tag:blogger.com,1999:blog-54766497333436251962024-03-05T06:27:50.951+01:00ROL+Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13620021749768460237noreply@blogger.comBlogger2959125tag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-9093258408012291362024-02-12T19:58:00.006+01:002024-02-28T18:18:08.661+01:00Gent de pa i trago a la Fatarella<p></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5qeXnYzfdpLOxKDbh5banyrTMX6Sa7Dt0-t57I0k1l3vFdDMI5REL82JNkDEK1IeE7LpWICdgBcpburF6W7pv79aMH_NxYPLT2e99hhAhiFUPclxNBd7g78JwOAmbkClDhCItnDnhb4sjB0jovc7T1DQmqXLqOdrATPwjaDVMoTEhOTw1POB2_VI8_sc/s2462/Scan2024-02-12_191256.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2462" data-original-width="1683" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5qeXnYzfdpLOxKDbh5banyrTMX6Sa7Dt0-t57I0k1l3vFdDMI5REL82JNkDEK1IeE7LpWICdgBcpburF6W7pv79aMH_NxYPLT2e99hhAhiFUPclxNBd7g78JwOAmbkClDhCItnDnhb4sjB0jovc7T1DQmqXLqOdrATPwjaDVMoTEhOTw1POB2_VI8_sc/s320/Scan2024-02-12_191256.jpg" width="219" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Portada de l'obra.</i></td></tr></tbody></table><b>El passat dia 2 de febrer es va presentar a la Fatarella (Terra Alta) el darrer llibre de l'historiador local Felip Fucho Pascual: 'Gent de pa i trago. Paraules, dites, refranys, cançons, versos, coples i algun xascarrillo de la Fatarella'. Es tracta del primer volum d'una trilogia que pretén recopilar tot el patrimoni lingüístic de tradició oral que l'autor ha anat recopilant al llarg de tota la seua trajectòria investigadora al municipi on va nàixer l'any 1958.</b><p></p><p><br /></p><p>El primer volum de la trilogia supera les 800 pàgines i aplega 'només' les dites, els refranys i les expressions que els veïns de la localitat terraltenca han usat tradicionalment en la seua parla quotidiana des de temps immemorials. Es tracta d'una obra d'una ambició impressionant, ja que aplega més de 6.400 entrades amb els seus corresponents comentaris, explicacions, contextualitzacions i exemples. </p><p>La presentació anà a càrrec de la Dolors Pellisa Font, persona resident a Barcelona però de pures arrels fatarellenques. De forma magistral, Dolors Pellisa va anar desgranant fil per randa l’ampli temari que conforma l’obra, afegint-hi una petita biografia de l’autor. L’acte l’arrencava l’alcalde de la Fatarella, Jordi Rius.</p><p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzQ87pndLKKkCP_0stEDBHdaP0iipmAYr8o-N2PIaw9gmb1_gTQF5hd1HnGYdB3p7zPQI_jbLsj0Vt0-d_1wFS2v7OiQI84hG27pnm2qfXq24x4C1L5DVj8JbVOWRko51_XD80X-M1oeGf0RmdTj6rm-wavCcFoL1I_fuNG05a6ZMHiKjfxVY85QgqeZs/s1170/20240202%20FAT%20presentaci%C3%B3%20felip%20fucho.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="824" data-original-width="1170" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzQ87pndLKKkCP_0stEDBHdaP0iipmAYr8o-N2PIaw9gmb1_gTQF5hd1HnGYdB3p7zPQI_jbLsj0Vt0-d_1wFS2v7OiQI84hG27pnm2qfXq24x4C1L5DVj8JbVOWRko51_XD80X-M1oeGf0RmdTj6rm-wavCcFoL1I_fuNG05a6ZMHiKjfxVY85QgqeZs/s320/20240202%20FAT%20presentaci%C3%B3%20felip%20fucho.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Un moment de l'acte de presentació.</i></td></tr></tbody></table><br />El volum que ara s'ha presentat consta d'una extensa introducció, on Fucho explica la seua pretensió de posar negre sobre blanc un tresor lingüístic i cultural que està en vies d'extinció a causa de l'evolució social, la globalització, la influència dels mitjans de comunicació i el despoblament que pateix el món rural. L'autor descriu la forma de parlar dels fatarellencs i observa uns factors que han contribuït a modelar una llengua que conserva característiques ancestrals, que està influïda per la proximitat de les zones castellanoparlants de l'Aragó i que en l'actualitat es veu pressionada sobre manera tant pel castellà com pel català estàndard dels mitjans de comunicació, de l'escola i dels registres formals.</p><p>La preocupació per la conservació dels trets característics de la llengua oral usada tradicionalment per la gent de la Fatarella ha portat a Felip Fucho a adoptar en este llibre unes solucions ortogràfiques que de vegades s'allunyen de la normativa de la llengua catalana però que, segons l'autor, s'acosten d'una manera més fidel a la manera de parlar dels fatarellencs. D'esta manera, les estrades presenten solucions com: "Qui a aspasa mate, a aspasa morirà", "Penjà'ls hàbits", "Sabé(r) aon te la mà dreta" o "Li van txiulà(r) les aurelles", per posar alguns exemples.</p><p>Després de la introducció, on l'autor aprofita per a descriure amb cert detall i per a justificar la seua tria lingüística, comença el tall, per dir-ho d'alguna manera, de l'obra: una mena de diccionari, de prop de 800 pàgines d'extensió, amb les entrades ordenades alfabèticament, que comença per les expressions que fan referència a la paraula "abast" ("No done l'abast") i acaba pel mot "zopetes" ("Fe(r) zopetes"). Tot plegant, centenars i centenars de mots, dites, refranys, frases fetes, expressions que han sigut usades -i bona part encara usen- pels veïns del municipi terraltenc.</p><p>Una obra, en definitiva, d'aquelles que són fruit de la tasca recopiladora de tota una vida. Un immens treball de camp, cuit a foc lent, amb paciència i amor per part d'un autor que posa els cinc sentits per presentar un treball rigorós i exhaustiu. Un llibre, amb una impecable edició coordinada pel mateix Felip Fucho, que és tot un regal per a la gent de la Fatarella: gent senzilla, bonhomiosa, acollidora i noble. Gent de pa i trago, de viure i deixar viure, sempre generosa, acollidora i amable.</p>riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-79747881462291231402023-06-28T22:49:00.013+02:002023-06-28T23:43:10.011+02:00Cunetes incòmodes<p></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWw4_My8sJln4kkmWBTvfqRwyRcCkzsqryN8WfxQ2aWk1b-UYw4HJUOr2FTpHJfOFpKvlu_6Ps0c3Kmp30VZTT7qqLEAANNpyG7JRFb_4mhsYmPjv-8ppUrFkC2yJq5YaHlgvO91js3PSeqpfRPHfg6qNYmyz9JG1AJex-SWOcz1SnQGmBkQHAUnigZnM/s4000/20230628%20SER%20lorenzo%20clares.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWw4_My8sJln4kkmWBTvfqRwyRcCkzsqryN8WfxQ2aWk1b-UYw4HJUOr2FTpHJfOFpKvlu_6Ps0c3Kmp30VZTT7qqLEAANNpyG7JRFb_4mhsYmPjv-8ppUrFkC2yJq5YaHlgvO91js3PSeqpfRPHfg6qNYmyz9JG1AJex-SWOcz1SnQGmBkQHAUnigZnM/s320/20230628%20SER%20lorenzo%20clares.jpg" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lloc on va morir tirotejat Lorenzo Clares.</td></tr></tbody></table>El 27 d'agost de 1936 moria <b>Lorenzo Olegario Clares Vera</b>, un empleat de l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, SA, més coneguda com La Canadenca. Aquell dia d'agost membres de la patrulla antifeixista de Móra la Nova van anar a cercar Clares a Tarragona i el van detindre al carrer de la Unió, on treballava d'electricista. Li van dir que se l'havien d'emportar a declarar davant del jutge de Falset, però el seu destí va ser finalment una cuneta situada a un quilòmetre més enllà del poble de la Serra d'Almos.<p></p><p>La història de Clares la vaig explicar amb cert detall a <i>L'altra guerra. La patrulla antifeixista de Móra la Nova en la revolució social de 1936</i> (CERE, 2022), ja que vaig tindre accés a molta informació sobre el seu cas i perquè es dona la circumstància que era company de treball del meu avi matern, <b>Ramon Suárez Martínez</b>, i del meu oncle <b>Miquel Suárez Guillén</b>, tots dos també empleats de la llum. En els anys previs a la Guerra Civil, Lorenzo Clares treballava a Móra la Nova, on havia la base de les empreses encarregades d'electrificar les poblacions de la rodalia. Era un home d'idees tradicionalistes, catòlic practicant, inequívocament de dretes. Durant els Fets d'Octubre de 1934 va tindre certs problemes amb les autoritats locals d'Esquerra Republicana de Catalunya, a les quals va denunciar a la Guàrdia Civil. El 1935 va traslladar-se amb la família a viure a la ciutat de Tarragona i va ser una de les víctimes de la tragèdia revolucionària de 1936. </p><p>Avui, 28 de juny de 2023, gairebé 87 anys després d'aquella tarda sagnant d'agost, al pal del senyal de trànsit situat un quilòmetre abans d'arribar a la Serra d'Almos venint de Móra, he vist unes flors anusades amb una cinta amb els colors de la bandera espanyola. De seguida he tingut clar que es tractava d'un homenatge en memòria a l'electricista nascut a Alhama de Múrcia el 1893. A la franja groga de la insígnia algú ha deixat escrit este missatge: <b>"Aquí fue fusilado Lorenzo Clares Vera, el 27-08-1936, a manos de las milicias de la CNT-FAI y ERC, con el permiso del Presidente Lluís Companys, como otras 8.350 pax del 18-07 al 01-05-37. Trabajador de Flix Hidroeléctrica, inscrito a la Lliga Catalana, vecino de Mora de Ebro, dejó viuda y 2 hijas de 12 y 14 años. DEP. No olvidamos."</b></p><p>Han passat 87 anys i les cunetes, d'un i altre bàndol, encara parlen i no obliden el nostre passat més incòmode. </p><p><b>Jordi Duran i Suàrez</b></p>riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-7804157565411656382022-07-29T00:07:00.001+02:002023-06-19T21:51:08.934+02:00Vilalba contra Vilalba<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjW93USt8D-QjLda0fkbBVnF4ar4QXMZ3EwaMiDKWq1p_5zjGNeuPvWNqSNZdACWiyTrDm5A0TQ22dznZMXBrDmZ2bBpsRYHnd6PTdIbCWvaHhV9askRNX3Lppu7zLmAubq3W_YHouXcBSRDm2al9wWRGHJ7vf9MMSCynkm3682CzdJTje_f7nX_DRX" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7125548641664389362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjW93USt8D-QjLda0fkbBVnF4ar4QXMZ3EwaMiDKWq1p_5zjGNeuPvWNqSNZdACWiyTrDm5A0TQ22dznZMXBrDmZ2bBpsRYHnd6PTdIbCWvaHhV9askRNX3Lppu7zLmAubq3W_YHouXcBSRDm2al9wWRGHJ7vf9MMSCynkm3682CzdJTje_f7nX_DRX=s320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Cinquanta exemplars de 'Víctimes i botxins'</i></td></tr></tbody></table><div dir="ltr"><div class="gmail_signature" data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div>Si l'any 2015 l'historiador <b>Josep Termes i Ardèvol</b> va publicar el llibre definitiu sobre els Fets de la Fatarella del gener de 1937, 'Misèria contra pobresa' (Editorial Afers), <b>David Tormo Benavent</b> (Barcelona, 1973) acaba de publicar l'obra fonamental per a conèixer amb detall els Fets de Vilalba dels Arcs del juliol del 1936 i la posterior repressió que el franquisme va desencadenar amb mà de ferro i de manera gairebé indiscriminada contra desenes de veïns i famílies de tarannà esquerrà. Se tracta del llibre<b> 'Víctimes i botxins. La repressió a Vilalba dels Arcs durant la Guerra Civil i el franquisme (1936-1945)'</b>, editat per Onada Edicions amb el patrocini de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), i presentat dilluns passat -diada de Sant Jaume- a la sala d'El Rossinyol de Vilalba dels Arcs, punt de partida dels luctuosos Fets de Vilalba.</div><div><br /></div><div><div><div>Tormo ens oferix una obra molt sòlida, construïda sobretot amb el material escrit dipositat a l'Arxiu del Tribunal Militar Tercer de Barcelona, però amb el suport d'altres fonts fonamentals, com la documentació de l'Arxiu Municipal de Vilalba dels Arcs, la de la Causa General i la d'unes interessantíssimes memòries redactades per un testimoni de l'època, el veí <b>Joan Caballé Farràs, 'Garrut'</b>. Si a tot això hi afegim la llarga trajectòria de l'autor com a historiador professional i el fet que la família materna de Tormo sigui d'origen vilalbí i que ell mateix residix al municipi des de fa dècades, no és d'estranyar que el resultat del treball sigui excel·lent.</div></div></div><div><br /></div><div> 'Víctimes i botxins' relata amb tota mena de detall uns esdeveniments tràgics que es van iniciar el 22 de juliol de 1936, dia en què patrulles anarcosindicalistes catalanes i aragoneses van acudir al poble de la Terra Alta, majoritàriament de tarannà conservador, i van detindre als socis d'El Rossinyol, local freqüentat pels veïns de dretes. Els detinguts van ser conduïts en corrua a l'Ajuntament, on hi havia el calabós, i en arribar a la plaça, <b>el capellà del poble,</b> <b>Josep Viña</b>, va rebre la comitiva a trets i va matar <b>Ángel Ginés</b>, que portava la bandera escairada de la CNT-FAI. A partir d'aquí, el caos. Comptat i debatut, la repressió republicana <b>va costar la vida a 41 veïns de missa i de dretes </b>de Vilalba dels Arcs durant els primers mesos de la Guerra Civil. <br /></div><div><br /></div><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHbA1Z9oqBV8q-r8Tod5gZKXMS3IAq8eH95IIfoaoiVJ6382kf04yRk9DuCqSsMKu9IXEix_SUtoliHpL31OThH40Bmg8RxGb24CI4rvK52lQi9Y3O3S-wkNyoAQTtZCfqIoTAS6mq27LZhBrvAFYPMc-8DUG5HoG94F6OwSjZUmGobErA1C5vymSB/s2048/295682245_10225001957547625_7278798305558915267_n.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHbA1Z9oqBV8q-r8Tod5gZKXMS3IAq8eH95IIfoaoiVJ6382kf04yRk9DuCqSsMKu9IXEix_SUtoliHpL31OThH40Bmg8RxGb24CI4rvK52lQi9Y3O3S-wkNyoAQTtZCfqIoTAS6mq27LZhBrvAFYPMc-8DUG5HoG94F6OwSjZUmGobErA1C5vymSB/s320/295682245_10225001957547625_7278798305558915267_n.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Acte de presentació del llibre.</i></td></tr></tbody></table>L'1 d'abril de 1938, el municipi terraltenc queia en mas dels soldats franquistes, en ofensiva des del front d'Aragó vers les terres de l'Ebre. Vilalba dels Arcs canviava de mans i els que fins aleshores havien portat les regnes de la població es van replegar i van retrocedir fins a la banda esquerra del riu. Va ser el moment en què les forces militars d'ocupació van començar a practicar una repressió, diguem-ne informal, sobre els veïns i les famílies que s'havien significat durant el període republicà, acusats d'haver participat en els tràgics fets del 22 de juliol i en les execucions de personal religiós i de dretes dels dies i setmanes posteriors. <b>La repressió franquista</b>, que es va allargar fins a l'any 1945, es va tancar amb un balanç de <b>34 morts</b>, desenes de condemnats a penes de presó i multitud de veïns i veïnes humiliats, vexats i castigats. Entre les víctimes mortals, David Torno distingix les que van ser afusellades després d'un consell de guerra formal i les que van ser linxades i executades a través del mètode de la llei de fugues pels mateixos veïns del poble, totalment al marge de la legalitat franquista.