El Govern ha acordat delimitar l'entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d'Ermites I–IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d'Ulldecona i Godall, a la comarca del Montsià. Amb aquesta mesura, es determinen els criteris per a intervencions a la zona arqueològica i el seu entorn, com ara la necessitat d'autorització prèvia del Departament de Cultura; la prohibició de les activitats d'escalada, acampada i la realització de fogueres o la prohibició d'instal·lació de noves infraestructures elèctriques, entre altres.
El conjunt de pintures rupestres d'Abrics d'Ermites i d'Esquarterades és un patrimoni cultural d'excepcional rellevància que permet conèixer l'expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d'aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn, amb el qual estableixen importants relacions espacials i simbòliques. Els jaciments es troben situats dins l'àrea natural protegida del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 Serra de Godall.
Els Abrics d'Ermites i els d'Esquarterades estan declarats Bé Cultural d'Interès Nacional. Dels 12 abrics que formen part d'aquest entorn compartit, el més destacable és l'Abric I d'Ermites. Les seves pintures constitueixen el conjunt més notable i espectacular, tant des del punt de vista del nombre de figures i de la diversitat formal com del seu estat de conservació. El conjunt presenta un total de 170 figures d'estil naturalista amb certa tendència semi-esquemàtica que formen el conjunt més important numèricament de Catalunya. El tema principal del fris és una gran escena de cacera, situada a la part dreta de la balma, centrada en un grup de cérvols i alguns caprins, realitzats en diferents moments, com així ho corroboren els diferents estils i superposicions. Es tracta d'una autèntica representació en clau narrativa: els animals són representats de manera dinàmica corrent cap a l'esquerra, envoltats d'arquers —se'n comptabilitzen 44— amb grans arcs que disparen fletxes.
Per delimitar l'entorn de protecció del conjunt d'Abrics d'Ermites i d'Esquarterades, s'ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s'han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l'abric amb pintures, l'entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l'existència d'altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s'intenta que la delimitació d'un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d'aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.
El conjunt de pintures rupestres d'Abrics d'Ermites i d'Esquarterades és un patrimoni cultural d'excepcional rellevància que permet conèixer l'expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d'aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn, amb el qual estableixen importants relacions espacials i simbòliques. Els jaciments es troben situats dins l'àrea natural protegida del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 Serra de Godall.
Els Abrics d'Ermites i els d'Esquarterades estan declarats Bé Cultural d'Interès Nacional. Dels 12 abrics que formen part d'aquest entorn compartit, el més destacable és l'Abric I d'Ermites. Les seves pintures constitueixen el conjunt més notable i espectacular, tant des del punt de vista del nombre de figures i de la diversitat formal com del seu estat de conservació. El conjunt presenta un total de 170 figures d'estil naturalista amb certa tendència semi-esquemàtica que formen el conjunt més important numèricament de Catalunya. El tema principal del fris és una gran escena de cacera, situada a la part dreta de la balma, centrada en un grup de cérvols i alguns caprins, realitzats en diferents moments, com així ho corroboren els diferents estils i superposicions. Es tracta d'una autèntica representació en clau narrativa: els animals són representats de manera dinàmica corrent cap a l'esquerra, envoltats d'arquers —se'n comptabilitzen 44— amb grans arcs que disparen fletxes.
Per delimitar l'entorn de protecció del conjunt d'Abrics d'Ermites i d'Esquarterades, s'ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s'han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l'abric amb pintures, l'entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l'existència d'altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s'intenta que la delimitació d'un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d'aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.