Un any més tard del previst, a causa de la pandèmia del Covid-19, l'escriptor i periodista de La Vanguardia, Víctor Amela, va poder presentar el seu llibre "Ens van robar la joventut" a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa en motiu de la celebració de la segona setmana de la memòria històrica organitzada des de l'Ajuntament de Tortosa.
Es tracta d'una novel·la històrica que recull les vivències dels 25 supervivents de la coneguda com a Lleva del Biberó, els joves soldats que van haver de combatre al front de la Batalla de l'Ebre quan just acabaven de fer els 18 anys. Unes entrevistes profundes que narren el relat cruent de cadascun d'aquells joves que van perdre la joventut. És doncs l'explicació d'alguns dels testimonis d'aquells 27.000 nois que al 1920 van haver d'allistar-se a les files. Amela entrevista testimonis d'ambdós bàndols i d'aquesta manera pretén recuperar la memòria silenciada del seu tiet, Josep Amela, que va morir sense explicar res de tot el que va haver de viure estant al front de la Batalla de l'Ebre. Molts degueren actuar igual que ell per por a represàlies, per por a perdre la feina o a ser delatats pels veïns i, ara, a través del llibre en quedarà, com diu Amela, una consciència escrita que perdurarà al llarg del temps i que la mort dels supervivents de la Lleva no esborrarà els testimonis.
A més, Amela decidí publicà el llibre l'any en què se celebrava el centenari del naixement de l'Associació dels supervivents de la Lleva del Biberó, l'any 1986.
A la presentació, l'escriptor ha explicat que "l'objectiu de fer aquest llibre és el d'honorar la memòria de tots els damnificats per la guerra i la generació més desgraciada de l'Espanya dels anys 20".
Amela va mostrar al públic assistent a la presentació diferents fotografies i cartes del seu tiet i lamenta no haver estat capaç d'entrevistar-lo quan tenia 17 o 18 anys. Ell creu que algunes de les preguntes que li hauria hagut de fer eren si va aprendre als 17 anys que no es pot confiar amb la humanitat o si desconfiava de la vida en societat? I és que, Josep Amela era un ferit de guerra (ferit al pit amb una bala al 1938, el dia de l'aniversari dels 18 anys) que es va salvar perquè el van aconseguir inscriure com a guàrdia carabiner que vigilava les fronteres. Un fet que sempre li pesà a la consciència perquè molts dels seus companys no van poder escapolir-se de tornar al front de l'Ebre i van morir allà i perquè creia que els pocs que havien sobreviscut no podrien perdonar-li mai aquest fet.
"Tant debò el meu tiet hagués pogut sentir els seus coetanis com li deien que no havia fet res dolent i que ells, en la seva posició, també haurien actuat igual", explicà Amela en narrar el moment en què alguns dels membres de la Lleva li corroboraren la coneixença i amistat que tenien amb el seu oncle, com l'Andreu Canet.
Precisament Canet és qui li explicà que amb ells dos hi havia també al batalló en Vicenç Ferré i Guàrdia, el capellà que després destinà la seva tasca com a missioner a l'ajuda humanitària dels pobles de l'Índia.
Parlà també d'algunes històries particulars com la del jove que es trobava en un taller reparant armament amb uns company i, de sobte, apareix un batalló del bàndol contrari a qui ha de començar a disparar indiscriminadament fins abatre'ls tots per salvar-se. Ell tenia 16 anys i no havia disparat mai, va haver de posar-se al capdavant de la metralleta perquè el responsable d'aquesta s'havia desmaiat.
O la història d'un senyor que va callar fins als 99 anys el nom del delator que va matar al seu millor amic al front i que li va confessar a Amela perquè l'inclogués, ara sí, a la seva novel·la.
Per acabar dient que "estic content d'haver fet aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica entre el 2005 i el 2020" i que "aquest és el resum perfecte de la misèria i la grandesa humana en un conflicte extrem", recordant les paraules d'Enric Sanahuja.
L'acte va ser presidit per la regidora de memòria històrica, Dolors Bel, que destacà que "és necessari posar llum a les històries poc conegudes o desconegudes dels ebrencs que van estar al front" i que "aquest és un llibre que arriba en retard, però que ens transmet molta proximitat i històries personals importants".
Tortosa, Terres de l'Ebre, 16 d'abril de 2021
Redactat per: Irene López