</div><div><br /></div><div>L'obra relata una veritable massacre en què es van barrejar els motius ideològics, les enveges i rancúnies personals entre veïns d'un poble petit, i una set inacabable de venjança per part d'un seguit de veïns poderosos que van ocupar llocs de responsabilitat, dels quals destaca el primer alcalde franquista de Vilalba dels Arcs, <b>Josep Antoni Benavent Pey, 'de la Moreta'</b>, entre altres. Les autoritats franquistes, en la immediata postguerra, van arribar a jutjar Benavent i altres dos destacats franquistes de Vilalba dels Arcs per la brutalitat dels abusos comesos contra els veïns titllats de rojos i l'aplicació de la llei de fugues a un veí detingut. Com devia de ser de greu la cosa que, fins i tot, estes autoritats del règim van ser condemnades a penes de presó en la immediata postguerra, si bé les penes van ser molt lleus en comparació de les barbaritats que s'han pogut documentar.</div><div><br /></div><div>En fi, un relat esfereïdor de morts, venjances, tortures, linxaments i terror practicat entre veïns d'un mateix municipi de<b> 1.542 habitants l'any 1936</b>. Un relat explicat de manera minuciosa, fent constar els noms, els dos cognoms i el renom de la casa de tots els protagonistes dels fets, tant dels que van intervindre en la repressió republicana de 1936 com dels que van practicar la venjança franquista entre 1938 i 1945. Uns noms, uns cognoms i uns renoms que 86 anys després continuen presents a la població a través dels descendents d'aquells episodis dramàtics.</div><div><br /></div><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi0S1nwh9QeM00sAx6rpf23KTgD03Qq8_nbt_Wr166QMfONFiDSZXQvmtg2aGifZe40cKbQdaVfIlSwmHMGGPGd-7EU7D4fb5KuhsalMQGGn75nKNn7VcSDEKsM1oORofplmKpOuHDGYVZ5EelmR3MDQY1IJvQdjDnCEUMm24q9dRvgsdbx5K0DTCdM" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7125548646352489298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi0S1nwh9QeM00sAx6rpf23KTgD03Qq8_nbt_Wr166QMfONFiDSZXQvmtg2aGifZe40cKbQdaVfIlSwmHMGGPGd-7EU7D4fb5KuhsalMQGGn75nKNn7VcSDEKsM1oORofplmKpOuHDGYVZ5EelmR3MDQY1IJvQdjDnCEUMm24q9dRvgsdbx5K0DTCdM=s320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>David Tormo parla al costat de Josep M. Solé i Sabaté. </i></td></tr></tbody></table>A diferència de Josep Termes -la família materna del qual provenia de la Fatarella- David Tormo no és un catedràtic universitari d'Història Contemporània, ni un Creu de Sant Jordi, ni un Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un <b>historiador, diguem-ne de trinxera</b>, d'aquells que piquen pedra i que amb les seues investigacions contribuïxen a fornir obres col·lectives que coordinen catedràtics i professors de prestigi, i a firmar obres d'història local o comarcal, generalment vinculades a la Terra Alta o les Terres de l'Ebre. Dic això per a posar de relleu el mèrit i la valentia que, al meu criteri, demostra Tormo a l'hora d'escriure, presentar i sostindre una obra d'estes característiques sent un veí normal i corrent del poble on se van produir alguns dels fets més execrables que van tindre lloc durant la guerra i el primer franquisme. En història, com en tot en esta vida, per a dir segons quines coses, no és el mateix ser una patum reconeguda i llorejada que ser un simple mortal -<b>el noi de la Vicenta de Panda-</b> com és el cas que ens ocupa.</div><div><br /></div><div>En definitiva, una obra molt ben documentada, molt ben treballada, en què l'autor ha sabut traure el màxim partit de les fonts que els investigadors de la història tenen avui en dia a l'abast i que anys enrere eren molt difícils d'obtindre. Una aportació valuosíssima per a conèixer amb profunditat un dels episodis significatius de la Guerra Civil a Catalunya -els Fets de Vilalba dels Arcs- i per a aprofundir en la impunitat en què es va desenvolupar la repressió franquista al municipi, permetent l'acarnissament arbitrari contra els mateixos veïns del poble. Gràcies, David.</div><div><br /></div><div><b>Jordi Duran i Suàrez</b></div></div></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-28922097841736124842022-07-09T21:19:00.001+02:002022-07-11T00:06:26.415+02:00El món desaparegut de Joan Montamat<div dir="ltr"><div class="gmail_signature" data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3zIcii6zhtP0W-BuTCIqHguIClsXENFWuBGa96l7unR9pDyF17d5jvxzLDZSgB1IEaNJUc2xFOrPiKcpLvTaaxnJz00t2WSFZVkNZ1bC8QgQYXuKNySVU1C8VGQw6DxsvVVS-M9L_hSXbhoRQ_xWsDNFsb95114giN3_hTd_FWQ7MRBYa9VllKsnb/s3399/DSC_0523.JPG" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3399" data-original-width="2042" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3zIcii6zhtP0W-BuTCIqHguIClsXENFWuBGa96l7unR9pDyF17d5jvxzLDZSgB1IEaNJUc2xFOrPiKcpLvTaaxnJz00t2WSFZVkNZ1bC8QgQYXuKNySVU1C8VGQw6DxsvVVS-M9L_hSXbhoRQ_xWsDNFsb95114giN3_hTd_FWQ7MRBYa9VllKsnb/s320/DSC_0523.JPG" width="192" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Joan Montamat i el seu fill Joan Francesc.</i></td></tr></tbody></table>Joan Montamat Argilaga és un dels últims pagesos que van ser testimonis de la Guerra Civil. Nascut a Garcia (Ribera d'Ebre) el 1932, enguany celebra el seu norantè aniversari, per tal motiu va rebre el passat dia 2 de juliol un homenatge públic organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) i l'Ajuntament de la població, institució de la qual Montamat va ser regidor en temps de joventut i alcalde entre 1979 i 1991. L'acte va comptar amb la presència de Pep Riera, el líder històric de la Unió de Pagesos de Catalunya, sindicat que Joan Montamat va contribuir a fundar i a organitzar a la Ribera d'Ebre l'any 1974.</div><div><br /></div><div>Coincidint amb els 90 anys d'este pagès emblemàtic, el periodista vilanoví Xavier Garcia i Pujades li ha dedicat un llibre titulat 'Joan Montamat, una pagesia a la Ribera d'Ebre' (Petròpolis, 2022), en què resseguix la trajectòria vital i humana de l'homenatjat. En la primera part del llibre, Garcia fa un repàs a la vinculació que personalment ha anat sedimentant al llarg dels darrers cinquanta anys amb els pobles i les gents de l'Ebre. En estes pàgines preliminars, el de Vilanova disecciona com el món que va viure la generació de Joan Montamat s'ha anat desmantellant en benefici d'un "nou ordre mundial" que ha desballestat les ancestrals estructures i relacions econòmiques, socials, humanes, convivencials... en benefici dels interessos de les grans corporacions transnacionals.</div><div><br /></div><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLaiRcMDv-gR8k8PGqUZw5Z7446AAb_5GLlxf9HzA5L2reHFM_FaoaKKxROWCqoMjcf2SZam96JL2ynIaPoMtET5k3LozChEtZBPtj8NDm9TNuUwzDM2BLqpgMplsuZoMPPr_TvlXsUQvYDvWNLQGVAMDdvoFebzX41W5vAyKIUFWpNUEN8QtmhoSN/s5591/DSC_0537.JPG" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3683" data-original-width="5591" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLaiRcMDv-gR8k8PGqUZw5Z7446AAb_5GLlxf9HzA5L2reHFM_FaoaKKxROWCqoMjcf2SZam96JL2ynIaPoMtET5k3LozChEtZBPtj8NDm9TNuUwzDM2BLqpgMplsuZoMPPr_TvlXsUQvYDvWNLQGVAMDdvoFebzX41W5vAyKIUFWpNUEN8QtmhoSN/s320/DSC_0537.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Portada del llibre de Xavier Garcia sobre Montamat.</i></td></tr></tbody></table>La segona part del llibre és una llarga entrevista en què, a banda d'explicar les seues vivències<br /> personals, Montamat relata en primera persona com era Garcia, com era la Ribera d'Ebre, com era el món rural en general durant els seus anys d'infantesa, joventut i plenitud. Un món que desapareix -si és que no ha quedat ja totalment esborrat a causa dels efectes d'este "nou ordre"- de manera inevitable. Un món a escala humana, en què els sentiments de convivència, veïnatge i ajut mutu eren norma de conducta general. Un món, el de Montamat i el de tots els de la seua generació, que ha quedat desfigurat i arraconat per la globalització, el desenvolupament desenfrenat i la tecnologia.</div><div><br /></div><div>La producció a gran escala; la concentració de recursos, capitals i persones; la distribució massiva en hipermercats i centre comercials; el comerç electrònic; les polítiques neoliberals; l'aplicació d'un capitalisme a ultrança a escala universal... han aconseguit desertitzar els pobles i transformar els valors que al llarg dels segles han configurat l'essència dels valors i de la manera de fer i de ser de la ruralia.</div><div><br /></div><div>Noranta anys viscuts d'una manera senzilla i tradicional, en els quals Montamat ha lluitat per defensar el poble, la comarca i el país amb les úniques armes que ha tingut a l'abast: el treball constant, la paraula i bé comú. Que sigui per molts anys, Joan.</div><div><br /></div><div><b>Jordi Duran i Suàrez</b></div></div></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-42832151326003309682022-07-07T22:49:00.000+02:002022-07-07T23:41:16.742+02:00En record de M. Dolors Genovès, lluitadora per la llibertat d'informació<div dir="ltr"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijrJTCzCr-Js16uB56yJMqMpFpR6g19fZQgvacyPTmjoDwCYqOLfGNIr3bySbEQdSKENTtbrSVWpGTJZoDY5UZpm6cEjUVGZc2xlB7prV2WjzMlqlG7xe3T3lNOQGygIYV2H8fxP3hr6NBVAzyeEnSiay_GkcmABjghiA81HzxMAEHKKcsME9tdSZ2/s538/Dolors%20genov%C3%A8s.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="538" data-original-width="528" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijrJTCzCr-Js16uB56yJMqMpFpR6g19fZQgvacyPTmjoDwCYqOLfGNIr3bySbEQdSKENTtbrSVWpGTJZoDY5UZpm6cEjUVGZc2xlB7prV2WjzMlqlG7xe3T3lNOQGygIYV2H8fxP3hr6NBVAzyeEnSiay_GkcmABjghiA81HzxMAEHKKcsME9tdSZ2/s320/Dolors%20genov%C3%A8s.jpg" width="314" /></a>Dimarts passat, 5 de juliol, va traspassar la periodista i historiadora <b>M.</b> <b>Dolors Genovès Morales</b> (67 anys). Possiblement, este nom no li sonarà gens a la majoria de persones que llegeixin este article. Si els he de ser sincers, la notícia de la mort de Genovès li hauria passat totalment inadvertida a l'autor d'estes línies si no fos perquè ara fa uns anys, abans de la pandèmia, vaig haver de recórrer als treballs d'esta reportera quan escrivia la biografia del periodista tivissà <b>Josep Bru i Jardí</b>.<br /><br />Dolors Genovès és un dels principals referents del periodisme d'investigació a Catalunya de les últimes dècades. Era una dona professionalment valenta, que no defugia la responsabilitat d'entomar cap tema per espinós i polèmic que fos. Va fer tota la seua carrera professional a la Televisió de Catalunya, on va firmar alguns dels reportatges més interessants -i controvertits- emesos per TV3 al llarg de la seua història, entre els quals '<a href="https://www.youtube.com/watch?v=zdc55UYH7BI" rel="nofollow" target="_blank"><b>Operació Nikolai</b></a>' (1992), sobre l'assassinat a mans d'agents estalinistes del líder del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) l'any 1937,<b> Andreu Nin</b>, o 'Sumaríssim 477' (1994), sobre l'afusellament del líder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), <b>Manuel Carrasco i Formiguera</b>, l'any 1938 a Burgos.<br /><br />La meua -diguem-ne- vinculació amb Dolors Genovès ve per la banda d'este darrer reportatge, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=6qGZTpD4zqE" rel="nofollow" target="_blank"><b>'Sumaríssim 477'</b></a>, un treball que quan el va emetre per primera vegada TV3 va aixecar una enorme polseguera. Era la primera vegada que una televisió espanyola passava en horari de màxima audiència un treball periodístic que utilitzava com a principal font els<b> documents d'un consell de guerra franquista</b>. Genovès no es va arronsar a l'hora d'explicar amb tot detall les circumstàncies que van envoltar el judici i el posterior afusellament del polític catalanista i catòlic a mans d'un piquet d'execució dels militars que es van sollevar contra la república l'any 1936.<br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpP-hmx7_EqciDUgrEWFN9prv0oZHPnxD51s4SZcbbftRkyrOnpgstRmCIJ_CvCfSCxRBpKCfRYbTLEmcFxxZG2Ra5EXwsP9gKDH2Slq-8NLbjMQV3JjK5QksXeDWYboDhYoG0vGpgdTnFLp5axoQO7nVxcEn6_kE-AoFO6a_BWnrU_e862uR0ifda/s1183/sumarissim%20477.tif" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="713" data-original-width="1183" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpP-hmx7_EqciDUgrEWFN9prv0oZHPnxD51s4SZcbbftRkyrOnpgstRmCIJ_CvCfSCxRBpKCfRYbTLEmcFxxZG2Ra5EXwsP9gKDH2Slq-8NLbjMQV3JjK5QksXeDWYboDhYoG0vGpgdTnFLp5axoQO7nVxcEn6_kE-AoFO6a_BWnrU_e862uR0ifda/s320/sumarissim%20477.tif" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Bru i Jardí, en una imatge de 'Sumaríssim 477'. TV3</i></td></tr></tbody></table>'Sumaríssim' va assenyalar amb noms i cognoms els set 'catalans de Franco' que van actuar com a testimonis durant la instrucció del consell de guerra contra Carrasco l'any 1937 a Burgos, aleshores quarter general del Generalíssim. Entre els que van aportar arguments per a afusellar Carrasco hi havia tres periodistes periodistes catalans que treballaven per a l'aparell propagandístic franquista, un dels quals l'esmentat Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983). Bru, requetè, va ser l'únic dels vuit testimonis de càrrec que van col·laborar amb aquella paròdia de judici que va assistir a la vista i va fer una declaració oral davant del tribunal militar: <b>"Conozco la actuación política de Manuel Carrasco y Formiguera y puedo decir que es uno de los catalanistas que ha extremado en todo momento la nota separatista y puedo añadir que tiene fobia a todo lo castrense"</b> -va explicar el tivissà al jutge.<br /><br />L'emissió del documental va acabar als jutjats. Els fills de l'advocat <b>Carlos Trías Beltran</b>, un dels vuit catalans que van testificar davant del jutge instructor del consell de guerra contra Carrasco, van denunciar Dolors Genovès i Morales, Televisió de Catalunya, SA i l'antiga Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) per la difusió del documental per TV3. En un primer moment, el titular del Jutjat de Primera Instància número 13 de Barcelona va condemnar el desembre de 1996 la periodista, TV3 i la CCRTV <b>"al considerar que hubo una intromisión ilegítima en el honor de don Carlos Trias Bertrán". </b>Esta decisió judicial va provocar un recurs a l'Audiència de Barcelona per part dels condemnats, instància que va ratificar la decisió inicial. Però, afortunadament, el Tribunal Suprem va tombar la sentència en dictaminar que <b>"no hubo intromisión ilegítima en el honor del padre de los actores civiles, Sr. Trias Bertrán, puesto que en el reportaje en cuestión, expresión de un legítimo ejercicio de la libertad de información, se narraban hechos históricos que debían tenerse por ciertos"</b>. Finalment, el Tribunal Constitucional, l'any 2004 va refermar la decisió del Suprem en una cèlebre sentència dictada el 23 de març de 2004, avalant la veracitat i el rigor històric del reportatge i, per tant, rebutjant els arguments de la família Trías Beltrán.