El Diari Oficial de la Generalitat publica avui la declaració de dues noves reserves naturals de fauna salvatge. Concretament, la de l'Illa de Mar, al terme municipal de Deltebre, i la de l'Embut, a Amposta. La primera abasta una superfície de 55 hectàrees, i se situa íntegrament dins d'espais de la Xarxa Natura 2000 i parcialment dins del Parc Natural del Delta de l'Ebre (45% aproximadament).
D'altra banda, la reserva de l'aiguamoll de l'Embut ocupa 88 hectàrees i està parcialment (1/3 aproximadament) dins de Xarxa Natura 2000.
Es tracta de dues zones humides, d'acord amb la convenció internacional coneguda com el Conveni de Ramsar, que determina com a zones humides aquelles àrees restaurades que presenten vegetació i fauna pròpies d'aquests ambients. En aquest cas són dos aiguamolls recuperats sobre antics arrossars per millorar la qualitat de les aigües dels dos hemideltes i les seves badies. La seva situació i singularitat, amb abundant vegetació helofítica i subaquàtica, ha atret un nombre important d'espècies protegides com ara dormidors d'arpelles (Circus aeruginosus) i capós reials (Plegadis falcinellus), colònies de cria d'ardeides (Bubulcus ibis, Nycticorax nycticorax, Egretta garzetta, Ardea purpurea, Ardea alba, Ardeola ralloides) o també capons reials (Plegadis falcinellus) i fumarells carablancs (Chlidonias hybrida). També ha afavorit la presència regular d'espècies en perill d'extinció com el morell xocolater (Aythya nyroca), el xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) o l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i el bitó (Botaurus stellaris). Ambdues zones constitueixen una important àrea de refugi per als ocells migratoris i acullen dormidors de centenars de milers d'espècies protegides.
D'altra banda, la reserva de l'aiguamoll de l'Embut ocupa 88 hectàrees i està parcialment (1/3 aproximadament) dins de Xarxa Natura 2000.
Es tracta de dues zones humides, d'acord amb la convenció internacional coneguda com el Conveni de Ramsar, que determina com a zones humides aquelles àrees restaurades que presenten vegetació i fauna pròpies d'aquests ambients. En aquest cas són dos aiguamolls recuperats sobre antics arrossars per millorar la qualitat de les aigües dels dos hemideltes i les seves badies. La seva situació i singularitat, amb abundant vegetació helofítica i subaquàtica, ha atret un nombre important d'espècies protegides com ara dormidors d'arpelles (Circus aeruginosus) i capós reials (Plegadis falcinellus), colònies de cria d'ardeides (Bubulcus ibis, Nycticorax nycticorax, Egretta garzetta, Ardea purpurea, Ardea alba, Ardeola ralloides) o també capons reials (Plegadis falcinellus) i fumarells carablancs (Chlidonias hybrida). També ha afavorit la presència regular d'espècies en perill d'extinció com el morell xocolater (Aythya nyroca), el xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) o l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala) i el bitó (Botaurus stellaris). Ambdues zones constitueixen una important àrea de refugi per als ocells migratoris i acullen dormidors de centenars de milers d'espècies protegides.