27/04/2022

Un mestre de la Unión Patriótica, un metge falangista i un tal Chíes

Foto: La senyoreta Alberta.
Esta setmana, els escolars de l'institut escola Tres d'Abril de Móra la Nova han triat el nom del carrer on se construirà el futur centre educatiu del municipi. Podien escollir entre el nom d'una mestra que va tindre llarga trajectòria a la població, la Senyoreta Alberta Monlleó Baiges, i un nom genèric, "carrer de les Mestres", que com el seu nom indica engloba totes les docents del poble, del país i, si cal, del planeta.

El resultat de les urnes va ser rotund a favor de la segona opció, com no podia ser d'altra manera, ja que per important i impecable que pugui ser la trajectòria d'una persona -en este cas, l'estimada Senyoreta Alberta- està clar que sempre és més inclusiu retre homenatge al col·lectiu sencer que no pas a una persona individual. Això que sembla tan evident, això que els xiquets de 3 a 16 anys de l'escola moranovenca han comprès de seguida, no és una cosa gaire freqüent quan la decisió l'han de prendre òrgans polítics, administratius i, fins i tot, acadèmics integrats per persones adultes.

La tendència -per no dir l'abús- de dedicar noms de carrers, places, escoles, instituts, biblioteques, centres cívics, pavellons, estadis, piscines, aeroports, sales, aules, jardins o qualsevol tipologia d'infraestructura pública a persones individuals -moltes de les quals de trajectòria i de mèrits limitats- per part de tota mena de governants o gestors administratius potser valdria la pena de revisar o, com a mínim, de regular. Tots hem vist com en els últims temps a Barcelona s'han retirat estàtues i honors a persones que s'ha descobert que eren esclavistes i traficants d'éssers humans, però que durant dècades el seu nom ha format part del nomenclàtor de la ciutat, segurament sense tindre gaires més mèrits que el de gaudir d'una posició econòmica rellevant.

Recordo que fa uns anys, en un poble de la meua comarca, en el decurs de la presentació d'un llibre l'autor va lamentar-se que el consistori -democràtic- local hagués dedicat un carrer a un destacat metge de la vila que durant el franquisme havia delatat veïns republicans que van ser sotmesos a consells de guerra. En una població veïna, se va dedicar el nom de l'escola de la localitat a un venerable mestre que al cap d'un temps de rebre l'honor se va saber que també havia sigut el cap del partit del dictador Miguel Primo de Rivera al municipi.

Està clar que les coses sempre no són així, que de vegades els que s'encarreguen de batejar les coses l'encerten. Com a exemple d'això els comentaré el cas d'un carrer del meu poble, anomenat "de Ramon Chíes".  És un nom de carrer antic, que ha resistit tota mena de règims polítics durant més d'un segle i ha arribat fins als nostres dies. El secret de l'èxit de la denominació i de l'encert de qui li va posar nom al carrer recau en el fet que, amb el pas dels anys, tothom ha cregut que el tal Chíes era un poeta de pretensions locals, fill de la vila, anomenat Raimon de P. Chíes, i no un controvertit polític republicà federal, amb arrels familiars al municipi però nascut a Burgos el 1946, ateu, desllenguat i menjacapellans. 

En fi, sense traure els honors ni els mèrits a ningú, ni posar en dubte les bones intencions que hi ha sempre rere les iniciatives de dedicar el nom d'algun carrer o equipament a una persona individual, crec que la senyoreta Alberta i totes les mestres del nostre passat escolar han d'estar ben orgulloses del criteri que ha demostrat tindre l'alumnat de Móra la Nova amb la seua decisió. Felicitats, doncs, a totes les mestres del món i, si m'ho permeten i ningú s'ofèn, als mestres i tot.

Jordi Duran i Suàrez

La foto, extreta d'Els Masos d'Antes