'Els ultres de la Peña Ibérica' repassa la trajectòria de la primera penya d'aficionats del Reial Club Deportiu Espanyol (RCDE), creada en plena dictadura de Primo de Rivera per un grup d'hòmens d'acció d'extrema dreta de la Ciutat Comtal que van veure l'oportunitat de canalitzar les seues pulsions polítiques, el seu espanyolisme (en el sentit de nació) i anticatalanisme radicals, a través del suport al club de futbol esmentat. No endebades, la Peña Ibérica (en un primer moment denominada Peña Deportiva Ibérica) va constituir, juntament amb La Traza, un dels primers grupuscles protofeixistes de Catalunya i Espanya.
Trinchera', un setmanari emblemàtic del tradicionalisme dissident de la primeria de segle XX, que excel·lia pel seu radicalisme i per l'apologia que feia de la violència. Uns valors -radicalitat ideològica i ús de la violència- que la Peña Deportiva Ibérica i, més tard, la Peña Ibérica en va fer gala des d'un primer moment i al llarg de tota la seua trajectòria pública fins a l'adveniment de la II República, tal com explica Mota Muñoz en el seu assaig. Al llarg del llibre desfilen un seguit de personatges que van tindre un protagonisme destacat en tota esta història, alguns dels quals vinculats a les Terres de l'Ebre. En primer lloc, cal aclarir que entre els membres de 'La Trinchera' trobem el tivissà Josep Bru i Jardí (1893-1983), que si bé no va arribar a formar part de la Peña Ibérica sí que va tindre fortes vinculacions amb alguns dels seus dirigents. Un altre 'trincherista', que no 'ibérico', era el periodista i escriptor Àngel Marquès Batllevell (1887-1958), natural de la capital del Priorat, que posteriorment va evolucionar cap a la democràcia cristiana i el catalanisme moderat (Unió Democràtica de Catalunya). Una plaça del nucli antic de Falset porta el seu nom.
Un altre 'ibérico' ebrenc que ens descobrix Monta Muñoz és Félix Pérez Tabuadella, natural de la Ràpita (Montsià), elegit amb 44 anys vicepresident de la Peña Ibérica en l'assemblea celebrada el 15 de febrer de 1930, integrada també pel 'trincherista' vendrellenc Francisco Palau Rabassó (president) i pel futur líder falangista barceloní José María Poblador (secretari). El rapitenc era empleat de La Canadenca, l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, si bé anteriorment havia intentat entrar a la Policia, sense èxit. I encara una tercera referència ebrenca entre els socis de la penya ultradretana, l'empleat Benito Belén Patricio, natural de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), monàrquic, també empleat de La Canadenca, que acabaria militant a l'ultradretà Partido nacionalista Español del doctor José Maria Albiñana, ja en època republicana.
Per acabar amb este repàs dels 'ibéricos' ebrencs i com a contrapunt d'este relat, hem d'esmentar encara un altre personatge que apareix esmentat en el llibre de José Fernando Mota. Se tracta de Josep Ardèvol, possiblement natural de Móra d'Ebre o de Móra la Nova (Ribera d'Ebre), líder de la secció de lluita grecoromana del FC Barcelona als anys vint del segle XX i catalanista abrandat. Ardèvol, campió de Catalunya de l'especialitat i simpatitzant de la Lliga Regionalista, fou el líder d'un grup d'aficionats violents del club culer que no van dubtar a plantar cara i a enfrontar-se a garrotades amb els espanyolistes radicals de la Peña Ibérica. Val a dir que Ardèvol aleshores era un esportista popular i força conegut al país. L'any 1928, amb motiu de la Festa Major de la capital de la Ribera d'Ebre, Ardèvol -"paisà nostre", segons la revista morenca 'La Riuada'- va oferir una exhibició de boxa i lluita grecoromana organitzada pel Club Deportiu Móra d'Ebre.
Jordi Duran i Suàrez