Un dels esdeveniments literaris del Dia del Llibre d'enguany és la nova obra del periodista falsetà Toni Orensanz, 'Com vas perdre el braç, Blachowsky?' (Columna, gener de 2022), la història d'un brigadista internacional nord-americà que va quedar mutilat a la batalla de l'Ebre, mentre deambulava per les serres de la Terra Alta, durant la Guerra Civil espanyola. El fet que Edward Balchowsky (1916-1989), que és com se deia el protagonista, fos un pianista que va perdre el braç dret, va ser el ganxo que va atrapar i va empènyer Orensanz a furgar apassionadament en una història que ja de bon primer va ensumar que seria extraordinària.
 |
| Orensanz i Balchowsky. |
Extraordinària o no, això ho haurà de quiratar cadascú després de llegir el llibre, el cert és que el de Falset nos obsequia este Sant Jordi amb la que, de ben segur, és la seua obra més madura, seguint l'estela d'altres celebrats títots de l'autor com -sobretot i especialment- 'L'òmnibus de la Mort. Parada Falset' (Ara Llibres, 2009) i 'El nazi de Siurana' (Ara Llibres, 2016). Malgrat que possiblement se'l recordarà més per les anades i vingudes de l'autobús de milicians cenetistes de Pascual Fresquet l'any 1936, Orensanz se'ns presenta amb el seu 'Balchowsky' com un veritable mestre del relat, un narrador que domina a la perfecció un gènere -el gran reportatge- del qual és un dels màxims exponents a Catalunya i en català. Passada la cinquantena, podem dir que l'estil de Toni s' ha assolat i, sense perdre la frescor i l'efervescència de 'L'òmnibus', ha esdevingut un escriptor fet i dret, amb ofici, que juga com vol amb la tècnica narrativa... Un periodista, en definitiva, que fa goig de llegir i que amb esta obra ha assolit el doctorat.
Els que han seguit la trajectòria literària del falsetà trobaran en 'Balchowsky' els elements característics de les seues obres més emblemàtiques, que a criteri de qui escriu estes línies són les que ja hem esmentat més amunt. És una història narrada a la manera clàssica -digueu-ne 'storytelling' si voleu, o si sou més de la vella escola: plantejament, nus i desenllaç-, un reportatge monumental sobre la vida d'un individu difícil de classificar, un tal Balchowsky, un personatge fet a la mida d'Orensanz.
L'Eddy -Toni l'anomena així, amb aquella confiança amb què es tracten aquells que es coneixen de tota la vida- conté tots els elements que fan atractiva una història al periodista de Falset. En primer lloc, Balchowsky fou brigadista internacional, per tant una persona de fora, un ciutadà del món, però alhora un paio que va rondar pel front d'Aragó i pels terrampers de l'Ebre l'any 1938, la qual cosa el convertix, en certa manera, en un 'dels nostres', un d'aquells que van fer i van perdre la Guerra Civil, i que van quedar marcats per sempre per la tragèdia espanyola. Perdedor, no cal dir-ho; "un supervivent que es va aferrar a la vida" remant sempre al límit, al marge dels convencionalismes. Un individu que es va relacionar amb "déu i sa mare", amb multitud d'artistes, músics, intel·lectuals i criminals de primera línia. En fi..., només calia esperar que el temps fes el seu curs i que el nostre Toni, mentre preparava uns guions televisius per a una sèrie sobre la batalla de l'Ebre, topés amb la fitxa clínica d'un tal "Belchowsky, Belichowsky, Balchowky... o alguna cosa així", redactada pel doctor Pulido durant l'estada del brigadista ferit en el tren-hospital militar del túnel de l'Argentera, a uns pocs quilòmetres de Falset.
Guerra Civil; Brigades Internacionals; Nord-amèrica; sexe, drogues, rock-and-roll; glamur; derrota; baixos fons i una partitura pixada en un vàter d'un club de mala mort. En fi, amb esta mixtura no és estrany que a Orensanz li faltés temps per a pujar a un avió per a anar a fer de periodista pels carrerons del Chicago més sòrdid. Llegit el llibre, sincerament, no sé qui necessitava més a qui, si Orensanz a Balchowschy o Balchowsky a Orensanz.
En definitiva, el que us venia a dir és que si este Sant Jordi voleu gaudir d'una bona història, assaborir la prosa adulta de tot un senyor periodista i, de passada, saber com i de quina manera va quedar esgarrat el pianista de Chicago -bé, no era ben bé de Chicago, va nàixer a un poble d'Illinois anomenat Frankfort-, ja ho sabeu: 'Com vas perdre el braç, Blachowsky?' Vint euros menys el descompte de la diada en tenen la culpa.
Jordi Duran i Suàrez
Les fotos són de Sergi Mas i Marc Harris.