdevindre l'autèntic líder del municipi, mitjançant una política d'aferrissada defensa dels interessos locals. El seu programa perseguia el "ressorgir" de Móra la Nova, per la qual cosa s'aplicà a tirar endavant totes les obres necessàries per a solucionar els dèficits en infraestructures i servicis públics bàsics que arrossegava el municipi des d'antic.

 

Làpida que recorda la inauguració
de l'Ajuntament i la xarxa d'aigües el 1965.

Durant el mandat de Mateu se van inaugurar les Cases Barates; se renovà la fira d'octubre; se va portar l'aigua corrent als domicilis; s'asfaltà i es dotà d'enllumenat i voreres tots els carrers del poble; se van construir urbanitzacions i escoles noves; s'inaugurà la casa consistorial; s'adquirí a la DNS els locals de l'Ateneu; se van construir el poliesportiu, el casal cultural, la plaça de Pau Casals... En definitiva, Mateu aconseguí convertir la vila en una de les poblacions capdavanteres de la contrada, gràcies a la implicació i col·laboració de molts veïns anònims, empreses i mecenes que van donar suport al seu programa transformador.

Però Mateu també fou l'alcalde del tardofranquisme -un període en què van començar a alçar-se veus crítiques contra el règim arran de projectes tan controvertits com la cota 40, el transvasament de l'Ebre o la implantació de les centrals nuclears d'Ascó. Durant els anys la Transició, continuà al capdavant de l'Ajuntament i fou la principal diana de les invectives dels partits de l'oposició democràtica, sobretot d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que el titllava de franquista convençut i intentava posar-lo contra les cordes amb campanyes i iniciatives de signe catalanista.

Mateu, a les portes de l'edat de jubilació i amb estat de salut precari, no va poder continuar la seua trajectòria política en la nova etapa democràtica municipal que s'obrí a partir de 1979 amb la celebració dels primers comicis locals des del 14 de gener de 1934. A Móra la Nova, les eleccions van atorgar la majoria als partits d'esquerres: tres regidors per a la candidatura d'ERC i altres tres per a la llista del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). La força guanyadora de les votacions, la Unió de Centre Democràtic (UCD), que obtingué cinc escons al consistori, amb el pas del temps va quedar relegada a l'oposició.

Superades les turbulències pròpies del període electoral i després de la constitució de la nova corporació, al desembre de 1979 Mateu va ser objecte del primer homenatge ofert a un alcalde franquista de la província de Tarragona organitzat per un consistori sorgit de les urnes. L'Ajuntament de Móra la Nova decidí, per majoria i amb només dos abstencions, posar el seu nom al Poliesportiu Municipal, un equipament que des d'aleshores -i encara ara- s'anomena "Antoni Mateu". 

L'alcalde del ressorgir va morir al cap de pocs mesos, l'11 de juliol de 1980, als 67 anys, a causa d'una llarga malaltia.

Jordi Duran i Suàrez