23/04/2022

Mil paraules sobre els Fets de Maig a Móra d’Ebre

Enguany se commemora el 85è aniversari dels Fets de Maig de 1937, un enfrontament armat entre les forces antifeixistes de la rereguarda republicana catalana que va significar el final de la revolució social iniciada el 19 de juliol de 1936. Si bé l'epicentre dels combats entre la Guàrdia d'Assalt de la Generalitat ―amb el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), la Unió General de Treballadors (UGT) i Estat Català―, per una banda, i els milicians de la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), per l'altra, va situar-se a Barcelona, els ressons de la revolta magenca van estendre's per tot el país.

Ca Don Pere Pau abans de la guerra. Arx. La Riuada.

Els principals punts de conflicte al sud de Catalunya es van localitzar a Tarragona i Tortosa, on van produir-se víctimes mortals en els dos bàndols antifeixistes. Sense arribar a estos extrems, també van ser destacats els incidents ocorreguts a Móra d'Ebre, centre d'una àmplia regió on els comitès de defensa i les patrulles cenetistes imposaven de manera violenta el comunisme llibertari i la col·lectivització de la terra.

Els enfrontaments a la Ciutat Comtal van iniciar-se el dia 3, quan dos centenars de guàrdies d'assalt, dirigits pel comissari d'Orde Públic de la Generalitat, Eusebi Rodríguez Salas (PSUC), van ocupar per la força l'edifici de la Telefònica, a la plaça de Catalunya. El control de les telecomunicacions era fonamental en el context de guerra i revolució que es vivia aleshores, per la qual cosa els militants de la CNT, que havien requisat l'edifici el 19 de juliol de 1936 i des d'aleshores el gestionaven a través d'un comitè obrer, van defensar la posició amb fermesa.

L'assalt a la Telefònica fou el detonant d'una lluita aferrissada que va omplir de barricades els carrers de Barcelona. Els combats i les escaramusses van allargar-se fins al 7 de maig i l'episodi es tancà amb un balanç de 500 morts i un miler de ferits entre els dos bàndols antifeixistes enfrontats. El govern de la República va aprofitar l'avinentesa per a retirar les competències d'orde públic a la Generalitat i per a reprimir els comitès de defensa i les patrulles armades anarquistes i antiestalinistes que controlaven bona part del territori català.

El fets a Móra

A Móra d'Ebre es va començar a enrarir l'ambient el mateix dia 3 de maig. Elements de la CNT van ocupar les dependències de Telèfons i Telègrafs de la capital riberenca, les quals van quedar sota control del conseller municipal d'Agricultura, Josep Castelló Ripoll (CNT). L'alcalde, el també cenetista Joaquim Arbó Bargalló, va tallar el subministrament de gasolina a tot aquell que no portés una autorització firmada per ell. A l'endemà, no va parar el tràfec de vehicles i d'hòmens armats arribats des de diferents poblacions de la comarca a Móra d'Ebre i Móra la Nova. A tres quarts de dotze de la nit, electricistes de la Secció de Móra del Sindicat Únic Regional de Llum i Força de Catalunya (CNT-AIT) van provocar una apagada momentània de l'enllumenat. Era el senyal convingut perquè entressin en acció uns 250 milicians confederals —proveïts d'armament de guerra— liderats per Arbó Bargalló i per l'alcalde anarcosindicalista de Móra la Nova, Jaume Martí Mestre.

La nit va ser llarga. Els patrullers van ocupar la casa consistorial i la seu del PSUC i la UGT, situada a la plaça de Caballé, a casa Don Pere Pau. Van desarmar i amenaçar els militants de les organitzacions marxistes que es trobaven a l'interior del local, van escorcollar les instal·lacions i van cremar els arxius i la documentació en una foguera al mig de la plaça. Seguidament se van viure escenes similars a la seu d'Esquerra Republicana, que va quedar destrossada. A primera hora del matí del dia 5 de maig, l'alcalde Arbó va prohibir sortir de casa els veïns i va donar ordes per a recollir les claus de les oficines bancàries de la població. Piquets confederals van portar a terme escorcolls als domicilis dels dirigents de les altres forces antifeixistes i d'alguns empleats municipals a la recerca d'armes. També van assaltar un edifici requisat que acollia les seus d'Estat Català, de la Unió de Rabassaires i de l'organització humanitària Socors Roig Internacional, de l'interior de la qual va desaparèixer una petita quantitat de diners. Al magatzem de la Federació de Sindicats Agraris de la Ribera d'Ebre, els revolucionaris van emportar-se deu mil quilos de patates, més d'onze tones de fertilitzants, una bàscula i una màquina d'escriure. Finalment, van confiscar la fàbrica de brisa i dos cavalleries de Joan Escribà.

De manera resumida, estos van ser els esdeveniments més destacats que es van viure a Móra d'Ebre en aquelles jornades de maig de 1937. Les patrulles revolucionàries van continuar les seues accions a Flix, on van desmuntar i es van emportar les metralladores antiaèries de la fàbrica electroquímica; a Tortosa, on una columna d'hòmens dirigida pel morenc Santiago Ruana Arbó va anar a donar suport als milicians del faista Manuel Carrozas Borrallo, i a Gandesa, on un piquet confederal liderat per Jaume Martí va intentar desarmar els comunistes de la ciutat.

El final de la revolució

A primers de juny de 1937, la Direcció General d'Administració Local exigí el cessament d'Arbó i Martí com a alcaldes de Móra d'Ebre i de Móra la Nova. Arbó va ser detingut el dia 5 d'aquell mes i Martí, el 9 d'agost. Tots dos foren empresonats i jutjats al mes de setembre pels fets relatats, juntament amb altres 33 hòmens d'acció, majoritàriament veïns de les Móres. El desplegament a la regió d'un contingent de mig miler de guàrdies d'assalt i de carrabiners governamentals va desarticular les patrulles confederals i va desmantellar les col·lectivitats agràries existents a la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta.

Els Fets de Maig a Móra d'Ebre es poden consultar a: «Rollo nº 246/1937 de la Audiencia de Tarragona del sumario nº 15/1937 del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción de Gandesa por rebelión y por los sucesos ocurridos en mayo de 1937 en Mora de Ebro». FC-Causa General, 1.453, expedient 1. Archivo Histórico Nacional (AHN).

Article publicat a la revista 'La Riuada', núm. 43, abril de 2022, p. 11-12, Móra d'Ebre.