El món desaparegut de Joan Montamat

Joan Montamat i el seu fill Joan Francesc.

Joan Montamat Argilaga és un dels últims pagesos que van ser testimonis de la Guerra Civil. Nascut a Garcia (Ribera d'Ebre) el 1932, enguany celebra el seu norantè aniversari, per tal motiu va rebre el passat dia 2 de juliol un homenatge públic organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) i l'Ajuntament de la població, institució de la qual Montamat va ser regidor en temps de joventut i alcalde entre 1979 i 1991. L'acte va comptar amb la presència de Pep Riera, el líder històric de la Unió de Pagesos de Catalunya, sindicat que Joan Montamat va contribuir a fundar i a organitzar a la Ribera d'Ebre l'any 1974.

Coincidint amb els 90 anys d'este pagès emblemàtic, el periodista vilanoví Xavier Garcia i Pujades li ha dedicat un llibre titulat 'Joan Montamat, una pagesia a la Ribera d'Ebre' (Petròpolis, 2022), en què resseguix la trajectòria vital i humana de l'homenatjat. En la primera part del llibre, Garcia fa un repàs a la vinculació que personalment ha anat  sedimentant al llarg dels darrers cinquanta anys amb els pobles i les gents de l'Ebre. En estes pàgines preliminars, el de Vilanova disecciona com el món que va viure la generació de Joan Montamat s'ha anat desmantellant en benefici d'un "nou ordre mundial" que ha desballestat les ancestrals estructures i relacions econòmiques, socials, humanes, convivencials... en benefici dels interessos de les grans corporacions transnacionals.

Portada del llibre de Xavier Garcia sobre Montamat.

La segona part del llibre és una llarga entrevista en què, a banda d'explicar les seues vivències
personals, Montamat relata en primera persona com era Garcia, com era la Ribera d'Ebre, com era el món rural en general durant els seus anys d'infantesa, joventut i plenitud. Un món que desapareix -si és que no ha quedat ja totalment esborrat a causa dels efectes d'este "nou ordre"- de manera inevitable. Un món a escala humana, en què els sentiments de convivència, veïnatge i ajut mutu eren norma de conducta general. Un món, el de Montamat i el de tots els de la seua generació, que ha quedat desfigurat i arraconat per la globalització, el desenvolupament desenfrenat i la tecnologia.

La producció a gran escala; la concentració de recursos, capitals i persones; la distribució massiva en hipermercats i centre comercials; el comerç electrònic; les polítiques neoliberals; l'aplicació d'un capitalisme a ultrança a escala universal... han aconseguit desertitzar els pobles i transformar els valors que al llarg dels segles han configurat l'essència dels valors i de la manera de fer i de ser de la ruralia.

Noranta anys viscuts d'una manera senzilla i tradicional, en els quals Montamat ha lluitat per defensar el poble, la comarca i el país amb les úniques armes que ha tingut a l'abast: el treball constant, la paraula i bé comú. Que sigui per molts anys, Joan.

Jordi Duran i Suàrez