L'obra de videocreació Mañana niebla, de David Ortiz (Alcoi, 1983) ha estat el projecte guanyador de la setzena edició de la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta, la BIAM 2020. El jurat l'ha escollit entre les quinze obres seleccionades en l'edició d'enguany, per la seua qualitat i també per la important tasca de recerca que ha realitzat l'artista per dur a terme la seua obra. Mañana niebla és un vídeo en alta definició de poc menys de 20 minuts que explora conceptes com la identitat, la comunitat, la dominació o la (bio)diversitat. De fet, ha estat íntegrament filmat al bosc mesòfil de la serra nord de Puebla, a Mèxic, on la boira està molt present, i sorgeix de les vivències del mateix artista entre la comunitat Nahua de Cuetzalan, una mena de "laboratori antropològic vivent" on la idea de comunitat pren tot el sentit.
Paral·lelament, el jurat integrat per Marc Navarro (comissari independent), Hiuwai Chu (conservadora d'exposicions del MACBA), Oier Etxeberria (responsable àrea d'art contemporani de Tabakalera - San Sebastián), Rosa Lleó (comissària i directora de The Green Parrota - Barcelona) i Miguel Ángel Sánchez (director d'ADN Galería), també ha fet una menció especial a una altra de les obres seleccionades: la instal·lació Mundus vult decipi, de Cristina Moreno (Saragossa, 1985) i Laia Ventayol (Artà –Mallorca, 1984). Traduït com El món vol ser enganyat, aquesta instal·lació deriva d'una investigació artística d'ambdues artistes al voltant de la medicina romàntica de començaments del segle XIX i de la teoria del Magnetisme animal del metge alemany Franz Anton Mesmer. La peça que exposen a la BIAM és una instal·lació-font amb sons binaurals, objectes trobats i aigües guaridores, inspirada en el baquet creat per Mesmer i l'han adaptat a la realitat del territori incloent elements de la mar de l'Ebre com ara arts de pesca de Sant Carles de la Ràpita o restes de crustacis.
El veredicte del jurat s'ha donat a conèixer aquest dissabte a la tarda coincidint amb l'obertura de l'exposició de la BIAM 2020 a Lo Pati – Centre d'Art Terres de l'Ebre. L'exposició estarà oberta fins al 17 de gener del 2021 i la resta d'obres seleccionades són: Sintra. Nota al pie, d'Abel Jaramillo (Badajoz, 1993); El jefe de Estado en la época de la reproductibilidad técnica, d'Alán Carrasco (Vitoria, 1986); Calmar las aguas, d'Aldo Urbano (Barcelona, 1991); Bha Phanein, d'Ariadna Parreu (Reus, 1982); Ruta de los Indianos - Consideraciones de la Ciudad Moderna, de Daniel de La Barra (Lima, 1992); Jornada laboral, d'Eulàlia Garcia (Barcelona, 1992); Regálame un barco, de Francisco Ladrón de Guevara (Granada, 1997); (séro)TROPICAL(e), de Gian Cruz (Manila, 1987); La simetría de los tontos, de Jone Loizaga (Bilbao, 1983) i Taxio Ardanaz (Pamplona, 1978); Unfixed Infrastructures And Rabbit Holes, de Mario Santamaría (Burgos, 1985); Arquetips esquelètics, de Mònica Planes (Barcelona, 1992); Monuments i altres taques insubmises, d'Olga Olivera (Lleida, 1972); i Crisis, de Paco Chanivet (Sevilla, 1984). "Es tracta d'obres d'una gran qualitat, de diferents formats i que reflexionen al voltant de temes tan diversos com la llei mordassa, el franquisme, el colonialisme, la invisibilitat de les dones o sobre la connectivitat invisible de l'era d'internet", apunta Aida Boix, directora de Lo Pati.
La Biennal d'Art Ciutat d'Amposta, impulsada per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta i vinculada al Centre d'Art Lo Pati és un dels certàmens d'art contemporani més importants i consolidats del panorama estatal i està dotat en 4.000 euros. Tot i els condicionants de la pandèmia del coronavirus l'edició 2020 ha estat una de les més participatives. S'hi han presentat un total de 202 obres de 208 artistes de tot l'Estat, una quarantena més que en l'edició del 2018.
Paral·lelament, el jurat integrat per Marc Navarro (comissari independent), Hiuwai Chu (conservadora d'exposicions del MACBA), Oier Etxeberria (responsable àrea d'art contemporani de Tabakalera - San Sebastián), Rosa Lleó (comissària i directora de The Green Parrota - Barcelona) i Miguel Ángel Sánchez (director d'ADN Galería), també ha fet una menció especial a una altra de les obres seleccionades: la instal·lació Mundus vult decipi, de Cristina Moreno (Saragossa, 1985) i Laia Ventayol (Artà –Mallorca, 1984). Traduït com El món vol ser enganyat, aquesta instal·lació deriva d'una investigació artística d'ambdues artistes al voltant de la medicina romàntica de començaments del segle XIX i de la teoria del Magnetisme animal del metge alemany Franz Anton Mesmer. La peça que exposen a la BIAM és una instal·lació-font amb sons binaurals, objectes trobats i aigües guaridores, inspirada en el baquet creat per Mesmer i l'han adaptat a la realitat del territori incloent elements de la mar de l'Ebre com ara arts de pesca de Sant Carles de la Ràpita o restes de crustacis.
El veredicte del jurat s'ha donat a conèixer aquest dissabte a la tarda coincidint amb l'obertura de l'exposició de la BIAM 2020 a Lo Pati – Centre d'Art Terres de l'Ebre. L'exposició estarà oberta fins al 17 de gener del 2021 i la resta d'obres seleccionades són: Sintra. Nota al pie, d'Abel Jaramillo (Badajoz, 1993); El jefe de Estado en la época de la reproductibilidad técnica, d'Alán Carrasco (Vitoria, 1986); Calmar las aguas, d'Aldo Urbano (Barcelona, 1991); Bha Phanein, d'Ariadna Parreu (Reus, 1982); Ruta de los Indianos - Consideraciones de la Ciudad Moderna, de Daniel de La Barra (Lima, 1992); Jornada laboral, d'Eulàlia Garcia (Barcelona, 1992); Regálame un barco, de Francisco Ladrón de Guevara (Granada, 1997); (séro)TROPICAL(e), de Gian Cruz (Manila, 1987); La simetría de los tontos, de Jone Loizaga (Bilbao, 1983) i Taxio Ardanaz (Pamplona, 1978); Unfixed Infrastructures And Rabbit Holes, de Mario Santamaría (Burgos, 1985); Arquetips esquelètics, de Mònica Planes (Barcelona, 1992); Monuments i altres taques insubmises, d'Olga Olivera (Lleida, 1972); i Crisis, de Paco Chanivet (Sevilla, 1984). "Es tracta d'obres d'una gran qualitat, de diferents formats i que reflexionen al voltant de temes tan diversos com la llei mordassa, el franquisme, el colonialisme, la invisibilitat de les dones o sobre la connectivitat invisible de l'era d'internet", apunta Aida Boix, directora de Lo Pati.
La Biennal d'Art Ciutat d'Amposta, impulsada per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta i vinculada al Centre d'Art Lo Pati és un dels certàmens d'art contemporani més importants i consolidats del panorama estatal i està dotat en 4.000 euros. Tot i els condicionants de la pandèmia del coronavirus l'edició 2020 ha estat una de les més participatives. S'hi han presentat un total de 202 obres de 208 artistes de tot l'Estat, una quarantena més que en l'edició del 2018.