L'auditori de la fundació Cinca i Piqué de Tortosa ha acollit la presentació del llibre "Sarabastall i polseguina: testimonis de la Guerra Civil a Tortosa", de Toni Royo, gairebé amb set anys de retard. El llibre és el resultat de la beca privada de la fundació Duran Martí que s'atorga per a projectes d'investigació i recerca històrica, de la qual Royo en va ser guardonat amb 3.000€ per dur a terme la publicació de l'obra. Els entrebancs burocràtics, l'ampliació de la recerca amb fonts documentals i la situació generada enguany amb la crisi del Covid-19 han fet que l'obra s'hagi anat retardant molts anys en sortir, però, finalment, avui se n'ha pogut presentar el resultat. I és que la idea originària era que fos el llibre de continuïtat de l'exposició comissariada pel mateix Royo, "Sota un núvol de pols groga", que acollí l'any 2013 la sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa.
L'acte ha estat presidit pel president de la fundació, Paco Viñas, que ha volgut explicar la importància d'aquestes beques i de la tasca de l'entitat en el foment de la recerca històrica.
Per la seva banda, l'autor del llibre, Toni Royo, ha volgut agrair la participació dels 38 testimonis orals (20 dones i 18 homes) de diferents barris de Tortosa que han permès documentar els fets històricament. A banda de la incorporació d'unes altres sis entrevistes ja existents prèviament en el projecte Sóc Tortosa que va realitzar l'Ajuntament l'any 2006.
El títol del llibre, "Sarabastall i polseguina", sorgeix d'una conversa de l'oncle de l'autor en la qual narra els fets del bombardeig del pont que van acabar amb la vida del seu pare. El pròleg del llibre ha estat escrit pel periodista i escriptor, Josep Bayerri, que fou el primer tortosí que va escriure un llibre sobre la Guerra Civil.
El llibre consta de cinc capítols: Tortosa, abans de la guerra; La guerra a la ciutat; La Tortosa bombardejada; La ciutat evacuada i El retorn a la ciutat. Al llarg d'aquests, l'autor explica com els tortosins van sofrir l'èxode de la joventut a les muntanyes, s'aporten documents històrics de l'època, es parla de l'atac més sanguinari de la ciutat, el del Divendres Sant/Divendres de Sang del 1938 en què a Tortosa van caure prop de 54 tones de bombes en uns deu atacs aeris per part de l'aviació italiana.
A més, el llibre recull les vivències d'uns testimonis que, com ha dit l'autor, no prenen partit per ningú, simplement expliquen els fets tal i com els van viure.
Un d'aquests casos seria el del ja desaparegut exalcalde del municipi, Felipe Tallada, que explicà quines tasques de primers auxilis van coordinar des de l'Ajuntament i com era la situació econòmica que es van trobar després de la guerra. Una situació que els mateixos informes de la Banca Central qualificaven com "d'estancada" en una ciutat que havia estat capdavantera econòmicament en molts sectors fins als anys de la República.
Un altre dels testimonis que recull el llibre és el dels familiars de Sebastià Campos Ferrer, que fou director del Diario Pueblo del 1935 al 1938. Ell era marcel·linero i va ajudar a sortir de la presó de Montjuïc als tortosins franquistes que hi entraven. No obstant, la seva bona obra no va servir-li per salvar la vida, ja que, creient-se les consignes del règim en què deien que els qui no havien comès delictes de sang podien retornar a Espanya, quan Campos va arribar fou denunciat per un dels milicians que ell havia salvat a Montjuïc i l'acabaren afusellant al Camp de la Bóta.
Al llibre també s'hi inclouen els mapes que es van recrear expressament per a l'exposició del Museu i un annex de fotografies inèdites de l'ocupació de Tortosa del 13 de gener i del retorn de les famílies que es troben amb totes les seves llars devastades.
Com a curiositats, també cal destacar-ne la història, sovint poc coneguda, del fotògraf tortosí, Antoni Garcia, que va treballar al camp de concentració de Mauthausen i que va ser el primer en recuperar i amagar els clixés i els negatius de les fotografies que feia per tal de poder-les treure del camp quan convingués. No obstant, després d'una discussió amb el seu company fotògraf, Francesc Boix, va fer que aquest s'apropiés de l'autoria de totes les fotografies i se'l reconegués a ell per la tasca d'haver-les ocultat i preservat durant tant temps al camp. Antoni Garcia va jugar-se la vida i va acabar sent un gran oblidat, per això Royo demana que almenys, des d'iniciatives tan senzilles com escriure un llibre o posar el seu nom a una de les sales del Museu se'l pugui homenatjar i es pugui explicar amb fets la seva real història.
Finalment, Royo, molt emocionat, ha tingut unes paraules per a les autoritats locals de la ciutat, en què els ha demanat que per justícia de tots els familiars dels testimonis i de tots aquells que tenen víctimes del franquisme a la família es recuperi la memòria històrica i s'enretirin tots els símbols franquistes que encara queden al municipi, començant pel monument a la Batalla de l'Ebre i continuant per les plaques de carrers al·lusius al règim, així com també dels monòlits franquistes com el que es troba al Calvari del barri de Santa Clara.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 16 de juliol de 2020
Redactat per: Irene López