<div><br /></div><div>El periple de l'equip de 'Sumaríssim 744' pels jutjats catalans i espanyols va ser una experiència dura i dolorosa. Només cal resseguir l'hemeroteca d'aquells anys per a comprovar que exercir el periodisme tal com l'entenia Dolors Genovès no ha sigut mai una tasca fàcil en este país. Gràcies al seu treball i al de molts altres professionals, la lluita per la llibertat d'informació continua viva. Gràcies, Dolors, que la terra et sigui lleu.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><b>Text: Jordi Duran i Suàrez</b></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-2899363833699617492022-05-14T22:09:00.001+02:002022-05-17T22:50:25.745+02:00Laureano Cerrada, l'home que volia matar Franco, i els Masos<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg4tvEWOs4YkiyMT4kz_bJzDiy37XVAq4Vix4LS8W0J92hTYvsqj0m8azbyJjaSLBgOqPoC44H-TIcDpvIJnWnIw09aAO5VTMPCXCNNOJkaxjuG0uRuh4qJG-707tpai0PA81XhkTcmOkVnDMimysvXsXOelQOr6bsK2z7Yd99w8VxqV19n7dSs7j8L" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7097686834736024786" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg4tvEWOs4YkiyMT4kz_bJzDiy37XVAq4Vix4LS8W0J92hTYvsqj0m8azbyJjaSLBgOqPoC44H-TIcDpvIJnWnIw09aAO5VTMPCXCNNOJkaxjuG0uRuh4qJG-707tpai0PA81XhkTcmOkVnDMimysvXsXOelQOr6bsK2z7Yd99w8VxqV19n7dSs7j8L=s320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b>Fitxa policial de L. Cerrada.</b></i></td></tr></tbody></table><div dir="ltr"><div class="gmail_signature" data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div><b>Ha sortit publicat 'Café Combat. Laureano Cerrada, anarquista y falsificador' (LaMalatesta Editorial, 2021), una nova aproximació biogràfica a Laureano Cerrada Santos (1900-1976), un cèlebre militant anarquista que -gràcies a la fortuna que va fer a l'exili francès falsificant moneda i documents- va finançar diversos complots per a matar el dictador Francisco Franco. És un llibre breu, ben documentat, fàcil de llegir, que passa sense gana.</b></div><div><br /></div><div>Dintre del món anarquista, Cerrada és un personatge que desperta passions, tant per la seua activitat militant durant els primers anys de l'exili com per la seua enigmàtica mort a trets a la porta d'un bar de París, ciutat on residia, l'endemà mateix d'haver-se publicat a 'La Gaceta Ilustrada' la primera entrega d'una sèrie de reportatges en què donava detalls sobre l'atemptat frustrat contra Franco des d'una avioneta a la badia donostiarra l'any 1948, l'actuació que havia tingut durant les guerres Civil i Mundial o les seues activitats com a falsificador professional. Tot i que la vida de Laureano dona per a un molt bon thriller, el cert és que les seues aventures per la França ocupada, les nombroses conspiracions que va ordir contra la dictadura franquista i les relacions que mantenia amb la màfia corsa no és allò que més nos interessa ara.</div><div><br /></div><div>Nascut a la província de Guadalajara, l'any 1926 Cerrada va entrar a treballar a la companyia MZA, concretament a l'estació barcelonina del Poblenou. Militant de la FAI i de la CNT alhora, el 1931 va veure nàixer la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF), una organització que va promoure l'anarcosindicalisme per a disputar el lideratge obrer en el sector del carril al totpoderós Sindicat Nacional Ferroviari (SNF), de la UGT. El 19 de juliol de 1936, Laureano va participar en l'assalt de la caserna militar de les Drassanes, en el de la seu de Capitania de la plaça de Colom i en l'ocupació de l'estació de França. Este edifici emblemàtic va ser la base ferroviària antifeixista per excel·lència durant el temps de la revolució social de 1936. Des de l'estació central de l'MZA a Barcelona actuaven els comitès revolucionaris que gestionaven el carril i les patrulles de control ferroviàries en aquells moments convulsos.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivrfOpWmj71tHVjEnYAIG6NaDB6lBe_-X7QZRv-GefbUv8opdFxce8t7NGL7od4twLDliRnzMaidZQgtUOkm15ns8wakgrMNLM1rkDhLICQNjVs0-uNTtOndPLSWD_sJ2WuVdLYIsYpE_0ls_atcUvGrm6H3zvd-w_8fVxLXSDYgyU1tQvXS4JEG2K/s977/19020000%20MLN%20estaci%C3%B3%20Hojas%20selectas.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="813" data-original-width="977" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivrfOpWmj71tHVjEnYAIG6NaDB6lBe_-X7QZRv-GefbUv8opdFxce8t7NGL7od4twLDliRnzMaidZQgtUOkm15ns8wakgrMNLM1rkDhLICQNjVs0-uNTtOndPLSWD_sJ2WuVdLYIsYpE_0ls_atcUvGrm6H3zvd-w_8fVxLXSDYgyU1tQvXS4JEG2K/s320/19020000%20MLN%20estaci%C3%B3%20Hojas%20selectas.jpg" width="320" /></a></div>A 170 quilòmetres de distància en direcció sud-oest hi havia una altra estació imponent, en l'antiga pedania dels Masos convertida l'any 1830 en el municipi de Móra la Nova (Ribera d'Ebre). En este enclavament ferroviari residia un comitè antifeixista on els companys de Laureano intentaven controlar la situació i netejar de 'feixistes' la nòmina de carrilaires que treballaven a la demarcació ferroviària moranovenca, entre les estacions de Marçà (Priorat) i Casp (Baix Aragó). Una de les víctimes de les patrulles del nostre falsificador parisenc va ser el cap del dipòsit de locomotores de vapor de Móra la Nova, Josep Marsà Beca, barceloní, de 53 anys. El van detindre elements del «comité del pueblo» el 6 de setembre de 1936 i el van traslladar a Falset (Priorat), on fou executat i incendiat el cadàver a l'indret de la Roca Roja. La viuda de Marsà Beca, Josepa Gómez Lletjós, va acusar de participar en els fets els ferroviaris «Laureano Cerrada Santos, Rafael Martínez Hernández, Salvador Pedrol Marco, Miguel González Gracia y Gabriel Ráfales Villar [Vidal]».</div><div dir="ltr"><br /></div><div>La trajectòria revolucionària de Cerrada durant els primers mesos de la Guerra Civil no apareix gaire en la literatura que la figura del falsificador anarquista ha anat generant durant les últimes dècades. És un aspecte que no ha sigut investigat suficientment i, per tant, desconegut. Potser els biògrafs de Cerrada, enlluernats com han estat per la fabulosa història d'un anarquista milionari, carregat d'empreses i de pessetes falses, conspirant des de París contra el règim franquista, no han valorat suficientment l'actuació d'un ferroviari de l'ala dura de la CNT en la Catalunya revolucionària de 1936.</div><div><br /></div><div><b>Jordi Duran i Suàrez</b></div><div><b><br /></b></div><div>La foto de Cerrada, extreta de<a href="https://traficantes.net/libros/caf%C3%A9-combat" target="_blank"> 'Café Combat. Laureano Cerrada, anarquista y falsificador'</a></div><div dir="ltr"><br /></div><div dir="ltr"><br /><div><br /></div></div></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-76082217380124285012022-05-01T21:43:00.000+02:002022-05-02T21:25:10.549+02:00Bayerri, un home que pensa<div dir="ltr"><div class="gmail_quote"><div dir="ltr"><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjT7qdFbuW-Pm3qKI14OfElfvqsN7Iy6adzkh9ksbhdR4SqIntagMmx-R-eEaxI1VdYnkhf0EODfpB0gUuYtklGKydVYyWpaPZhIT3YFvfiRogV8s9Pnfujj48gCg0yXTKHmExLWKEogXg2nKj7z4mwoWGm7CD6ZYySpntkrT-9AxZ1Sm6IVU36ROy/s1972/20220501_214819.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1338" data-original-width="1972" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjT7qdFbuW-Pm3qKI14OfElfvqsN7Iy6adzkh9ksbhdR4SqIntagMmx-R-eEaxI1VdYnkhf0EODfpB0gUuYtklGKydVYyWpaPZhIT3YFvfiRogV8s9Pnfujj48gCg0yXTKHmExLWKEogXg2nKj7z4mwoWGm7CD6ZYySpntkrT-9AxZ1Sm6IVU36ROy/s320/20220501_214819.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Josep Bayerri, l'any 1969.</i></td></tr></tbody></table><b>El periodista tortosí <a href="http://www.mesebre.cat/gent/696_josep-bayerri-i-raga.php" target="_blank">Josep Bayerri Raga</a> (1944), a la ratlla de la vuitantena, ha publicat fa uns dies el que de moment és el seu darrer llibre: 'Les riberes catalanes de l'Ebre' (Onada), precedit d'un pròleg de trenta pàgines en què el també periodista Xavier Garcia Pujades fa un esbós biogràfic de l'autor. L'obra reproduïx els dotze articles que Bayerri va publicar el mes de setembre de 1969 a 'La Vanguardia', diari del qual era corresponsal a Tortosa.</b></div><div><br /></div><div><div>Josep Bayerri és un d'aquells hòmens que pensen. Vull dir que és una persona que té opinió, que davant d'una qüestió d'interès és capaç d'analitzar-la amb perspectiva àmplia i d'elaborar un discurs -amb el qual se pot estar d'acord o no- que va al fons del problema i que no deixa indiferent a ningú. D'hòmens que pensen, amb el sentit que he esmentat, no n'hi ha gaires i quan me'n trobo algun m'agrada seguir-ne la pista, escoltar-ne els discursos i llegir-ne els papers, com és el cas que ens ocupa.</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhNgaFRCyaWPtemH9RKIDVv0eeTlnPD0qeTuK4d4oZTcssgzKeIa0O-Pnqpiy3MWZwbwD9ADKen8gutPah-gad2haUeniBJiDwowginfphPVs4a8g5bbY28Fi0QKHyCTRsOJw-hwYN4CpQQY5wS31g5aXNHp6-58iIDLZ0gps9TgXcWgctb97eA2vYp" style="clear: right; display: inline; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7092856191004415266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhNgaFRCyaWPtemH9RKIDVv0eeTlnPD0qeTuK4d4oZTcssgzKeIa0O-Pnqpiy3MWZwbwD9ADKen8gutPah-gad2haUeniBJiDwowginfphPVs4a8g5bbY28Fi0QKHyCTRsOJw-hwYN4CpQQY5wS31g5aXNHp6-58iIDLZ0gps9TgXcWgctb97eA2vYp=s320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Primera entrega de "Las riberas".</i></td></tr></tbody></table></div><div><br /></div><div>Estes 'riberes catalanes' del periodista tortosí són una traducció de les originals que va publicar ara fa gairebé 53 anys, en què l'autor ens parla de tots els pobles catalans, de Mequinensa en avall, banyats per les aigües del més cabalós dels rius d'Ibèria. Són uns escrits molt interessants, en què Bayerri retrata un país que hem perdut per sempre més, com se van perdre els carrers de la Mequinensa antiga que encara va poder trepitjar el jove Bayarri poc abans de ser engolits definitivament pel mar d'Aragó. Un país, però, que els de la meua generació, els que tresquem amb pas ferm cap a la seixantena, encara recordem amb nostàlgia i gràcies a la lectura d'este recull d'articles el podem rememorar i tornar a gaudir.</div><div><br /></div><div>A banda de traduir la seua obra de fa poc més de mig segle, Bayerri va més enllà en el seu volum i afegix un apèndix final a cada peça periodística explicant com han evolucionat les coses en els últims cinquanta anys i quina és la situació actual d'aquells pobles, d'aquells paisatges i d'aquelles gents que havia descrit en blanc i negre. Un exercici que servix per a explicar de manera diacrònica "els treballs i els dies" -com diria Bladé i Desumvila- d'un territori que s'ha transformat físicamen t i social, que ha lluitat per a mantindre la seua personalitat i que ara, en ple segle XXI, s'enfronta al repte majúscul de fer front a l'embat del canvi climàtic i a la regressió del delta.<br /></div></div></div></div> </div><br /><div class="gmail_signature" data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div><b>Jordi Duran i Suàrez</b><br /></div></div></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-84165321992784998492022-04-27T17:14:00.000+02:002022-05-14T23:00:16.979+02:00Un mestre de la Unión Patriótica, un metge falangista i un tal Chíes<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"></blockquote><div dir="ltr"><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div style="text-align: left;"><b><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi3lI3x7tukU8RYTPAZQmML16KFl0QcKmTeft09OVW3B54YQKDHhBkaq4RQ0T6ul3G86tVFvCeoAdlqbEsuZMhQp7cfEeWSpriYN5lqeMlxCcKEUBlUz0Ok_ANG4Nb6QKqIq9KozcGs0GwZTX9Ffgp7QTVHeZaKDC3hhH9UizawWzZbM9FcQn-dCpdB" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7091302455819236690" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi3lI3x7tukU8RYTPAZQmML16KFl0QcKmTeft09OVW3B54YQKDHhBkaq4RQ0T6ul3G86tVFvCeoAdlqbEsuZMhQp7cfEeWSpriYN5lqeMlxCcKEUBlUz0Ok_ANG4Nb6QKqIq9KozcGs0GwZTX9Ffgp7QTVHeZaKDC3hhH9UizawWzZbM9FcQn-dCpdB=s320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto: La senyoreta Alberta.</i></td></tr></tbody></table>Esta setmana, els escolars de l'institut escola Tres d'Abril de Móra la Nova han triat el nom del carrer on se construirà el futur centre educatiu del municipi. Podien escollir entre el nom d'una mestra que va tindre llarga trajectòria a la població, la Senyoreta Alberta Monlleó Baiges, i un nom genèric, "carrer de les Mestres", que com el seu nom indica engloba totes les docents del poble, del país i, si cal, del planeta.</b></div><div><br /></div><div>El resultat de les urnes va ser rotund a favor de la segona opció, com no podia ser d'altra manera, ja que per important i impecable que pugui ser la trajectòria d'una persona -en este cas, l'estimada Senyoreta Alberta- està clar que sempre és més inclusiu retre homenatge al col·lectiu sencer que no pas a una persona individual. Això que sembla tan evident, això que els xiquets de 3 a 16 anys de l'escola moranovenca han comprès de seguida, no és una cosa gaire freqüent quan la decisió l'han de prendre òrgans polítics, administratius i, fins i tot, acadèmics integrats per persones adultes.</div><div><br /></div><div>La tendència -per no dir l'abús- de dedicar noms de carrers, places, escoles, instituts, biblioteques, centres cívics, pavellons, estadis, piscines, aeroports, sales, aules, jardins o qualsevol tipologia d'infraestructura pública a persones individuals -moltes de les quals de trajectòria i de mèrits limitats- per part de tota mena de governants o gestors administratius potser valdria la pena de revisar o, com a mínim, de regular. Tots hem vist com en els últims temps a Barcelona s'han retirat estàtues i honors a persones que s'ha descobert que eren esclavistes i traficants d'éssers humans, però que durant dècades el seu nom ha format part del nomenclàtor de la ciutat, segurament sense tindre gaires més mèrits que el de gaudir d'una posició econòmica rellevant.</div><div><br /></div><div>Recordo que fa uns anys, en un poble de la meua comarca, en el decurs de la presentació d'un llibre l'autor va lamentar-se que el consistori -democràtic- local hagués dedicat un carrer a un destacat metge de la vila que durant el franquisme havia delatat veïns republicans que van ser sotmesos a consells de guerra. En una població veïna, se va dedicar el nom de l'escola de la localitat a un venerable mestre que al cap d'un temps de rebre l'honor se va saber que també havia sigut el cap del partit del dictador Miguel Primo de Rivera al municipi.