Joan S. Beltran fotografiat al seu despatx de Tortosa l'any 2016.El passat dia 23 d'octubre va morir el lingüista Joan S. Beltran i Cavaller, nascut a Tortosa el 28 de maig de 1933. Els primers contactes que va tindre en l'estudi de la llengua catalana escrita van ser gràcies a la lectura d'uns llibres infantils. L'interès pel català se li va desvetlar ben entrada l'edat adulta, arran d'una anècdota professional en el seu lloc de treball a la sucursal tortosina del Banc d'Aragó: "Va arribar a la sucursal un director nou, que venia d'Eibar. Ell era de Conca i volia que li ensenyés una mica de català, ja que en la seua estada al País Basc havia comprovat que si als clients els saludava i els deia quatre paraules en eusquera, el negoci anava millor".
Fins aleshores, Beltran només havia seguit unes poques lliçons de llengua catalana per correspondència, coincidint amb la campanya que es va organitzar per a commemorar el centenari de Pompeu Fabra l'any 1968. L'any 1972 va assistir a un curs de català impartit pel jesusenc Manuel Martines i Solà i, posteriorment, estudià amb Neus Gràcia, a Tortosa. Posteriorment va assistir com a alumne a un curs de professorat de català per correspondència, organitzat per Òmnium Cultural, i va obtindre el seu primer certificat de professor. El 1979, Joan S. Beltran va ser nomenat coordinador dels cursos de reciclatge de català per a funcionaris de la Generalitat i es va fer càrrec d'impartir els de nivell superior, on es tractaven qüestions complicades, d'àmbits com la dialectologia o la fonètica. La tasca de coordinador dels cursos de reciclatge i dels cursos de normalització lingüística per a docents que es van impartir posteriorment, va ocupar Beltran fins a l'any 1990. D'esta manera va ser com el lingüista tortosí va començar a aprofundir en l'estudi de la llengua, de la llengua que parlaven ell i els seus alumnes, i que sovint no tenia un reflex clar en els manuals i en les obres de consulta del moment.
Beltran és autor d'obres de referència per a l'estudi de la varietat tortosina de la llengua catalana, entre les quals cal destacar:
L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre. Barcelona: CIRIT, 1986. 2a ed. 1988.
Cruïlla. Curs de llengua, juntament amb Josep Panisello. Benicarló: Onada, 2002.
Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, juntament amb Josep Panisello. Benicarló: Onada, 2002.
Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal. Benicarló: Onada, 2010. 2 v.
Les preposicions per i per a. Recapitulem... i afegim alguna cosa més. Lleida: Pagès, 2014.
La seua trajectòria científica va ser reconeguda l'any 2016, quan l'Institut d'Estudis Catalans el va nomenar membre corresponent de la Secció Filològica per la seua "àmplia experiència com a professor i coordinador de cursos de català" i per ser l'"autor de textos fonamentals per a l'aprenentatge del model formal tortosí de la llengua catalana". També va ser mereixedor de difrents guardons, com ara la Creu de Sant Jordi, el Premi Convit i el premi Lo Grifonet d'Òmnium Cultural, entre altres.