Molt d'hora i massa jove, amb tan sols 62 anys, s'apaga per a sempre la llum del far de l'expressionisme abstracte del Delta de l'Ebre. El pintor tortosí, amb residència a Sant Carles de la Ràpita, Miquel Paton, ens ha deixat avui després de lluitar contra una llarga malatia.
Paton començà a interessar-se per la pintura des de ben jove inspirant-se ja aleshores amb els paisatges dels camps d'arròs del Delta de l'Ebre. Viatjà a Grècia i Itàlia on estudià les obres de l'Antiguitat Clàssica i s'interessà per l'obra de l'artista Paul Klee. Estudià a la facultat de Belles Arts de l'Escola Sant Jordi de Barcelona amb l'especialitat de pintura.
No fou fins als anys vuitanta que Paton va decidir fer la seva primera exposició a Camarles i, més tard, a la sala Xampany de la Ràpita. De seguida començà a familiaritzar-se amb l'art abstracte, especialitzant-se amb l'expressionisme abstracte de la representació paisatgística a través de l'ús d'un viu cromatisme i de les formes geomètriques.
Darrerament havia treballat en una obra i escrits al voltant de l'enyor del confinament i els camps del Delta amb una darrera exposició al Museu de Can Framis de Barcelona.
Però a la ciutat comtal havia realitzat també al 2018 la seva primera obra d'art sacre abstracte, la creu que penja de la cúpula de l'absis de la parròquia de Sant Eugeni I Papa. Una altra obra sacra seva és el retaule que podem contemplar a la capella dels Prats de Les Cases d'Alcanar.
També a Barcelona, va ser convidat a participar en una mostra col·lectiva que homenatjava el pintor Joan Miró al Reial Cercle Artístic de Barcelona. Allà, Paton exposà una obra especial d'inspiració gaudiniana que jugava amb la gamma cromàtica de Miró.
A Tortosa, al 2017 havia dut a terme l'exposició "Formes d'un anhel" amb una vintena de peces inèdites ideades expressament per l'espai expositiu de la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa.
Proper, afable, enamorat de les Terres de l'Ebre i fill d'una humil família, Miquel Paton era l'artista que encarnava a la perfecció l'exaltació del paisatge a través de l'art amb la voluntat última de plasmar el cromatisme i la geometria en un mateix llenç.
La seva memòria i les seves obres però, perduraran per sempre en la memòria gràcies a sales d'exposicions com el Museu d'Art Modern de Tarragona, la URV o la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Barcelona, entre d'altres. Avui, s'apaga el seu traç, s'apaga la llum del far de l'expressionisme abstracte del Delta, però ens deixa un llegat d'una extensa obra pictòrica de més de quaranta exposicions individuals i més de 200 de col·lectives.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 30 d'abril de 2021
Redactat per: Irene López