</div><div><br /></div><div>Està clar que les coses sempre no són així, que de vegades els que s'encarreguen de batejar les coses l'encerten. Com a exemple d'això els comentaré el cas d'un carrer del meu poble, anomenat "de Ramon Chíes". És un nom de carrer antic, que ha resistit tota mena de règims polítics durant més d'un segle i ha arribat fins als nostres dies. El secret de l'èxit de la denominació i de l'encert de qui li va posar nom al carrer recau en el fet que, amb el pas dels anys, tothom ha cregut que el tal Chíes era un poeta de pretensions locals, fill de la vila, anomenat Raimon de P. Chíes, i no un controvertit polític republicà federal, amb arrels familiars al municipi però nascut a Burgos el 1946, ateu, desllenguat i menjacapellans. </div><div><br /></div><div>En fi, sense traure els honors ni els mèrits a ningú, ni posar en dubte les bones intencions que hi ha sempre rere les iniciatives de dedicar el nom d'algun carrer o equipament a una persona individual, crec que la senyoreta Alberta i totes les mestres del nostre passat escolar han d'estar ben orgulloses del criteri que ha demostrat tindre l'alumnat de Móra la Nova amb la seua decisió. Felicitats, doncs, a totes les mestres del món i, si m'ho permeten i ningú s'ofèn, als mestres i tot.</div><div><br /></div><div><b>Jordi Duran i Suàrez</b></div><div><b><br /></b></div><div>La foto, extreta d'<a href="https://www.facebook.com/groups/395919513845000">Els Masos d'Antes</a></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-37519714941937976812022-04-26T21:50:00.001+02:002022-05-02T17:57:20.181+02:00Don Juan i els 45 anys dels Jocs Esportius Escolars de la Ribera d'Ebre<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgoMTzFzr62Axri8kLBS4YsvRLPjiS4KffhjMD8bIsyaP7QbGuReXJcvGmUCEOvA3QOj1Ic8-egAu3PTFsCV2v6R6DiWEUW5Nx8ZPs0XkzXxYGWkXhNygECmYidIRF5sUPlM_BJeZJhmcEX4rDQ-ZrUDNPnDCm7dBImaxxlRevFpN1GNw1hs7kqNJOA" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7091002426547990674" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgoMTzFzr62Axri8kLBS4YsvRLPjiS4KffhjMD8bIsyaP7QbGuReXJcvGmUCEOvA3QOj1Ic8-egAu3PTFsCV2v6R6DiWEUW5Nx8ZPs0XkzXxYGWkXhNygECmYidIRF5sUPlM_BJeZJhmcEX4rDQ-ZrUDNPnDCm7dBImaxxlRevFpN1GNw1hs7kqNJOA=s320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Juan Moles, 'Don Juan'</i></td></tr></tbody></table><div dir="ltr"><div class="gmail_quote"><div class="gmail_attr" dir="ltr"><b>L'any 1977 se van celebrar per primer cop a Móra la Nova els Jocs Esportius Escolars de la Ribera d'Ebre. Eren els temps <i>de la nuclear</i>, quan milers de persones arribades d'arreu de l'estat espanyol residien escampades per tots els pobles de la comarca en ocasió de les obres de la central nuclear d'Ascó. Temps de molta activitat econòmica i social, de carrers plens, d'anades i vingudes. Temps de canvis sociopolítics, també. Temps d'eufòria</b>.<br /></div><div dir="ltr"><div><br /></div><div>Els carrers i les places dels pobles, pletòrics, vessaven de joventut, i, en conseqüència, les aules estaven repletes d'escolars i de mestres jóvens que començaven la seua carrera docent carregats de projectes i d'il·lusió. Entre estos ensenyants, a Móra la Nova destacava un mestre de<i> gimnàstica </i>arribat feia poc de Nules, a la província de Castelló, anomenat Juan Moles. Tothom l'anomenava Don Juan, amb aquell tractament de respecte que fa 45 anys s'atorgava als mestres, ni que es tractés d'un home jove, atlètic, alt com un santpau, de cabellera generosa i bigoti poblat, com era el cas.</div><div><br /></div><div><b>Andreu Regué</b></div><div><br /></div><div>Moles va ser la persona a la qual un enginyer de les obres de construcció de la central nuclear, anomenat Andreu Regué [o Reguer], va anar a trobar per a plantejar-li un projecte que li ballava pel cap: organitzar uns jocs esportius que impliquessin totes les escoles i alumnes de la comarca de la Ribera d'Ebre. Don Juan, que aleshores encara tenia registrats al seu nom rècords d'atletisme aconseguits en el seu Castelló natal, va acollir amb entusiasme la proposta, més encara quan Regué li proposà que liderés tot allò que tingués a veure amb l'atletisme en els futurs jocs escolars.</div><div><br /></div><div>El de Nules se'n va anar a casa a passar les vacances de Pasqua amb l'encàrrec de dissenyar uns jocs<b> "a lo grande, la cosa més gran que se'm pogués ocórrer"</b>, segons li havia suggerit l'enginyer, el qual se comprometia a obtindre el finançament necessari de les empreses implicades amb les obres de la nuclear i d'altres patrocinadors, entre els quals l'antiga Caixa de Pensions. El projecte que Moles va presentar, passada la Setmana Santa, a l'enginyer va entusiasmar Regué i, a partir d'aleshores, la cosa ja no va tindre aturador.</div><div><br /></div><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjssY-xo3brwtEE3J2nLkX2fWEijaUN1FLRAOdhrO49G9YbfsCEYOqOZ0kbbAVH2LxFW4snrsRCFg4BTryn6trtKQTLI3NnsVgTpwJcJOWq419_DYFleQOdw7OB7KZgGiyfDMSB9xIcYvkhD1eTpDTuKom0m-3OEhFB6ZtJFtWlau1wFpJxnACb1Z8o/s1080/Carlos%20Font%20Nogues%20color.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="741" data-original-width="1080" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjssY-xo3brwtEE3J2nLkX2fWEijaUN1FLRAOdhrO49G9YbfsCEYOqOZ0kbbAVH2LxFW4snrsRCFg4BTryn6trtKQTLI3NnsVgTpwJcJOWq419_DYFleQOdw7OB7KZgGiyfDMSB9xIcYvkhD1eTpDTuKom0m-3OEhFB6ZtJFtWlau1wFpJxnACb1Z8o/s320/Carlos%20Font%20Nogues%20color.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Equip de relleus moranovenc als Jocs Escolars</i></td></tr></tbody></table>La primera edició dels Jocs Esportius riberencs va tindre lloc al poliesportiu municipal de Móra la Nova del 23 al 26 de juny, els dos darrers dies reservats en exclusiva a les proves d'atletisme. Els jocs, amb 700 participants, preveien proves atlètiques de diferents especialitats en les categories masculina i femenina, des de primer a octau d'Educació General Bàsica (EGB), en les quals competien entre ells els xiquets nascuts el mateix any natural. Comptat i debatut, se celebraven un total de 64 finals amb les seues corresponents fases classificatòries prèvies: <b>"La cosa era monstruosa</b> -explica el gran Don Juan-<b>, en tota Espanya no hi havia uns Jocs com estos".</b></div><div><br /></div><div><br /></div><div><b>Tusquellas, Macaya, José Claudino</b></div><div><br /></div><div>La primera edició dels Jocs Esportius de la Ribera d'Ebre es va tancar amb un èxit rotund, amb multitud d'atletes competint i de públic a les grades, fins a emplenar<b> "de gom a fom, com dieu els catalans" </b>les instal·lacions esportives moranovenques. <b>"Va ser increïble, l'estusiasme era total"</b>, recorda el mestre de Nules, que encara s'emociona recordant aquella fornada de xiquets i jóvens, entre els quals Alberto Tusquellas, Sabine Macaya -els dos millors atletes catalans de 1979, masculí i femení- o José Claudino Ibarz Sousa, entre altres, als quals entrenava en hores lectives i en moltes estones després d'acabar-se les classes.</div><div><br /></div><div style="text-align: left;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicDJYFsJRpfkoSOvsgSwD_ho5htXg9YqiLEIJGfwLwjbZSc9uE0kEVTnNVFc1sHSb5h_pJVatqRKgIfiSxZ8Oz5Tts3RvtfqUfFfO9WpAV5JitfdHPNRnQnpisax54MFM0gWAkhHMrLdcRvRiV5csfE6hnJyK42gddEtVvUNg1PG8Kt7VKKLr7u2Sa/s5438/Don%20Juan%20Moles%202.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3644" data-original-width="5438" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicDJYFsJRpfkoSOvsgSwD_ho5htXg9YqiLEIJGfwLwjbZSc9uE0kEVTnNVFc1sHSb5h_pJVatqRKgIfiSxZ8Oz5Tts3RvtfqUfFfO9WpAV5JitfdHPNRnQnpisax54MFM0gWAkhHMrLdcRvRiV5csfE6hnJyK42gddEtVvUNg1PG8Kt7VKKLr7u2Sa/s320/Don%20Juan%20Moles%202.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Don Juan, en la seua etapa a Móra d'Ebre</i></td></tr></tbody></table>L'any 1978, Don Juan va passar el pont i se'n va anar a treballar a l'escola pública de Móra d'Ebre, on de seguida, amb el seu carisma i la seua personalitat de líder, va posar-se a la butxaca els alumnes, els pares i la resta de companys mestres. La segona edició dels jocs, ja sense el suport organitzatiu de Regué, van tindre lloc a la capital de la Ribera d'Ebre sota el lideratge de Joan Moles i els seus companys mestres:<b> "Cristóbal, de Flix; Don Roberto, director d'Ascó; Miguel, de Tivissa; Pedret, de les Monges; Juan Moles -llavors jo estava a Móra d'Ebro- i el recordar Don Alfonso Franco, de Móra la Nova, una persona molt particular però que per al poble i per a l'escola ho donava tot"</b>. </div><div><br /></div><div>En acabar la segona edició del Jocs, el president de l'Associació de Pares de Flix se va oferir per a organitzar al municipi del nord de la comarca l'edició de 1979 i a partir d'aleshores se va establir el triangle altern de seus entre Móra la Nova, Móra d'Ebre i Flix. Posteriorment, els Jocs se van celebrar a la pista d'atletisme de terra de Tivissa fins que es va construir l'estadi d'Ascó, instal·lacions que acullen des de ja fa molts anys les competicions atlètiques escolars riberenques.</div><div><br /></div><div>Estos dies se pot visitar a l'Ateneu Cultural de Móra la Nova una completa exposició de fotografies i materials vinculats als 45 anys d'història dels Jocs Esportius Escolars de la Ribera d'Ebre: cartells, uniformes, botes de competició, medalles, trofeus, material esportiu i molts records. Un material cedit per pares i mestres, que ha sigut recollit pels professors de l'institut escola Tres d'Abril, liderats per Pilar Ubieto, i que han sigut digitalitzats per a preservar-los per a les futures generacions d'esportistes del poble i la comarca.</div><div><br /></div><div>Una història d'èxit, que encara continua viva, i que sigui per molts anys.</div><div><br /></div><div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div><b>Jordi Duran i Suàrez</b><br /></div></div></div></div></div> </div><div class="gmail_signature" data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div><br /></div></div></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-24079803947522186352022-04-24T17:24:00.001+02:002022-04-25T17:50:05.953+02:00Gerard Vergés i els pastissets de Tortosa<p class="mobile-photo"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhFlSX-igYLbTaxNPwwCxNpW9yJGVJQMOmF6l28kWGvbj9GBtMy5ZRjMeKXRPr40ufiUNhCuZLRqUEUIB_RIYfo9hKq4jsQveS5eE45w9Iegq7rLfRyrGgzlLY4P3O0MWzgAqjdR6T6Z62_0WF3F4lEnT3ic_E1Fg7HIDm_St2Ys-uq_O9pEpjuM78L" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7090191621495794338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhFlSX-igYLbTaxNPwwCxNpW9yJGVJQMOmF6l28kWGvbj9GBtMy5ZRjMeKXRPr40ufiUNhCuZLRqUEUIB_RIYfo9hKq4jsQveS5eE45w9Iegq7rLfRyrGgzlLY4P3O0MWzgAqjdR6T6Z62_0WF3F4lEnT3ic_E1Fg7HIDm_St2Ys-uq_O9pEpjuM78L=s320" /></a></p><div dir="ltr"><b>Avui ha tingut lloc a l'Espai Vergés del Parc Teodor González de Tortosa, l'octava edició de l'acte commemoratiu del traspàs de l'escriptor Gerard Vergés i Príncep (Tortosa, 1931-2014). Els amics de Gerard ens hem reunit en esta ocasió per a recordar l'obra vergesiana vinculada a l'art gastronòmic, sota el lema de "Vergés entre fogons".</b></div><div dir="ltr"><b><br /></b></div><div dir="ltr">El nom de l'acte estava inspirat en el llibre 'Barques i fogons, de Calafell a Vinaròs', publicat l'any 1990 a la col·lecció "L'Agulla", de la recordada editorial tarragonina El Mèdol. En este volum, el farmacèutic de Tortosa va escriure unes pàgines per a donar a conèixer al gran públic els secrets de la rica cuina ebrenca, marinera i deltaica: marisc, peixos, ànecs, hortalisses, verdura... </div><div dir="ltr"><br /></div><div dir="ltr">Una quinzena llarga d'escriptors i amics de Gerard Vergés, acompanyats per una bona representació de la família, hem llegit textos de l'autor vinculats a la cuina i la gastronomia, des dels canelons Rossini de l'enyorat Hotel Siboni fins al 'dry Martini", descrits amb la ploma sibarita de l'apotecari del carrer de la Rosa. A un servidor li ha tocat llegir un fragment d'un article publicat per Vergés el 30 de juny de 1995 a les pàgines de l''Avui', titulat "Els pastissets de Tortosa". Se tracta d'un article una mica oblidat, que no forma part del recull de peces periodístiques de Vergés que va editar l'any 2009 l'escriptor Xulio Ricardo Trigo, 'Alfabet per a adults', una obra que, vulguem o no, ha marcat des d'aleshores el cànon del Vergés articulista.</div><div dir="ltr"><br /></div><div dir="ltr">Al llarg d'un migdia agradable, envoltat d'amics i de natura, l'endemà del Sant Jordi de la represa, amb una dolça remor de piano i de guitarra a càrrec de David Espinós, hem anat fent gana per a dinar enmig de rostits, suquets, gambes i llagostins. I de postres, no podien faltar els pastissets de cabell d'àngel, descrits d'esta manera pel Príncep de les Lletres Catalanes:</div><blockquote><div dir="ltr">[...] Vet aquí, doncs, i si vostès m'ho permeten, aquesta petita meravella gastronòmica, aquesta gloriosa mitja lluna de pasta de farina de blat i oli i sucre, i farcida de cabell d'àngel, que és el pastisset.</div><div dir="ltr"><br />Als ingredients de la massa, per tal de fer-la més saborosa, cal afegir-hi una barreja de mistela i anís i un poc de cilandre i llimona ratllada. Fet el cercle de pasta, s'omple de confitura de cabell d'àngel, es plega per la meitat i es contornegen els plecs amb els dits. Es duu la peça al forn fins a daurar-la i després s'empolsima de sucre.<br /><br />Pastissets com els de Tortosa, però més petits i amb altres farciments, els he menjat a Marràqueix i a Istanbul. Amb això vull significar, i no caldria ni dir-ho, que el pastisset pertany a la més genuïna tradició de la rebosteria àrab.<br /><br />En aquestes contrades nostres avui es fan farcits de mil coses distintes: de moniato, com a Santa Bàrbara, o de brossat, com a Morella. Però el pastisset més emblemàtic és el de cabell d'àngel, de la carabassa de cabell d'àngel, de la 'Cucumis citrullus', aquelles carabasses verdes i amb esgrafiats blancs que -fa temps i per la seva altíssima qualitat- a Benicarló gaudien de justa fama. Mai de carabassa d'Egipte (com he llegit darrerament), carabassa porquera, que -segons el seu nom indica- tan sols mengen els bacons [...]