 |
| Fitxa policial de L. Cerrada. |
Ha sortit publicat 'Café Combat. Laureano Cerrada, anarquista y falsificador' (LaMalatesta Editorial, 2021), una nova aproximació biogràfica a Laureano Cerrada Santos (1900-1976), un cèlebre militant anarquista que -gràcies a la fortuna que va fer a l'exili francès falsificant moneda i documents- va finançar diversos complots per a matar el dictador Francisco Franco. És un llibre breu, ben documentat, fàcil de llegir, que passa sense gana.
Dintre del món anarquista, Cerrada és un personatge que desperta passions, tant per la seua activitat militant durant els primers anys de l'exili com per la seua enigmàtica mort a trets a la porta d'un bar de París, ciutat on residia, l'endemà mateix d'haver-se publicat a 'La Gaceta Ilustrada' la primera entrega d'una sèrie de reportatges en què donava detalls sobre l'atemptat frustrat contra Franco des d'una avioneta a la badia donostiarra l'any 1948, l'actuació que havia tingut durant les guerres Civil i Mundial o les seues activitats com a falsificador professional. Tot i que la vida de Laureano dona per a un molt bon thriller, el cert és que les seues aventures per la França ocupada, les nombroses conspiracions que va ordir contra la dictadura franquista i les relacions que mantenia amb la màfia corsa no és allò que més nos interessa ara.
Nascut a la província de Guadalajara, l'any 1926 Cerrada va entrar a treballar a la companyia MZA, concretament a l'estació barcelonina del Poblenou. Militant de la FAI i de la CNT alhora, el 1931 va veure nàixer la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF), una organització que va promoure l'anarcosindicalisme per a disputar el lideratge obrer en el sector del carril al totpoderós Sindicat Nacional Ferroviari (SNF), de la UGT. El 19 de juliol de 1936, Laureano va participar en l'assalt de la caserna militar de les Drassanes, en el de la seu de Capitania de la plaça de Colom i en l'ocupació de l'estació de França. Este edifici emblemàtic va ser la base ferroviària antifeixista per excel·lència durant el temps de la revolució social de 1936. Des de l'estació central de l'MZA a Barcelona actuaven els comitès revolucionaris que gestionaven el carril i les patrulles de control ferroviàries en aquells moments convulsos.
La trajectòria revolucionària de Cerrada durant els primers mesos de la Guerra Civil no apareix gaire en la literatura que la figura del falsificador anarquista ha anat generant durant les últimes dècades. És un aspecte que no ha sigut investigat suficientment i, per tant, desconegut. Potser els biògrafs de Cerrada, enlluernats com han estat per la fabulosa història d'un anarquista milionari, carregat d'empreses i de pessetes falses, conspirant des de París contra el règim franquista, no han valorat suficientment l'actuació d'un ferroviari de l'ala dura de la CNT en la Catalunya revolucionària de 1936.
Jordi Duran i Suàrez
La foto de Cerrada, extreta de 'Café Combat. Laureano Cerrada, anarquista y falsificador'