Bayerri, un home que pensa

Josep Bayerri, l'any 1969.

El periodista tortosí Josep Bayerri Raga (1944), a la ratlla de la vuitantena, ha publicat fa uns dies el que de moment és el seu darrer llibre: 'Les riberes catalanes de l'Ebre' (Onada), precedit d'un pròleg de trenta pàgines en què el també periodista Xavier Garcia Pujades fa un esbós biogràfic de l'autor. L'obra reproduïx els dotze articles que Bayerri va publicar el mes de setembre de 1969 a 'La Vanguardia', diari del qual era corresponsal a Tortosa.

Josep Bayerri és un d'aquells hòmens que pensen. Vull dir que és una persona que té opinió, que davant d'una qüestió d'interès és capaç d'analitzar-la amb perspectiva àmplia i d'elaborar un discurs -amb el qual se pot estar d'acord o no- que va al fons del problema i que no deixa indiferent a ningú. D'hòmens que pensen, amb el sentit que he esmentat, no n'hi ha gaires i quan me'n trobo algun m'agrada seguir-ne la pista, escoltar-ne els discursos i llegir-ne els papers, com és el cas que ens ocupa.

Primera entrega de "Las riberas".

Estes 'riberes catalanes' del periodista tortosí són una traducció de les originals que va publicar ara fa gairebé 53 anys, en què l'autor ens parla de tots els pobles catalans, de Mequinensa en avall, banyats per les aigües del més cabalós dels rius d'Ibèria. Són uns escrits molt interessants, en què Bayerri retrata un país que hem perdut per sempre més, com se van perdre els carrers de la Mequinensa antiga que encara va poder trepitjar el jove Bayarri poc abans de ser engolits definitivament pel mar d'Aragó. Un país, però, que els de la meua generació, els que tresquem amb pas ferm cap a la seixantena, encara recordem amb nostàlgia i gràcies a la lectura d'este recull d'articles el podem rememorar i tornar a gaudir.

A banda de traduir la seua obra de fa poc més de mig segle, Bayerri va més enllà en el seu volum i afegix un apèndix final a cada peça periodística explicant com han evolucionat les coses en els últims cinquanta anys i quina és la situació actual d'aquells pobles, d'aquells paisatges i d'aquelles gents que havia descrit en blanc i negre. Un exercici que servix per a explicar de manera diacrònica "els treballs i els dies" -com diria Bladé i Desumvila- d'un territori que s'ha transformat físicamen t i social, que ha lluitat per a mantindre la seua personalitat i que ara, en ple segle XXI, s'enfronta al repte majúscul de fer front a l'embat del canvi climàtic i a la regressió del delta.

Jordi Duran i Suàrez