</div></blockquote><div dir="ltr"></div><div dir="ltr"><b>Jordi Duran i Suàrez</b></div><div dir="ltr"><br /><div><i>Gerard Vergés: "Els pastissets de Tortosa" ('Avui', 30 de juny de 1995)</i><br /></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-23243636181463257722022-04-23T22:32:00.000+02:002022-04-24T09:58:56.743+02:00Mil paraules sobre els Fets de Maig a Móra d’Ebre<p style="text-align: left;">Enguany se commemora el 85è aniversari dels Fets de Maig de 1937, un enfrontament armat entre les forces antifeixistes de la rereguarda republicana catalana que va significar el final de la revolució social iniciada el 19 de juliol de 1936. Si bé l'epicentre dels combats entre la Guàrdia d'Assalt de la Generalitat ―amb el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), la Unió General de Treballadors (UGT) i Estat Català―, per una banda, i els milicians de la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), per l'altra, va situar-se a Barcelona, els ressons de la revolta magenca van estendre's per tot el país.</p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhpm7Cq-Dy8YPyTmNwtfSDEVyC0Pk2xfrV30znEvlSGe93sVFdmzYhtyIpPZ16VlWFW7MV6ib4orItRdkBmusPp0wWh0xYEDrculKXMcu4g8LiuS2xdssMTkoyJYJhVA3fdtPJZC6UBJSq74j85tMB2rGJDNGeBaJgCimDnYE8hfRfAjuOaH9XunLNM" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7089900123625777202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhpm7Cq-Dy8YPyTmNwtfSDEVyC0Pk2xfrV30znEvlSGe93sVFdmzYhtyIpPZ16VlWFW7MV6ib4orItRdkBmusPp0wWh0xYEDrculKXMcu4g8LiuS2xdssMTkoyJYJhVA3fdtPJZC6UBJSq74j85tMB2rGJDNGeBaJgCimDnYE8hfRfAjuOaH9XunLNM=s320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><p><i>Ca Don Pere Pau abans de la guerra. Arx. La Riuada.</i></p></td></tr></tbody></table><p style="text-align: left;">Els principals punts de conflicte al sud de Catalunya es van localitzar a Tarragona i Tortosa, on van produir-se víctimes mortals en els dos bàndols antifeixistes. Sense arribar a estos extrems, també van ser destacats els incidents ocorreguts a Móra d'Ebre, centre d'una àmplia regió on els comitès de defensa i les patrulles cenetistes imposaven de manera violenta el comunisme llibertari i la col·lectivització de la terra.</p><div style="text-align: left;">Els enfrontaments a la Ciutat Comtal van iniciar-se el dia 3, quan dos centenars de guàrdies d'assalt, dirigits pel comissari d'Orde Públic de la Generalitat, Eusebi Rodríguez Salas (PSUC), van ocupar per la força l'edifici de la Telefònica, a la plaça de Catalunya. El control de les telecomunicacions era fonamental en el context de guerra i revolució que es vivia aleshores, per la qual cosa els militants de la CNT, que havien requisat l'edifici el 19 de juliol de 1936 i des d'aleshores el gestionaven a través d'un comitè obrer, van defensar la posició amb fermesa.</div><div style="text-align: left;"><br />L'assalt a la Telefònica fou el detonant d'una lluita aferrissada que va omplir de barricades els carrers de Barcelona. Els combats i les escaramusses van allargar-se fins al 7 de maig i l'episodi es tancà amb un balanç de 500 morts i un miler de ferits entre els dos bàndols antifeixistes enfrontats. El govern de la República va aprofitar l'avinentesa per a retirar les competències d'orde públic a la Generalitat i per a reprimir els comitès de defensa i les patrulles armades anarquistes i antiestalinistes que controlaven bona part del territori català.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><b>El fets a Móra</b><br /><br />A Móra d'Ebre es va començar a enrarir l'ambient el mateix dia 3 de maig. Elements de la CNT van ocupar les dependències de Telèfons i Telègrafs de la capital riberenca, les quals van quedar sota control del conseller municipal d'Agricultura, Josep Castelló Ripoll (CNT). L'alcalde, el també cenetista Joaquim Arbó Bargalló, va tallar el subministrament de gasolina a tot aquell que no portés una autorització firmada per ell. A l'endemà, no va parar el tràfec de vehicles i d'hòmens armats arribats des de diferents poblacions de la comarca a Móra d'Ebre i Móra la Nova. A tres quarts de dotze de la nit, electricistes de la Secció de Móra del Sindicat Únic Regional de Llum i Força de Catalunya (CNT-AIT) van provocar una apagada momentània de l'enllumenat. Era el senyal convingut perquè entressin en acció uns 250 milicians confederals —proveïts d'armament de guerra— liderats per Arbó Bargalló i per l'alcalde anarcosindicalista de Móra la Nova, Jaume Martí Mestre.<br /><br />La nit va ser llarga. Els patrullers van ocupar la casa consistorial i la seu del PSUC i la UGT, situada a la plaça de Caballé, a casa Don Pere Pau. Van desarmar i amenaçar els militants de les organitzacions marxistes que es trobaven a l'interior del local, van escorcollar les instal·lacions i van cremar els arxius i la documentació en una foguera al mig de la plaça. Seguidament se van viure escenes similars a la seu d'Esquerra Republicana, que va quedar destrossada. A primera hora del matí del dia 5 de maig, l'alcalde Arbó va prohibir sortir de casa els veïns i va donar ordes per a recollir les claus de les oficines bancàries de la població. Piquets confederals van portar a terme escorcolls als domicilis dels dirigents de les altres forces antifeixistes i d'alguns empleats municipals a la recerca d'armes. També van assaltar un edifici requisat que acollia les seus d'Estat Català, de la Unió de Rabassaires i de l'organització humanitària Socors Roig Internacional, de l'interior de la qual va desaparèixer una petita quantitat de diners. Al magatzem de la Federació de Sindicats Agraris de la Ribera d'Ebre, els revolucionaris van emportar-se deu mil quilos de patates, més d'onze tones de fertilitzants, una bàscula i una màquina d'escriure. Finalment, van confiscar la fàbrica de brisa i dos cavalleries de Joan Escribà.<br /><br />De manera resumida, estos van ser els esdeveniments més destacats que es van viure a Móra d'Ebre en aquelles jornades de maig de 1937. Les patrulles revolucionàries van continuar les seues accions a Flix, on van desmuntar i es van emportar les metralladores antiaèries de la fàbrica electroquímica; a Tortosa, on una columna d'hòmens dirigida pel morenc Santiago Ruana Arbó va anar a donar suport als milicians del faista Manuel Carrozas Borrallo, i a Gandesa, on un piquet confederal liderat per Jaume Martí va intentar desarmar els comunistes de la ciutat.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><b>El final de la revolució</b><br /><br />A primers de juny de 1937, la Direcció General d'Administració Local exigí el cessament d'Arbó i Martí com a alcaldes de Móra d'Ebre i de Móra la Nova. Arbó va ser detingut el dia 5 d'aquell mes i Martí, el 9 d'agost. Tots dos foren empresonats i jutjats al mes de setembre pels fets relatats, juntament amb altres 33 hòmens d'acció, majoritàriament veïns de les Móres. El desplegament a la regió d'un contingent de mig miler de guàrdies d'assalt i de carrabiners governamentals va desarticular les patrulles confederals i va desmantellar les col·lectivitats agràries existents a la Ribera d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta.<br /><br />Els Fets de Maig a Móra d'Ebre es poden consultar a: <a href="http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/6061886?nm">«Rollo nº 246/1937 de la Audiencia de Tarragona del sumario nº 15/1937 del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción de Gandesa por rebelión y por los sucesos ocurridos en mayo de 1937 en Mora de Ebro»</a>. FC-Causa General, 1.453, expedient 1. Archivo Histórico Nacional (AHN).<br /><p style="text-align: left;"><i>Article publicat a la revista 'La Riuada', núm. 43, abril de 2022, p. 11-12, Móra d'Ebre.</i></p></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-24923160580459618062022-04-20T23:24:00.000+02:002022-04-24T09:46:23.656+02:00Orensanz, Balchowsky i viceversa<div dir="ltr"><div class="gmail_quote"><div class="gmail_attr" dir="ltr">Un dels esdeveniments literaris del Dia del Llibre d'enguany és la nova obra del periodista falsetà Toni Orensanz, 'Com vas perdre el braç, Blachowsky?' (Columna, gener de 2022), la història d'un brigadista internacional nord-americà que va quedar mutilat a la batalla de l'Ebre, mentre deambulava per les serres de la Terra Alta, durant la Guerra Civil espanyola. El fet que Edward Balchowsky (1916-1989), que és com se deia el protagonista, fos un pianista que va perdre el braç dret, va ser el ganxo que va atrapar i va empènyer Orensanz a furgar apassionadament en una història que ja de bon primer va ensumar que seria extraordinària.</div><div dir="ltr"><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj1SIrU_hnEfxS9zGTyZu4d6omTpUVs-wIpoi8LzndgLLSGHw1uA0GMSwL44uR4lo4ZpARh924a2KkZ1vaOvqOUg2L1txIhpwgZk7iRs5K91qs2i99ZyZLY6rSp_ibcf98GBciE4ZHTPAlwzdGR1sR9kDgKPMkA0qPpEcCKumcZqUQatvbvvswalZbH" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Orensanz i Balchowsky." border="0" height="270" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7088800179315190658" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj1SIrU_hnEfxS9zGTyZu4d6omTpUVs-wIpoi8LzndgLLSGHw1uA0GMSwL44uR4lo4ZpARh924a2KkZ1vaOvqOUg2L1txIhpwgZk7iRs5K91qs2i99ZyZLY6rSp_ibcf98GBciE4ZHTPAlwzdGR1sR9kDgKPMkA0qPpEcCKumcZqUQatvbvvswalZbH=w400-h270" title="Orensanz i Balchowsky." width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Orensanz i Balchowsky.</td></tr></tbody></table><div dir="ltr"><div class="gmail_quote"></div></div><div>Extraordinària o no, això ho haurà de quiratar cadascú després de llegir el llibre, el cert és que el de Falset nos obsequia este Sant Jordi amb la que, de ben segur, és la seua obra més madura, seguint l'estela d'altres celebrats títots de l'autor com -sobretot i especialment- 'L'òmnibus de la Mort. Parada Falset' (Ara Llibres, 2009) i 'El nazi de Siurana' (Ara Llibres, 2016). Malgrat que possiblement se'l recordarà més per les anades i vingudes de l'autobús de milicians cenetistes de Pascual Fresquet l'any 1936, Orensanz se'ns presenta amb el seu 'Balchowsky' com un veritable mestre del relat, un narrador que domina a la perfecció un gènere -el gran reportatge- del qual és un dels màxims exponents a Catalunya i en català. Passada la cinquantena, podem dir que l'estil de Toni s' ha assolat i, sense perdre la frescor i l'efervescència de 'L'òmnibus', ha esdevingut un escriptor fet i dret, amb ofici, que juga com vol amb la tècnica narrativa... Un periodista, en definitiva, que fa goig de llegir i que amb esta obra ha assolit el doctorat.</div><div><br /></div><div>Els que han seguit la trajectòria literària del falsetà trobaran en 'Balchowsky' els elements característics de les seues obres més emblemàtiques, que a criteri de qui escriu estes línies són les que ja hem esmentat més amunt. És una història narrada a la manera clàssica -digueu-ne 'storytelling' si voleu, o si sou més de la vella escola: plantejament, nus i desenllaç-, un reportatge monumental sobre la vida d'un individu difícil de classificar, un tal Balchowsky, un personatge fet a la mida d'Orensanz.</div><div><br /></div><div>L'Eddy -Toni l'anomena així, amb aquella confiança amb què es tracten aquells que es coneixen de tota la vida- conté tots els elements que fan atractiva una història al periodista de Falset. En primer lloc, Balchowsky fou brigadista internacional, per tant una persona de fora, un ciutadà del món, però alhora un paio que va rondar pel front d'Aragó i pels terrampers de l'Ebre l'any 1938, la qual cosa el convertix, en certa manera, en un 'dels nostres', un d'aquells que van fer i van perdre la Guerra Civil, i que van quedar marcats per sempre per la tragèdia espanyola. Perdedor, no cal dir-ho; "un supervivent que es va aferrar a la vida" remant sempre al límit, al marge dels convencionalismes. Un individu que es va relacionar amb "déu i sa mare", amb multitud d'artistes, músics, intel·lectuals i criminals de primera línia. En fi..., només calia esperar que el temps fes el seu curs i que el nostre Toni, mentre preparava uns guions televisius per a una sèrie sobre la batalla de l'Ebre, topés amb la fitxa clínica d'un tal "Belchowsky, Belichowsky, Balchowky... o alguna cosa així", redactada pel doctor Pulido durant l'estada del brigadista ferit en el tren-hospital militar del túnel de l'Argentera, a uns pocs quilòmetres de Falset.</div><div><br /></div><div>Guerra Civil; Brigades Internacionals; Nord-amèrica; sexe, drogues, rock-and-roll; glamur; derrota; baixos fons i una partitura pixada en un vàter d'un club de mala mort. En fi, amb esta mixtura no és estrany que a Orensanz li faltés temps per a pujar a un avió per a anar a fer de periodista pels carrerons del Chicago més sòrdid. Llegit el llibre, sincerament, no sé qui necessitava més a qui, si Orensanz a Balchowschy o Balchowsky a Orensanz.</div><div><br /></div><div>En definitiva, el que us venia a dir és que si este Sant Jordi voleu gaudir d'una bona història, assaborir la prosa adulta de tot un senyor periodista i, de passada, saber com i de quina manera va quedar esgarrat el pianista de Chicago -bé, no era ben bé de Chicago, va nàixer a un poble d'Illinois anomenat Frankfort-, ja ho sabeu: 'Com vas perdre el braç, Blachowsky?' Vint euros menys el descompte de la diada en tenen la culpa.</div><div><br /></div><div>Jordi Duran i Suàrez</div><div><br /></div><div><i>Les fotos són de Sergi Mas i Marc Harris.</i></div></div></div></div></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-51728374944740383512022-04-13T23:08:00.000+02:002022-04-14T00:20:16.422+02:00Els ressons de Garcia Oliver<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh5qkSzqr4xgmAK2mXYS0jNNvT8yNPSyf1LCz6vyPlgNfAlM9n1DGumppGzoVS03FeXGbV3WUb5WiZd2LVCKNzvMcikvzQ0GSBkusDrzO-ukhU7tV_GL1DwiR4_FY1qmBEEaa4G4QP1y32aXEd4A8fuUzOCZqzMXeqL--BQrIxK43xs20yNVwGfvh-_" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7086198529070417074" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh5qkSzqr4xgmAK2mXYS0jNNvT8yNPSyf1LCz6vyPlgNfAlM9n1DGumppGzoVS03FeXGbV3WUb5WiZd2LVCKNzvMcikvzQ0GSBkusDrzO-ukhU7tV_GL1DwiR4_FY1qmBEEaa4G4QP1y32aXEd4A8fuUzOCZqzMXeqL--BQrIxK43xs20yNVwGfvh-_=s320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Garcia Oliver, a 'Mi Revista'<br /><br /></td></tr></tbody></table><div dir="ltr"><div class="gmail_signature" data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div>Este any 2022 ha arribat amb dos novetats editorials que difícilment trobarem en les ressenyes de recomanacions del Dia del Llibre que publicaran els diaris, però que al meu criteri són dos volums imprescindibles per a conèixer el nostre passat recent i, qui sap, si per a comprendre millor algunes claus del nostre present social i polític. Me referixo a la reedició de les memòries del líder anarcosindicalista <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Garcia_i_Oliver"><b>Joan Garcia Oliver</b></a> (Reus, 1901 - Guadalajara -Mèxic-, 1980), <a href="https://www.viruseditorial.net/ca/libreria/libros/594/eco-de-los-pasos"><b><i>El eco de los pasos</i></b></a>, amb pròleg de l'hispanista britànic Chris Ealham, i a la primera traducció al català d'un resum d'esta mateixa obra, titulada <a href="https://www.penguinllibres.com/biografies/277503-ebook-nosaltres-els-sense-nom"><b><i>Nosaltres, els sense nom. L'anarquista oblidat: de pistoler a ministre</i></b></a> (La Campana, gener de 2022), a cura de Xavier Diez.