Vilalba contra Vilalba

Cinquanta exemplars de 'Víctimes i botxins'

Si l'any 2015 l'historiador Josep Termes i Ardèvol va publicar el llibre definitiu sobre els Fets de la Fatarella del gener de 1937, 'Misèria contra pobresa' (Editorial Afers), David Tormo Benavent (Barcelona, 1973) acaba de publicar l'obra fonamental per a conèixer amb detall els Fets de Vilalba dels Arcs del juliol del 1936 i la posterior repressió que el franquisme va desencadenar amb mà de ferro i de manera gairebé indiscriminada contra desenes de veïns i famílies de tarannà esquerrà. Se tracta del llibre 'Víctimes i botxins. La repressió a Vilalba dels Arcs durant la Guerra Civil i el franquisme (1936-1945)', editat per Onada Edicions amb el patrocini de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), i presentat dilluns passat -diada de Sant Jaume- a la sala d'El Rossinyol de Vilalba dels Arcs, punt de partida dels luctuosos Fets de Vilalba.

Tormo ens oferix una obra molt sòlida, construïda sobretot amb el material escrit dipositat a l'Arxiu del Tribunal Militar Tercer de Barcelona, però  amb el suport d'altres fonts fonamentals, com la documentació de l'Arxiu Municipal de Vilalba dels Arcs, la de la Causa General i la d'unes interessantíssimes memòries redactades per un testimoni de l'època, el veí  Joan Caballé Farràs, 'Garrut'. Si a tot això hi afegim la llarga trajectòria de l'autor com a historiador professional i el fet que la família materna de Tormo sigui d'origen vilalbí i que ell mateix residix al municipi des de fa dècades, no és d'estranyar que el resultat del treball sigui excel·lent.

 'Víctimes i botxins' relata amb tota mena de detall uns esdeveniments tràgics que es van iniciar el 22 de juliol de 1936, dia en què patrulles anarcosindicalistes catalanes i aragoneses van acudir al poble de la Terra Alta, majoritàriament de tarannà conservador, i van detindre als socis d'El Rossinyol, local freqüentat pels veïns de dretes. Els detinguts van ser conduïts en corrua a l'Ajuntament, on hi havia el calabós, i en arribar a la plaça, el capellà del poble, Josep Viña, va rebre la comitiva a trets i va matar Ángel Ginés, que portava la bandera escairada de la CNT-FAI. A partir d'aquí, el caos. Comptat i debatut, la repressió republicana va costar la vida a 41 veïns de missa i de dretes de Vilalba dels Arcs durant els primers mesos de la Guerra Civil. 

Acte de presentació del llibre.

L'1 d'abril de 1938, el municipi terraltenc queia en mas dels soldats franquistes, en ofensiva des del front d'Aragó vers les terres de l'Ebre. Vilalba dels Arcs canviava de mans i els que fins aleshores havien portat les regnes de la població es van replegar i van retrocedir fins a la banda esquerra del riu. Va ser el moment en què les forces militars d'ocupació van començar a practicar una repressió, diguem-ne informal, sobre els veïns i les famílies que s'havien significat durant el període republicà, acusats d'haver participat en els tràgics fets del 22 de juliol i en les execucions de personal religiós i de dretes dels dies i setmanes posteriors. La repressió franquista, que es va allargar fins a l'any 1945, es va tancar amb un balanç de 34 morts, desenes de condemnats a penes de presó i multitud de veïns i veïnes humiliats, vexats i castigats. Entre les víctimes mortals, David Torno distingix les que van ser afusellades després d'un consell de guerra formal i les que van ser linxades i executades a través del mètode de la llei de fugues pels mateixos veïns del poble, totalment al marge de la legalitat franquista.

L'obra relata una veritable massacre en què es van barrejar els motius ideològics, les enveges i rancúnies personals entre veïns d'un poble petit, i una set inacabable de venjança per part d'un seguit de veïns poderosos que van ocupar llocs de responsabilitat, dels quals destaca el primer alcalde franquista de Vilalba dels Arcs, Josep Antoni Benavent Pey, 'de la Moreta', entre altres. Les autoritats franquistes, en la immediata postguerra, van arribar a jutjar Benavent i altres dos destacats franquistes de Vilalba dels Arcs per la brutalitat dels abusos comesos contra els veïns titllats de rojos i l'aplicació de la llei de fugues a un veí detingut. Com devia de ser de greu la cosa que, fins i tot, estes autoritats del règim van ser condemnades a  penes de presó en la immediata postguerra, si bé les penes van ser molt lleus en comparació de les barbaritats que s'han pogut documentar.

En fi, un relat esfereïdor de morts, venjances, tortures, linxaments i terror practicat entre veïns d'un mateix municipi de 1.542 habitants l'any 1936. Un relat explicat de manera minuciosa, fent constar els noms, els dos cognoms i el renom de la casa de tots els protagonistes dels fets, tant dels que van intervindre en la repressió republicana de 1936 com dels que van practicar la venjança franquista entre 1938 i 1945. Uns noms, uns cognoms i uns renoms que 86 anys després continuen presents a la població a través dels descendents d'aquells episodis dramàtics.

David Tormo parla al costat de Josep M. Solé i Sabaté. 

A diferència de Josep Termes -la família materna del qual provenia de la Fatarella- David Tormo no és un catedràtic universitari d'Història Contemporània, ni un Creu de Sant Jordi, ni un Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un historiador, diguem-ne de trinxera, d'aquells que piquen pedra i que amb les seues investigacions contribuïxen a fornir obres col·lectives que coordinen catedràtics i professors de prestigi, i a firmar obres d'història local o comarcal, generalment vinculades a la Terra Alta o les Terres de l'Ebre. Dic això per a posar de relleu el mèrit i la valentia que, al meu criteri, demostra Tormo a l'hora d'escriure, presentar i sostindre una obra d'estes característiques sent un veí normal i corrent del poble on se van produir alguns dels fets més execrables que van tindre lloc durant la guerra i el primer franquisme. En història, com en tot en esta vida, per a dir segons quines coses, no és el mateix ser una patum reconeguda i llorejada que ser un simple mortal -el noi de la Vicenta de Panda- com és el cas que ens ocupa.

En definitiva, una obra molt ben documentada, molt ben treballada, en què l'autor ha sabut traure el màxim partit de les fonts que els investigadors de la història tenen avui en dia a l'abast i que anys enrere eren molt difícils d'obtindre. Una aportació valuosíssima per a conèixer amb profunditat un dels episodis significatius de la Guerra Civil a Catalunya -els Fets de Vilalba dels Arcs- i per a aprofundir en la impunitat en què es va desenvolupar la repressió franquista al municipi, permetent l'acarnissament arbitrari contra els mateixos veïns del poble. Gràcies, David.

Jordi Duran i Suàrez