</div><div><br /></div><div><i>El eco de los pasos</i>, publicat el 1978 per la mítica editorial parisenca Ruedo Ibérico, és una obra de culte dins del món de l'anarquisme ibèric. Incomprensiblement, estes monumentals memòries estaven exhaurides des de fa anys, tot i que a Internet se poden trobar <a href="http://www.fondation-besnard.org/IMG/pdf/Garcia_Oliver_El_eco_de_los_pasos.pdf"><b>dos pdf</b></a> de descàrrega gratuïta amb el contingut original del volum tal com va publicar-se a la darreria dels setanta. Els que coneixen l'obra i la personalitat del seu autor saben que estem davant d'un document extraordinari, que explica des del punt de vista personalíssim de Garcia Oliver l'evolució del moviment obrer durant les dècades dels anys deu, vint i trenta del segle XX i el protagonisme que l'anarcosindicalisme va tindre en la revolució social de 1936 a Catalunya.</div><div><br /></div><div>L'edició actual (Virus Editorial, octubre de 2021) ha sigut revisada i prologada per Chris Ealham, deixeble de Paul Preston, un historiador que ha entrat a fons en les més de 900 pàgines de lletra petita i atapeïda que conformen el volum i ha endreçat el text, situant com a annexos al final dels capítols primer i tercer les llargues reproduccions d'articles, discursos i documents que Garcia Oliver va intercalar enmig del cos de l'obra. Des del punt de vista formal, també cal destacar el treball de revisió i els comentaris lingüístics de Paula Monteiro, que modernitzen el text original incorporant la denominació catalana dels noms de lloc que surten esmentats i llimant les errades que incloïa l'original. </div><div><br /></div><div>En les deu pàgines del pròleg, Ealham qualifica l'obra de "texto imprescindible para entender la historia político-social de la primera parte del siglo pasado en lo que Enzo Traverso bautizó como "la Europa de sangre y fuego", específicamente la guerra social española desde la Primera Guerra Mundial hasta finales de la Guerra Civil". Tot i això, no amaga que es tracta d'un text controvertit, que ha aixecat moltes crítiques a causa de l'egocentrisme i la petulància de l'autor; pels comentaris misògins i racistes que inclou referits a figures rellevants del moviment llibertari, com "la nena" Frederica Montseny o el gitano Mariano Rodríguez Vázquez, 'Marianet', i també per les omissions o els menysteniments amb què Garcia Oliver <i>obsequia</i> a alguns dels seus companys de lluita social amb els quals discrepava.</div><div><br /></div><div>Però malgrat tot els passos de Joan Garcia Oliver encara ressonen i no deixen indiferents a ningú més de quaranta anys després de veure la llum la primera edició de l'obra. Un volum dividit en quatre capítols en què l'autor narra en primera persona, amb un estil directe, l'acció sindicalista pels carrers de Reus i Barcelona en el període que va entre els anys deu del segle XX i el 19 de juliol de 1936; el paper de la CNT en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes els primers mesos de la Guerra Civil; l'actuació de l'anarquisme espanyol en el govern de Francisco Largo Caballero, i els anys de l'exili, amb una narració trepidant del periple que va portar l'autor a viure a Suècia i a exiliar-se definitivament a Mèxic, creuant la Unió Soviètica de punta a punta i passant pels Estats Units.</div><div><br /></div><div>En definitiva, una obra que ens situa i ens ajuda a comprendre el país en què vivim, escrita "con talento por un obrero autodidacta, que pone en evidencia la extraordinaria cultura del anarcosindicalismo", segons Ealham. Un llibre que, per Sant Jordi o per quan sigui, la ciutat de Reus faria bé de presentar i de divulgar, ja que també és un testimoni del passat obrer -i burgès- de la capital del Baix Camp i una obra emblemàtica escrita per un dels seus fills més rellevants -va arribar a ser ministre de Justícia de la II República- i, tanmateix, més oblidats.</div><div><br />Jordi Duran i Suàrez</div></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-30510276250013842052022-01-27T17:29:00.000+01:002022-02-20T22:13:19.463+01:00Gràcies, Manolo<p class="mobile-photo"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigt05ZzCsHKOnhgLnlbKG_I4anOze5Qu1gblLQJXgPmEiRWjqRm7WpYXIX4hybkZmjjPwS6yQWfaWl-daJOmiltAHaCrCm7Cc1ceo3LxRWFIuJpNmO0_jcu9GpIVRoT7vc7CsCHG8XKas/s1600/HPIM0447-729762.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_7057924183169393202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigt05ZzCsHKOnhgLnlbKG_I4anOze5Qu1gblLQJXgPmEiRWjqRm7WpYXIX4hybkZmjjPwS6yQWfaWl-daJOmiltAHaCrCm7Cc1ceo3LxRWFIuJpNmO0_jcu9GpIVRoT7vc7CsCHG8XKas/s320/HPIM0447-729762.JPG" /></a></p><div dir="ltr"><div class="gmail_signature" data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div>Ahir va morir Manuel Mellado Sánchez, als 71 anys. Manolo era un d'aquells catalans d'Almeria, fills de la immigració dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, que tant han contribuït a fer gran i a configurar la fesomia de la Catalunya actual. El vaig conèixer en temps del Batxillerat a Móra d'Ebre, això deu fer gairebé quaranta anys. Després, ja a la universitat, a Tarragona, vaig veure'l algunes vegades amb el seu Fort Fiesta blau metal·litzat, carregat d'adhesius del PSC, en trànsit per la capital provincial en missions ugetistes.</div><div><br /></div><div>La relació amb Manolo Mellado es va intensificar anys després a Móra d'Ebre, amb llargues xarrades sobre la política de la transició espanyola i els moviments del caciquisme local, en una població petita, burgesa i conservadora que sempre ha mirat de reüll als poca-roba, més encara si són de família pobra, llarga i nouvinguda. Manolo va ser una icona del socialisme morenc i riberenc, sempre fidel al color roig del PSC, del PSOE i de la UGT, enfrontat a la prepotència dels poderosos. Veritable "martell de convergents", tal com el va qualificar el seu amic periodista Xavier Garcia Pujades, en temps de pujolisme abassegador.</div><div><br /></div><div>Al llarg de quaranta anys, la relació amb Manolo ha donat per a molt: xarrades inacabables, dinars amb amics, mítings, excursions, cerveses i tapes a peu de barra, discussions a mort, conspiracions inconfessables... Manolo era un paio desconcertant, protagonista com el que més dels anys de la transició. Parlava de gent com Felipe González, Alfonso Guerra, Joan Raventós, Raimon Obiols, Jordi Pujol... com si es conegués de tota la vida, cosa que a molts molestava, perquè no podien suportar que una persona senzilla i treballadora tingués segons quines relacions i hagués sigut protagonista en primera línia d'uns moments sociopolítics irrepetibles, com aquelles jornades de finals dels setanta i la primeria dels vuitanta del segle XX. Ja més cap aquí, Manolo feia i desfeia a la seu de la UGT de la Rambla a Barcelona en els anys en què era el responsable d'Alimentació del sindicat a Catalunya.</div><div><br /></div><div>Ahir Manolo Mellado ens va deixar per sempre, després d'uns últims anys difícils i contradictoris, en què el polític entusiasta, el sindicalista incansable, el conversador empedreït, l'amic bondadós... va plegar veles i es va retirar als seus quarters d'hivern, deixant enrere l'enrenou de la política i la politiqueria. Però la seua bonhomia, la seua tranquil·litat i la seua senzillesa sempre ens acompanyarà.</div><div><br /></div><div>Gràcies, Manolo, per totes les coses que hem compartit, pels moments viscuts, per les converses fecundes, per les amistats comunes. Que la terra et sigui lleu, company.</div><div><br /></div><div>Jordi Duran i Suàrez</div></div></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-7925137945723600072021-10-03T16:23:00.000+02:002021-10-03T16:23:26.511+02:00Els vuitanta de VergésEl 7 de març, l'escriptor Gerard Vergés va celebrar el vuitantè aniversari a la seua ciutat natal de Tortosa. Vergés és, de ben segur, el màxim representant de la literatura ebrenca actual. Disposa d'una obra, en vers i prosa, relativament curta però d'una solidesa extraordinària, formada per quatre poemaris, tres assajos, un recull d'articles periodístics i la traducció dels sonets de Shakespeare al català. Fa pocs anys va veure traduïda la seua obra poètica completa a l'espanyol, aplegada a l'antologia bilingüe<i> La raíz de la mandrágora</i>. El farmacèutic tortosí ha arribat a la vuitantena en plena forma, escrivint un nou llibre de poemes, que serà el quint de la seua carrera.<br /><br />Gerard Vergés és un escriptor en majúscules; una ploma fina, irònica i subtil com poques; un veritable homenot del sud, al costat d'Arbó, Bladé i Moncada. Viu com els estels, humil i savi, posseïdor d'una extraordinària lucidesa, Gerard Vergés és tan oblidat per les lletres catalanes com admirat per tots aquells que d'una o altra manera s'han acostat a la seua obra. Afirma que aspira assolir una cosa tan inabastable com és la perfecció; que, en general, els humans estem mancats d'autocrítica, i que la poesia catalana té poc futur. Als 55 anys es va adonar que dins del cos tenia més records que vísceres i va comprendre que l'home és la memòria.<div><br /><br />JORDI DURAN/ Publicat a 'El Punt-Avui' el 16 març 2011</div>riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-78667153335388376192021-07-16T21:39:00.000+02:002021-07-16T21:47:28.938+02:00Els Grotescos dels Reials Col·legis formaran part d’una exposició pel Renaixement<p class="mobile-photo"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJV-GKr-PHNqZfCuwA3PzNF7M4PHQqGjXgb9ZPlJUvNscQMz00XR3fhpWLgIIJI2JNXFo6cBkPqBX2HN-crpZINWvwCravJJT1eZe4c1e0GSwAjDslO1zW0VjQj1vuGAw4uxhtglY_u9c8/s1600/grotescos-748966.jpg"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJV-GKr-PHNqZfCuwA3PzNF7M4PHQqGjXgb9ZPlJUvNscQMz00XR3fhpWLgIIJI2JNXFo6cBkPqBX2HN-crpZINWvwCravJJT1eZe4c1e0GSwAjDslO1zW0VjQj1vuGAw4uxhtglY_u9c8/s320/grotescos-748966.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6985613389340439922" /></a></p><div dir="ltr">Ahir al matí, el regidor de cultura, Enric Roig, el regidor de festes, Domingo Tomàs, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i el director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto, van presentar els detalls de la que serà la nova exposició que<br>acollirà el Col·legi de St. Jaume i St. Maties amb motiu de la Festa del Renaixement que, tot i no poder celebrar-se com tocaria, hi haurà una sèrie d'activitats programades que contribuiran a recordar-la l'any previ a la celebració dels seus 25 anys.<div><br>Així doncs, el regidor de cultura, Enric Roig, va explicar que "volem contribuir a fer més gran la Festa del Renaixement entre les regidories de la Festa i de cultura" i que "farem una exposició sobre els grotescos, uns elements mitològics envoltats de<br>decoració vegetal que trobem entre mig dels frisos reials i que són característics del Renaixement".</div><div><br>Roig va anunciar també que es faran uns col·loquis específics sobre els grotescos, a càrrec de dos professors especialistes en la matèria com Cèsar Garcia Àlvarez i Sílvia Canalda. Aquests col·loquis tindran lloc el dimecres 21 a les 18:30h al mateix<br>edifici dels Reials Col·legis i, just abans, s'inaugurarà l'exposició temàtica sobre els grotescos.</div><div><br>Per la seva banda, el director de l'Arxiu, Albert Curto, va destacar que "els grotescos són un dels elements més característics del s. XVI. La seva paraula prové de "grotta" que seria la gruta, perquè al segle XV es va descobrir la Domus Àurea i que tenen aquestes característiques d'elements mitològics, temes ambientals i animals híbrids que conformen l'horror vacui". Curto va afegir que "és un element que moltes vegades passa desapercebut perquè està enmig de les escultures" i que són importants perquè "no són només un motiu ornamental, sinó que al darrere hi ha tot un llenguatge simbòlic de primer nivell i que volem posar l'accent en això a través de l'exposició".</div><div> <br>L'exposició ha estat possible gràcies a la comissió de festes de la Festa del Renaixement i s'emmarca també en el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2021. Per tal de poder accedir presencialment a les conferències s'haurà de reservar entrada prèviament a través del correu <a href="mailto:cultura.recepcio@tortosa.cat">cultura.recepcio@tortosa.cat</a>.<br><br>Tortosa, Terres de l'Ebre, 15 de juliol de 2021<br><br>Redactat per: Irene López<br></div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-6379056588179252362021-07-14T17:25:00.000+02:002021-07-14T17:26:19.115+02:00Segon rècord històric de parelles reproductores de flamenc rosat al delta de l'Ebre<div dir="ltr"><br>El cens de la colònia reproductora de flamenc rosat Phoenicopterus roseus al delta de l'Ebre, efectuat el passat mes de maig a partir d'imatges obtingudes amb dron, ha donat el resultat de 3.449 parelles. Aquest valor constitueix el segon màxim històric des que aquesta espècie s'hi va començar a reproduir l'any 1992.<br><br>D'altra banda, enguany s'ha instal·lat una parella del flamenc menut Phoeniconaias minor, fet que constitueix el primer registre de reproducció d'aquesta espècie a Catalunya i un dels pocs existents a Europa. El flamenc menut, més petit i de bec més fosc que el flamenc rosat, és una espècie àmpliament distribuïda pel continent africà i el subcontinent indi, i es reprodueix principalment als grans llacs de la vall del Rift (Etiòpia, Kènia i Tanzània). A Europa, es reprodueix més o menys irregularment des de 2006 a la Camarga i a Fuente de Piedra (Màlaga). Fora del període reproductor, és una espècie d'aparició relativament regular al delta de l'Ebre, però sempre en un nombre molt baix.<br><br>Parella de flamenc menut (un exemplar covant i l'altre dempeus), dins de la colònia de flamenc rosat a la punta de la Banya<br><br>Evolució del nombre de parelles reproductores de flamenc rosat (1992-2021) al delta de l'Ebre.<br><br>Les 3.449 parelles de 2021 s'han situat molt per sobre de la mitjana (1.543,3 parelles) des que aquesta au es va establir a les salines de la Trinitat. En els primers anys, la població reproductora va oscil·lar entre 251 i 1.677 parelles. A partir de l'any 2006, es va iniciar una tendència a l'alça, amb un màxim de 3.139 parelles l'any 2009, que es va trencar l'any 2013. Llavors, va començar un període advers de 4 anys (amb valors inferiors a les 1.000 parelles), relacionat amb problemes amb el gavià de potes grogues Larus michahellis i la guineu Vulpes vulpes. Gràcies a la implementació d'accions de control adreçades a ambdues espècies, s'han tornat a recuperar, i fins i tot a superar amb escreix, els valors del període 2006 - 2012, amb l'assoliment l'any passat del màxim històric absolut.<br><br>Aquesta és l'única colònia existent de l'espècie a Catalunya, i s'ubica en un dic de les salines de la Trinitat de la punta de la Banya, a Sant Carles de la Ràpita. En aquests moments, algunes parelles ja estan tenint cura dels primers polls.<br><br> <br>Una de les espècies més emblemàtiques del Parc<br><br>El flamenc rosat és una de les espècies més emblemàtiques del Parc Natural del Delta de l'Ebre. De fet, és l'únic lloc de Catalunya on es reprodueix i un dels pocs punts de la Mediterrània on ho fa de manera regular. La població total de flamencs (adults i immadurs no reproductors) presenta fortes fluctuacions estacionals, amb una presència màxima a l'hivern (amb uns 12.500 exemplars de mitjana) i una mínima a la primavera-estiu (amb uns 5.000-6.000 exemplars de mitjana), precisament en el període durant el qual es reprodueix.<br><br>Tot i que va fer alguns intents al delta a les dècades de 1970-80, no és fins a l'any 1993 que el flamenc aconsegueix reproduir-se amb èxit en aquest indret. L'any 1992, s'hi van instal·lar 251 parelles, si bé el vol d'una aeronau a baixa altitud va fer abandonar tota la colònia. Fins al moment, la reproducció ha tingut èxit en 25 ocasions.<br><br> <br>L'anellament de polls de flamenc, anul·lat<br><br>El delta de l'Ebre forma part de la Mediterranean and West African Greater Flamingo Network, entitat que aplega 7 països de la conca mediterrània, des de Mauritània fins a Turquia, i coordina el seguiment i l'anellament de flamencs. Fins a l'any 2019, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, s'han anellat 4.370 exemplars de flamenc, la qual cosa ha permès observar-los en un total de 14 països, com ara França (36% de les observacions), Espanya (21%) i Itàlia (19%), encara que també s'han registrat observacions a indrets molt més llunyans com ara Mauritània, el Senegal, Montenegro i Turquia.<br><br>L'anellament de flamencs és una activitat científica que requereix la participació d'unes 250 persones, entre tècnics i voluntaris. Les característiques d'aquesta activitat (reunions multitudinàries, transport per accedir a la zona d'anellament, etc.) fan que en l'escenari de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 no sigui aconsellable la seva realització. Per aquest motiu, el Parc Natural del Delta de l'Ebre ha pres la decisió de suspendre l'anellament de flamenc de 2021, que previsiblement s'havia de dur a terme aquest juliol.<br></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-72955035129233143342021-07-09T19:34:00.001+02:002021-07-09T19:34:59.723+02:00El Deltebre Dansa cancel·lat definitivament per l'evolució de la pandèmia de la COVID-19<div dir="ltr"><br>L'evolució ascendent de casos COVID a Catalunya i especialment al municipi de Deltebre, sumat a la detecció de dos positius durant un dels cribratges protocol·laris establerts a l'equador del festival, ha portat l'organització del Deltebre Dansa ha cancel·lar definitivament el certamen, que ja s'havia reduït només per a professionals. La decisió s'ha pres de manera coordinada amb el Servei d'Epidemiologia de les Terres de l'Ebre, el Departament de Salut i l'Ajuntament de Deltebre.<br><br>Els testos entre els alumnes dels tallers professionals programats pel festival es van iniciar preventivament ahir dijous al vespre i han continuat aquest divendres al matí, coincidint amb la finalització de la primera setmana de classes. Els dos positius detectats han estat aïllats, seguint les indicacions dels agents COVID del Departament de Salut. Els seus contactes estrets també han estat degudament testejats i, de moment, tots han donat negatiu a la prova d'antígens.<br><br>La cancel·lació del festival ha estat una decisió difícil prendre, però l'organització ha volgut prioritzar la salut dels participants, dels professors, del personal i dels ciutadans de Deltebre. De fet, en aquesta mateixa línia fa justament una setmana es va decidir, a petició de l'Ajuntament de Deltebre, prescindir dels espectacles amb públic i dels tallers d'iniciació per evitar qualsevol interacció entre els participants i la ciutadania<br><br>Un protocol amb mesures estrictes // El certamen, que enguany arribava a la seva setzena edició, va començar dilluns passat i encara s'havia d'allargar una setmana més. Des del primer moment, el festival ha extremat les mesures anti-COVID adaptant els espais de formació i redimensionant el nombre de participants. També s'havien concentrat les opcions d'itineraris professionals de formació per tal de crear bombolles entre els participants.<br><br>L'ús de mascareta ha estat obligatori i els alumnes han passat un control de temperatura quatre cops al dia. A més, s'ha habilitat un servei d'infermeria per a fer proves d'antígens i un servei de laboratori per a realització de PCRs. També cal recordar, que per poder participar als workshops PRO els ballarins van haver de presentar un dels següents documents: un PCR negatiu realitzat 72h abans de l'inici del festival; un test d'antígens; la prova que han passat la COVID-19 en els darrers sis mesos, o bé, la prova que han estat vacunats quinze dies abans de l'inici del festival.</div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-33555903513448353462021-07-09T08:00:00.001+02:002021-07-09T08:00:45.793+02:00Exposició al Museu de Tortosa<p class="mobile-photo"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFzyl1ZYl7ITySNa9Gl6aFr5gSlRePxjBmQGchhBZGU-P298T1Iq_LCaENGzvkhUUWDAQv32bcynFHyLHjgCvsATL1K_jjaAn4VJqaNIEi7iqaC_q4EDvpjZhFOGgcLhv9OEkHKyPH-HOr/s1600/expo+estructura+de+la+forma-745864.jpg"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFzyl1ZYl7ITySNa9Gl6aFr5gSlRePxjBmQGchhBZGU-P298T1Iq_LCaENGzvkhUUWDAQv32bcynFHyLHjgCvsATL1K_jjaAn4VJqaNIEi7iqaC_q4EDvpjZhFOGgcLhv9OEkHKyPH-HOr/s320/expo+estructura+de+la+forma-745864.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6982802738187510018" /></a></p><div dir="ltr">Divendres 9 de juliol s'inaugura a la sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa una nova exposició dins dels actes de Tortosa, Capital de la Cultura Catalana 2021. L'exposició és el resultat de la investigació i disseny dut a terme per l'Estudi Blanc i se centra a reconèixer i analitzar les aportacions a la «cultura de la forma» de tres importantíssims personatges del Renaixement, Leonardo da Vinci, Albert Durero i Luca Pacioli. Aportacions que encara avui poden generar inèrcies creatives innovadores.<br><br><br>La mostra permet descobrir els dissenys de cúpules i ponts, a partir del Còdex Atlanticus: recopilació de documents de Leonardo da Vinci, que mostra el seu interès per la mecànica i l'anatomia. També a través del gravat de Durero titulat 'Melancolia' es pot analitzar el poliedre derivat de l'hexaedre ròmbic i un exemple de quadrat màgic. Amb l'apropament a l'obra de Pacioli es clarifiquen els conceptes d'ÀURIA i descobrim la seua aplicació a la naturalesa (cristalls vegetals i animals) o a la producció humana en els diferents corrents creatius del món de la forma (enginyeria, arquitectura, art, disseny i artesania).</div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-48101252927352572712021-07-08T16:07:00.000+02:002021-07-08T16:08:29.780+02:00Programa dels Col·loquis a la Capital<p class="mobile-photo"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBRgHYXqfV6WeViXR2x7YJpjwBoFjKXS-yCztsls690DvfyEFv6nOwhN0sDdWv-PIelWbPqa2CMLKWWDIw-L_-d3f3-FP3HDUjjdTaZKQzuF9bWAJo-kQ1W-27QYEXH1euI92u0orXkaoL/s1600/%253D%253FUTF-8%253FQ%253Fprograma_Col%253DC2%253DB7loqui%253D2Ejpg%253F%253D-709794"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBRgHYXqfV6WeViXR2x7YJpjwBoFjKXS-yCztsls690DvfyEFv6nOwhN0sDdWv-PIelWbPqa2CMLKWWDIw-L_-d3f3-FP3HDUjjdTaZKQzuF9bWAJo-kQ1W-27QYEXH1euI92u0orXkaoL/s320/%253D%253FUTF-8%253FQ%253Fprograma_Col%253DC2%253DB7loqui%253D2Ejpg%253F%253D-709794" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6982557349325281634" /></a></p><div dir="ltr"><div class="gmail_quote"><br> <br> </div></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-6942915350764815962021-07-08T08:00:00.000+02:002021-07-08T08:01:13.864+02:00Ebrergent 2021 posarà èmfasi en l'art contemporani vinculat al territori i les noves ruralitats<div dir="ltr">El projecte Ebrergent, impulsat per Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, ja té projectes guanyadors. El jurat —format pels artistes Juan Guardiola, Mireia C. Saladrigues, Nani Blasco i la directora del Lo Pati, Aida Boix— ha seleccionat tres propostes de temàtica i tècnica lliure, proposats per artistes de les Terres de l'Ebre, el Baix Maestrat i el Matarranya, d'entre 18 i 35 anys.<br><br>Cada un d'ells rebrà una dotació de 500€ i el seu projecte tindrà l'oportunitat de ser produït en el marc de les activitats del centre d'art Lo Pati. Els artistes comptaran amb la tutorització i mentoria de Juan Guardiola, llicenciat en Història de l'Art, màster de Museografia i Exposicions, especialista en història de l'art contemporani, arts visuals, cinema i pensament contemporani, i amb important experiència en el camp del comissariat i la gestió artística i cultural en centres d'art.<br><br>"Treballaré amb els artistes a partir de lectures, de trobades virtuals i reunions presencials amb l'objectiu de desenvolupar, repensar i reelaborar les propostes de cada artista, que prendrem com a punt de partida d'un assessorament individualitzat", explica Juan Guardiola. L'assessorament posarà de relleu els conceptes de territori i nova ruralitat i aprofitarà l'experiència de Juan Guardiola com a director del Centro de Arte y Naturaleza de Huesca - Fundación Beulas.<br><br>Tres projectes arrelats al territori<br>El jurat d'Ebrergent 2021 ha seleccionat el projecte de Cristina Torta Aubeso titulat La presa del Delta; la proposta d'Aida Martí Pago anomenada Això també era el mar i, finalment, l'obra Revolució 4.0, una iniciativa vinculada a la realitat augmentada, signada per l'artista Jordi Giner Garcia. A més, queda a la reserva el projecte L'escorça del col·lectiu La Malesa, una reflexió al voltant de la relació entre el cos i la seva transformació.<br><br>"Totes aquestes propostes constaten la diversitat creativa dels joves del nostre territori. El jurat n'ha valorat la seua potencialitat, amb la voluntat que Ebrergent sigui una plataforma per impulsar la trajectòria dels artistes que les signen. Així es vol treballar per la professionalització del teixit creatiu de casa nostra i habilitar un espai de diàleg al voltant de l'art contemporani", comenta Aida Boix, membre del jurat i directora de Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre.</div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-73563792098264516052021-07-05T23:22:00.000+02:002021-07-05T23:23:35.502+02:00Tret de sortida a un Deltebre Dansa només per a professionals i marcat per la pandèmia<div dir="ltr">"Enguany hem preparat fins a sis versions del Deltebre Dansa i, finalment el covid ens ha obligat a quedar-nos amb la més austera", ha explicat aquest matí el coreògraf, ballarí i director del festival, Roberto Olivan, en el tret de sortida del certamen. La setzena edició arriba amb un programa de dues setmanes de tallers per a professionals, impartits per alguns dels referents de la dansa internacional. En total 16 professors: Rakesh Sukesh, Wim Vandekeybus, Meytal Blanaru, Milan Herich, David Zambrano, Lucija Romanov, Edivaldo Ernesto, Akira Yoshira, Anton Lachky, Guy Nader, Maria Campos, Jarkko MAndelin, Oskari Turpeinen, Lali Ayguadé i les germanes Alleyne,<br><br><br>Aquesta edició del festival també incorpora un programa d'activitats online (6 workshops i 4 conferències) per tal que tots aquells estudiants i professionals de la dansa que no poden assistir al festival, puguin seguir la formació a distància. Les classes les impartirà el mateix equip docent del festival i es retransmetran en directe a través de la plataforma Zoom. Paral·lelament, les conferències virtuals que habitualment complementen la formació dels alumnes es podran seguir en directe a través d'internet. Totes les activitats virtuals requereixen inscripció prèvia (5€) a través del web <a href="http://www.deltebredansa.com">www.deltebredansa.com</a>.<br><br>El certamen —que ha començat avui i s'allargarà fins al diumenge dia 18 de juliol— ha quedat "escapçat" i només comptarà amb la participació dels ballarins professionals. En total, 120 estudiants principalment europeus. "Enguany formarem ballarins d'una vintena de nacionalitats, principalment catalans, espanyols i francesos. També de la resta del continent. En canvi, a diferència d'altres edicions, n'hi ha molts pocs d'Amèrica, Àsia i Austràlia, per qüestions òbvies de mobilitat internacional", ha assegurat Olivan. De fet, l'edició d'enguany estarà marcada per la pandèmia a molts nivells. I és que davant l'augment de casos en el brot de COVID a Deltebre, divendres passat l'equip del Deltebre Dansa, d'acord amb l'Ajuntament i segons les recomanacions de les autoritats sanitàries, va decidir anul·lar els espectacles nocturns i els cursos per a no professionals. <br><br>Amb l'anul·lació dels espectacles nocturns i dels tallers per a no professionals, l'organització i l'Ajuntament han volgut acotar al màxim la interacció entre els ballarins i la població local. "Ha estat una decisió difícil de prendre, però des de la responsabilitat teníem poques alternatives, tenint en compte que fa quinze dies es va iniciar un brot que ha crescut d'una manera exponencial, amb un centenar de casos confirmats", ha explicat Anna Jiménez, regidora de foment cultural a l'Ajuntament de Deltebre. <br><br>"La interacció entre el festival i la població local ha estat fins ara un dels trets identitaris del Deltebre Dansa. Enguany hi hem de renunciar, però hem prioritzat la seguretat sanitària. El 2022 tornarem amb les ganes de viure un festival en el qual puguem tornar a implicar la gent del poble", ha recordat Olivan.<br><br>Estrictes mesures preventives// L'organització ha adaptat els espais de formació i ha agrupat els estudiants en tres itineraris i subgrups per tal que els alumnes que comparteixen espais sempre siguin els mateixos. A més, tots els ballarins han presentat algun dels següents documents per poder accedir al festival: un PCR negatiu realitzat 72h abans de l'inici del festival; un test d'antígens; la prova que han passat la COVID-19 en els darrers sis mesos, o bé, la prova que han estat vacunats quinze dies abans del dia 5 de juliol, data d'inici del festival. Els espais del festival (carpes, cantina, càmping, etc.) s'han reestructurat per garantir el compliment de les distàncies de seguretat. L'ús de mascareta serà obligatori (excepte durant els tallers) i els participants als workshops hauran de passar un control de temperatura quatre cops al dia. A més, s'ha habilitat un servei d'infermeria per a fer proves d'antígens i un servei de laboratori per a realització de PCR'S, en cas que sigui necessari.</div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-15989685215196112672021-07-03T09:02:00.001+02:002021-07-03T09:02:49.829+02:00El Deltebre Dansa anul·la els espectacles i els cursos no professionals per «prudència i responsabilitat»<div dir="ltr">Davant l'augment de casos en el brot de COVID que la setmana passada es va detectar a Deltebre, l'equip encapçalat pel ballarí i coreògraf Roberto Olivan, a petició de l'Ajuntament de Deltebre i de forma acordada, ha decidit anul·lar els espectacles i els cursos per a no professionals del festival Deltebre Dansa. El certamen, que enguany arriba a la seva setzena edició, comença el proper dilluns dia 5 de juliol i s'allargarà durant dues setmanes, en una versió 'austera' i sota estrictes mesures sanitàries.<br><br>"Hem treballat incansablement per poder tirar endavant aquesta edició, que serà la més discreta dels darrers anys, però que ha requerit de més esforços i dedicació per la complexitat de la conjuntura que vivim. El brot dels darrers dies, ens ha obligat a reaccionar ràpid, i per prudència i responsabilitat hem decidit anul·lar els vint espectacles previstos, els tallers d'iniciació i els cursos per a ballarins no professionals", explica Olivan. És una decisió presa amb el desig de preservar la salut del públic, dels artistes i sobretot dels habitants de Deltebre.<br><br>Protocol de mesures COVID // L'equip del Deltebre Dansa ha treballat durant mesos per oferir una edició 2021 adaptada a les mesures COVID, però el context ha canviat radicalment l'última setmana i ha obligat a extremar, encara més, les mesures. Així s'han adaptat els espais de formació i s'ha redimensionat el número de participants. També s'han concentrat les opcions d'itineraris professionals de formació per tal que els alumnes que comparteixen espais sempre siguin els mateixos. Per poder participar als workshops PRO els ballarins hauran de presentar alguna de les següents proves o documentació: un PCR negatiu realitzat 72h abans de l'inici del festival; un test d'antígens; la prova que han passat la COVID-19 en els darrers sis mesos, o bé, la prova que han estat vacunats quinze dies abans del dia 5 de juliol, data d'inici del festival.<br><br>Els espais del festival (carpes, cantina, càmping, etc.) s'han reestructurat per garantir el compliment de les distàncies de seguretat. L'ús de mascareta serà obligatori i els participants als workshops hauran de passar un control de temperatura quatre cops al dia. A més, s'habilitarà un servei d'infermeria per a fer proves d'antígens a l'arribada dels ballarins i un servei de laboratori per a realització de PCR'S, en cas que sigui necessari.<br><br>Un festival de mínims per evitar la interacció amb la ciutadania // El festival ja havia reduït un terç l'aforament dels espectacles respecte a edicions anteriors, però finalment ha pres la decisió d'anul·lar tota la programació de nit, per minimitzar la interacció amb la ciutadania. Els propers dies es tornarà l'import de les entrades al públic que hagi adquirit localitats d'algun dels vint espectacles previstos en un inici. "La interacció amb la comunitat local ha estat una de les característiques que han fet especial el Deltebre Dansa i de fet enguany havíem preparat un projecte participatiu entre diverses entitats del poble i l'artista Marcel·lí Antúnez, un dels fundadors de la Fura dels Baus i una de les figures internacionals més destacades de l'art electrònic i l'experimentació escènica", ha recordat Olivan. La creació es va començar a gestar el passat mes de novembre i les sessions de treball s'havien d'intensificar durant el festival. "Volem minimitzar la interacció entre els ciutadans de Deltebre i esperem que el 2022 puguem retornar al festival que tots recordem", afegeix Olivan.<br><br>Una aposta pels formats digitals // El festival sí que incorporarà un programa d'activitats online (6 workshops i 4 conferències). Aquesta iniciativa neix de la necessitat de poder satisfer tots aquells estudiants i professionals de la dansa que no poden assistir al festival de manera presencial a causa de la pandèmia. "Hem volgut que puguin seguir gaudint del festival, a través d'aquesta programació online, des de casa seva a la Índia, Mèxic o Argentina", explica el director del festival. I és que la consolidació de les eines digitals durant el confinament ha obert noves possibilitats de formació, també en l'àmbit de la dansa. Les classes les impartirà el mateix equip docent del festival i es retransmetran en directe des de L'OBRADOR Espai de Creació, que esdevindrà un dels centres neuràlgics d'aquesta edició del festival. Paral·lelament, les conferències virtuals que habitualment complementen la formació dels alumnes es podran seguir en directe a través d'internet, però amb inscripció prèvia. Caldrà inscriure's per poder-hi participar (5€).<br><br>Dilluns dia 5 de juliol, data d'inici del festival, mantenim la convocatòria de roda de premsa a les 10.30h a L'OBRADOR Espai de Creació. El director del certamen Roberto Olivan i Anna Giménez, regidora de Foment Cultural, Igualtat i Gènere de l'Ajuntament de Deltebre, respondran qualsevol de les preguntes que pugueu plantejar els periodistes.<br><br></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-69468897907845024412021-06-21T21:15:00.001+02:002021-06-21T21:15:59.356+02:00Deltebre aposta pel reciclatge urbà i la baixa densitat urbana en el seu nou planejament municipal<div dir="ltr"><br>La Comissió territorial d'urbanisme de les Terres de l'Ebre, presidida pel secretari de l'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Deltebre (Baix Ebre), que aposta pel reciclatge urbà enfront els nous desenvolupaments urbans i vol preservar els trets de l'ordenació del municipi que són herència del seu passat agrícola.<br><br>El POUM ha estat redactat per la Secretaria d'Agenda Urbana i Territori, a petició de l'Ajuntament, que s'ha encarregat dels treballs complementaris al propi Pla, atesa la situació excepcional del municipi. Fins ara, Deltebre comptava amb unes Normes subsidiàries, un instrument de planejament de caràcter bàsic que ara es revisa i actualitza en el POUM a partir de la lectura de la realitat urbana i territorial d'aquest municipi deltaic.<br><br>Deltebre es va crear el 1977, per la segregació de les partides de Jesús i Maria i de la Cava de Tortosa. El terme municipal està completament integrat per terrenys del delta de l'Ebre, de fet, en constitueix la major part de l'hemidelta esquerre i es troba a una altitud màxima de 6 metres sobre el nivell del mar.<br><br>El municipi s'estructura amb un nucli urbà, que integra les antigues pedanies de Jesús i Maria i la Cava, i la urbanització de Riumar, a més de diverses edificacions disperses envoltades per camps d'arròs. Tres quartes parts de la població es concentren al nucli urbà central i el municipi viu una tendència a l'estabilització en el seu número de residents.<br><br>La voluntat principal de l'Ajuntament és preservar en la mesura del possible el teixit urbà existent, apostant per ordenacions de poca densitat, en coherència amb la manera de viure dels deltebrencs. També vol relligar la trama urbana situant els nous habitatges en espais buits del sòl urbà.<br><br>Així, el POUM que ara s'aprova prioritza el reciclatge urbà enfront les noves extensions, situant els creixements necessaris en els espais no ocupats dels nuclis històrics de la Cava i Jesús i Maria. Al mateix temps, dóna valor als trets de la configuració del nucli, d'orígen agrícola, i reconsidera el model de densificació, proposant les tipologies d'habitatge que millor s'adapten a les característiques del territori. Com a conseqüència, es redueix considerablement el sòl urbanitzable delimitat i el nombre d'habitatges nous respecte el planejament vigent.<br><br>El POUM incrementa els espais lliures tant a l'interior del nucli urbà com al seu entorn, prioritzant la seva ubicació en les dues façanes principals: els espais vacants a banda i banda del pont lo Passador, on es vol habilitar un parc fluvial, i el Passeig del Carrilet, al nord del municipi. Els espais naturals es volen planificar de manera estratègica, tenint en compte els valors agrícoles de l'entorn i el seu potencial com a actiu primordial de Deltebre.<br><br>Atesa la condició de municipi deltaic, el nou POUM posa especial cura en donar resposta als riscos naturals, especialment els derivats de la inundabilitat, per dotar Deltebre d'una capacitat resilient adequada.<br></div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5476649733343625196.post-62243681815070974772021-06-19T22:24:00.000+02:002021-06-19T22:27:34.915+02:00Jacobo Vidal presenta el llibre “Gènesi i agonies de la catedral de Tortosa”<p class="mobile-photo"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPlwp-5GFJ4rMXNnXiBKXgm6u6a_-d-OPFssALtkVoxm_b5LedULKSttVyP3UOceMEckIJqWhKuXxQoeU3LMklsZ3SfVHr7WNwu3RVrTKDkBGOZhoOQ5UfwaFoSW5IbARw_bOEmf6_N1nr/s1600/P1280597_resized-754992.JPG"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPlwp-5GFJ4rMXNnXiBKXgm6u6a_-d-OPFssALtkVoxm_b5LedULKSttVyP3UOceMEckIJqWhKuXxQoeU3LMklsZ3SfVHr7WNwu3RVrTKDkBGOZhoOQ5UfwaFoSW5IbARw_bOEmf6_N1nr/s320/P1280597_resized-754992.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6975604416966496354" /></a></p><div dir="ltr"><br>Ahir a la tarda la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa va acollir la presentació del nou llibre de l'historiador, Jacobo Vidal, "Gènesi i agonies de la catedral de Tortosa". El llibre ha estat editat conjuntament amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili i és un llibre bilingüe en català i anglès de 200 pàgines en total.<br><br>La presentació va anar a càrrec del representant de l'editorial de la URV, Jaume Llambrich, així com també de la professora d'història medieval de la URV, Licia Buttà, que va explicar que "conec a Jacobo des de fa molts anys i l'admiro per la seva capacitat de descobrir el patrimoni i fer llum de tot el que hi troba". En aquest sentit, destacà que "el llibre explica les veritats sobre la catedral i dedica moltes pàgines a la distribució de l'espai o als plànols del segle XVI". Per posar en relleu també que "és un llibre valent que no amaga les crítiques de l'autor, que parla de patrimoni i de les restauracions que s'han fet o s'haurien de fer a la catedral".<br><br>Per la seva banda, Jacobo Vidal, va agrair les institucions haver fet possible l'edició del llibre, en especial també a la representant de la UB, Cinta Moreso. Vidal explicà que "es tracta d'un llibre de llarg recorregut, ja que parteix dels primers articles acadèmics escrits l'any 2000 i de les ponències de recerca medieval realitzades amb l'IRMU".<br><br>I d'aquesta manera, Jacobo Vidal determina que el seu escrit es divideix en tres parts. La primera és la que narra el context històric i geogràfic de la catedral i del Bisbat, des d'on ofereix una breu explicació sobre el Palau Episcopal.<br><br>A la segona part se centra en l'anàlisi del procés constructiu de la catedral amb els aspectes més importants com la gènesi de l'obra a través de curiositats com l'arquitecte Bernat d'Alguaire que va anar fins a Avinyó per aprendre a construir una catedral. Per aquesta raó la Catedral de Santa Maria té un absis d'inspiració francesa. Més endavant, però, va beure de la influència de l'arquitecte, Pere Compte, constructor de la Llotja de València, o de St. Pere del Vaticà com apunta el disseny de la façana del riu de la mateixa que encara resta inacabada.<br><br>I pel que fa a la darrera part del llibre, Vidal es dedica a analitzar, sempre amb un punt crític i sense embuts, les remodelacions i rehabilitacions per les quals ha passat la catedral i que van comportar més d'un problema. Aquest és el cas de la substitució el 1966 de la teulada de la catedral per la terrassa actual i és que el 1802 s'havia decidit crear una teulada perquè feia anys que hi havia filtracions a l'interior a causa de la pluja.<br><br>Un altre dels canvis polèmics va ser el de l'eliminació de les escales el 2001 després que aquestes caiguessin després d'un aiguat. Per acabar parlant de la decisió de l'enderroc de les cases del davant de la catedral que, segons Jacobo, "han fet perdre la monumentalitat de la façana i han fet que ara apareguin defectes que bans passaven desapercebuts". A més, s'ha mostrat crític amb l'enderroc dels edificis que han fet desaparèixer els últims vestigis de la façana fluvial del s. XVI i ha mostrat plànols de remodelació de l'espai del voltant de la façana fluvial elaborats durant la postguerra i que projectaven un model diferent al que al final s'ha acabat executant.<br><br>Finalment, el regidor de cultura de l'Ajuntament de Tortosa, Enric Roig, va comentar que "aquest és un llibre que obre noves reflexions sobre la catedral de Tortosa" i que "sempre s'agraeix l'esperit crític". Roig va reivindicar la ubicació històrica del municipi com a territori cruïlla dels Països Catalans i va recordar la importància de "la nova plaça del davant de la catedral que ha permès deixar al descobert una part important de la nostra ciutat com la muralla del s. V i les estructures de l'embarcador fluvial del s. XVI que apareixen al quadre del pintor flamenc Anton Van der Wyngaerde.<br><br>Per acabar dient-li a l'autor que "aquí sí que et volem i ho volem homenatjar recordant a tots aquells que porten el nom de la ciutat al cor i que treballen fora d'aquí".<br><br><br><br>Tortosa, Terres de l'Ebre, 18 de juny de 2021<br><br><br>Redactat per: Irene López</div> riberaonlinehttp://www.blogger.com/profile/09653278733769141406noreply@blogger.com